.....................

.....................

"L'educació pot canviar l'estructura del cervell"

Entrevista a José Antonio Marina.
Catedràtic de Filosofia. Rector de la Universidad de Padres online

Pregunta: L'educació continua essent un dels principals temes de debat en la societat espanyola.   

Resposta: Sí, afortunadament.

P: Anem per bon camí?

R: El més savi que he sentit sobre educació és un proverbi africà que diu que "per educar un nen fa falta una tribu sencera"; és a dir, fa falta tota la societat. Tenen responsabilitats educatives els pares, els mestres, els polítics... I també s’hi haurien d'involucrar més els municipis, que són l'agent més eficaç per resoldre els problemes educatius. En quatre anys un municipi pot solucionar el fracàs escolar, i passar del 30 i tants per cent actual -aquesta és la mitjana espanyola- al 10 per cent, que és el percentatge que la Unió Europea dóna com a acceptable. El municipi pot actuar per pal·liar la violència, l'abús d'alcohol, etc. i pot mobilitzar, a més a més dels pares i els docents, a moltíssima gent perquè col·labori en les tasques educatives. Les mestresses de casa, els avis, els jardiners de l'Ajuntament, etc. també poden ser agents educatius eficaços. Per dur a terme aquesta "mobilització educativa" no són necessaris uns pressupostos extraordinaris. N'hi ha prou de comptar amb persones que la dinamitzin.

P: Escollir els estudis que ens permetran accedir al món professional és una de les decisions importants de la nostra vida. Creu que en l'actualitat hi ha prou informació sobre formació acadèmica?

R: Efectivament, aquesta és una decisió crucial, que no pot ser fruit de la improvisació. Hi ha dos moments clau: l'últim curs de l'ESO i en acabar el batxillerat. Ha de millorar la informació sobre formació acadèmica en aquests dos moments. I cal ajudar els estudiants a reflexionar sobre les seves capacitats. Desgraciadament, els centres educatius fan poca cosa. A més a més, seria interessant prolongar l'orientació acadèmica en el primer curs de la carrera, en el qual hi ha alumnes decebuts. És important que l'alumne pugui parlar amb algú sobre si val la pena estar aguantant una carrera que no li agrada. A més, cal insistir-los en el fet que tinguin present el món que ens ve, un món amb moltes oportunitats, però molt competitiu i globalitzat. Europa no s’adona que hi ha gent a la Xina molt ben formada, que cerca l'excel·lència, amb la qual nosaltres no tindrem possibilitat de competir si no posem fil a l’agulla. Els xinesos es quedaran amb molts dels treballs més qualificats.  Això cal explicar-ho bé  als alumnes i als pares. I és clar, donar-los els mitjans per canviar-ho. No obstant això, gairebé tots els problemes educatius tenen solució.