Veterinari

Els veterinaris diagnostiquen i tracten els animals malalts i ferits. També preveuen la malaltia i la mala salut, per exemple, mitjançant vacunacions i prestant assessorament als propietaris. Alguns veterinaris s'especialitzen, per exemple, en animals domèstics, bestiar, cavalls i animals de zoològic.

Els veterinaris diagnostiquen i tracten els animals aplicant els seus coneixements científics i mèdics, habilitats pràctiques i diverses eines i equips. El que més els importa és el benestar dels animals i la protecció de la salut pública, especialment pel que fa a la transmissió de malalties d'animals a persones.

El contacte amb l'amo de cada animal és molt important, en primer lloc per parlar sobre els símptomes o el comportament de l'animal. El veterinari també ha de consultar amb els propietaris i aconsellar sobre qualsevol tractament que es necessiti.

Per diagnosticar la malaltia, els veterinaris poden usar diverses tècniques, com ara exàmens físics, resultats de proves (per exemple, mostres de sang i orina), imatges de raigs X i ecografies.

Després de fer un diagnòstic, el veterinari ha d'optar per un tractament; per exemple, netejar i embenar ferides, operar o prescriure un medicament.

Per operar animals, els veterinaris fan servir les seves habilitats manuals, eines quirúrgiques i els seus coneixement sobre els anestèsics.

A més del tractament pràctic, una part important del treball consisteix a aconsellar propietaris i orientar-los sobre la millor manera de cuidar els animals, tasca que inclou donar consells específics sobre el tractament, per exemple, la medicació i com tenir cura d'un animal després d'una operació.

L'assessorament també és important per ajudar a prevenir malalties. Per exemple, els veterinaris parlen en detall amb els propietaris sobre qüestions com la nutrició i l'exercici. Una altra part important de la medicina preventiva és la vacunació, la qual ajuda a mantenir sans els animals, així com a prevenir la propagació de malalties d'animals a éssers humans.

Els veterinaris de vegades han de sacrificar animals que estan massa malalts o ferits per rebre un tractament, i han de realitzar exàmens post mortem dels animals morts per investigar les causes de la mort.

En l'exercici habitual de la professió en un poble o ciutat en general, passen la major part de la jornada laboral tractant animals domèstics (sobretot, gossos i gats), mentre que els veterinaris rurals és més probable que hagin de tractar bestiar i cavalls.

Les principals funcions dels veterinaris que s'ocupen dels animals de granja són supervisar el benestar dels animals, aconsellar sobre el manteniment de la salut del ramat i garantir la seguretat dels aliments produïts a partir dels animals. Els veterinaris han de certificar que els animals destinats a l'escorxador o l'exportació estan lliures de malalties. Han de supervisar el benestar d'aquests animals.

En l'exercici habitual, habitualment hi ha més d'un veterinari. Els veterinaris acostumen a estar assistits per infermers veterinaris, i de vegades per ajudants que tenen cura dels animals i per personal administratiu.

Els veterinaris que dirigeixen la seva pròpia activitat professional han de gestionar el negoci, incloent-hi la contractació i supervisió d'infermers i altre personal. S'han d'ocupar de les finances de la seva activitat i comercialitzar els seus serveis.

Els veterinaris generalistes de vegades fan visites a domicili, i els veterinaris d'animals de granja es traslladen a les granges de la zona. Els veterinaris d'animals de granja poden treballar a l'aire lliure sota tot tipus de condicions climàtiques.

Alguns veterinaris treballen en recerca, a universitats, a instituts de recerca, a la indústria o a laboratoris comercials, on investiguen les causes de les malalties i el desenvolupament de nous tractaments i medicaments.

D'altres treballen per als governs o organismes governamentals, tant a escala nacional com internacional, ajudant a investigar i tractar brots epidèmics i desenvolupant polítiques i sistemes per garantir la salut de la població.

Per ser veterinari, es necessita:

• Mostrar interès pel benestar animal.
• Ser fort emocionalment; no s'ha de ser impressionable, ja que cal treballar amb animals molt malalts, i de vegades s'han de sacrificar.
• Posseir dots per a la resolució de problemes i presa de decisions.
• Mostrar interès per la ciència i la medicina.
• Tenir capacitat d'observació i atenció pels detalls per al diagnòstic de malalties.
• Posseir les habilitats pràctiques per realitzar el tractament.
• Tenir aptituds per a la comunicació, per exemple, per treballar amb amos de mascotes, grangers i infermers veterinaris. Cal ser capaç d'explicar les coses amb claredat i donar consells comprensibles.
• Ser simpàtic i comprensiu i tenir tacte.
• Tenir capacitat de calmar i tranquil·litzar persones que estan angoixades.
• Tenir voluntat de mantenir-se al dia respecte dels avanços de la ciència i tecnologia veterinàries, i respecte de la legislació pertinent.

Molts veterinaris exerceixen per compte propi, de manera que han de tenir les habilitats necessàries per dirigir el seu propi negoci. Això inclou l'ús d'ordinador per mantenir i actualitzar els registres de pacients i finances.

És convenient tenir permís de conduir, i sovint necessari, per als veterinaris que treballen en zones rurals.

• Amable.
• Aptitud per prendre decisions.
• Aptituds per a la supervisió.
• Aptituds per a l'escolta.
• Aptituds per al lideratge.
• Aptituds per dirigir.
• Assessora a propietaris sobre com tenir cura dels animals.
• Assessora sobre prevenció i control de la malaltia en animals.
• Capaç de calmar i tranquil·litzar la gent.
• Capaç de mantenir-se al dia dels procediments i tractaments.
• Capacitat per lluitar amb situacions angoixants.
• Col·labora amb la policia i els agents rurals per a la prevenció de la crueltat contra els animals.
• Embena ferides i canvia embenats.
• Emprèn i porta el seu propi negoci.
• Especialitzat a tractar animals de zoo.
• Especialitzat a tractar bestiar.
• Especialitzat en cirurgia veterinària equina.
• Experiència en anestèsia veterinària.
• Expert en cirurgia ortopèdica.
• Fa cures de ferides.
• Fa investigació.
• Habilitat per al màrqueting.
• Habilitats comunicatives.
• Habilitats pràctiques.
• Identifica l'origen d'un brot o malaltia en animals.
• Intervé quirúrgicament els animals.
• Investiga el progrés de malalties pròpies dels animals.
• Observador.
• Planifica i realitza programes d'immunització d'animals.
• Realitza cirurgia dental veterinària.
• Realitza cirurgia oftalmològica.
• Realitza procediments oncològics quirúrgics.
• Recepta medicaments.
• Resolutiu.
• Sacrifica de la manera més humana possible els animals molt malalts o malferits.
• S'encarrega de la gestió pressupostària.
• Sensible.
• Supervisa i dirigeix un o més infermers veterinaris.
• Testa mostres de sang i orina.
• Utilitza rajos X per diagnosticar.
• Utilitza ultrasons mèdics.