Teatreterapeuta

Els teatreterapeutes utilitzen el teatre com a mètode terapèutic per ajudar persones amb dificultats físiques, mentals, socials i emocionals. A través del teatre, els pacients poden explorar les seves dificultats i experiències, comunicar els seus sentiments i superar els seus problemes socials. Els teatreterapeutes treballen en molts entorns, incloent-hi escoles, hospitals, serveis assistencials, presons i centres de rehabilitació de persones amb drogodependència o alcoholisme.

Els teatreterapeutes treballen amb diversos tipus de pacients, incloent-hi persones amb problemes de salut mental, dificultats d?aprenentatge, malalties físiques, com ara sida, o problemes de comportament i d?addicció a les drogues i l?alcohol.

Quan el teatreterapeuta s?entrevista amb un pacient per primera vegada, l?escolta i hi parla. Poden realitzar jocs o exercicis senzills per avaluar el problema i decidir la millor manera d?ajudar-lo.

De vegades, els teatreterapeutes deriven el pacient a altres professionals, com ara psicòlegs, metges i mestres, per realitzar una valoració comuna.

Els teatreterapeutes treballen tant amb grups com de forma individualitzada, depenent de l?entorn on treballin. Sovint, formen part d'un equip de treball en un entorn especialitzat, i s?han d?adaptar a les necessitats del pacient.

El teatreterapeuta té com a objectiu crear un ambient segur i no amenaçant en el qual els pacients se sentin capaços d?expressar-se lliurement a través del teatre.

Els teatreterapeutes no intenten que els pacients siguin actors, sinó que els animen a explorar la seva pròpia creativitat i, amb això, a comprendre els problemes subjacents.

Així doncs, l?objectiu de la teatreteràpia no és que el pacient esdevingui un bon actor o que creï un espectacle perquè els altres el puguin veure.

Tot i que el teatre no se centra per si sol en els problemes personals dels pacients, el procés de creació és una forma de teràpia en si mateix.

Aquest mètode d?expressió teatral es pot fer a través de:

• Representació d?històries.
• Mímica.
• Moviment i dansa.
• Improvisacions.
• Interpretació de textos.

Aquestes activitats ajuden els pacients a treballar a través de les seves experiències, a expressar els sentiments i emocions, i a comunicar el seu dolor i angoixa, sense necessitat de fer servir la parla, de forma que el mètode pot resultar molt útil per a pacients als quals els costa comunicar-se amb la parla.

El teatreterapeuta intenta que els pacients alleugin les seves frustracions i alliberin l'estrès, de forma que comprenguin millor la causa dels seus problemes, millorin la confiança en ells mateixos i estableixin relacions amb els altres. A més, els pacients també poden divertir-se, fet que, en si mateix, és una de les funcions de la teràpia.

Els teatreterapeutes també permeten als pacients experimentar amb diferents formes de sentir, de pensar i de comportar-se.

Per exemple, les persones amb problemes de salut mental sovint han creat papers per a si mateixes, que interpreten com a mecanisme de defensa per tractar les seves dificultats. La improvisació a través del joc pot ajudar aquest tipus de pacients a ser més espontanis i a allunyar-se de les formes rígides de comportament que han preestablert.

Els pacients poden aprendre a afrontar situacions socials distintes a través de la participació en l?observació i els jocs de rols. Els teatreterapeutes animen els pacients a provar diferents estratègies per gestionar l'estrès, un cas d?agressió, etc.

Treballar amb altres persones en una obra de teatre fomenta el treball en equip i construeix relacions de confiança entre els pacients que hi participen.

Per ser teatreterapeuta cal:

• Tenir grans habilitats i amplis coneixements de teatre i teories teatrals.
• Ser creatiu i imaginatiu.
• Posseir una personalitat amistosa i amable.
• Tenir tacte i empatia per tractar amb els pacients.
• Tenir paciència, ja que hi ha pacients que responen a la teràpia amb més lentitud que d?altres.
• Posseir habilitats per al treball en equip, per treballar amb altres professionals, com ara psicòlegs, personal mèdic, mestres i funcionaris de presons. També caldrà tractar amb els pares d?alguns pacients i cuidadors.
• Posseir habilitats per a la resolució de problemes, a fi d?avaluar problemes dels pacients i decidir quina és la millor forma d?abordar-los.

• Amable.
• Assessora a persones a decidir el tractament a seguir.
• Capacitat per a treballar en equip.
• Capacitats organitzatives.
• Comprensiu.
• Consulta altres professionals per fer una valoració conjunta.
• Creatiu.
• Empàtic.
• Fa servir diferents tipus d'art dramàtic i mètodes dramàtics.
• Habilitat per a l'observació.
• Habilitat per al teatre.
• Habilitat per avaluar.
• Habilitats comunicatives.
• Pacient.
• Porta diversos casos.
• Treballa amb clients de diferents tipus.
• Treballa amb grups.
• Treballa amb persones en privat.