Optometrista

Els i les optometristes, també coneguts com òptics, són professionals sanitaris especialitzats en l'aparell visual. Aquests professionals acostumen a realitzar l'atenció primaria dels problemes oculars i de visió, així com revisions i, en cas d'identificar patologies que requereixen atenció mèdica, deriven a l'especialista en oftalmologia.

Examinen els ulls dels pacients per trobar defectes de visió, disfuncions de l'enfoc i el moviment ocular, signes de lesions, malalties i problemes de salut en general. Estableixen un diagnòstic, donen consells sobre salut visual i hàbits, realitzen terapies d'entrenament i reeducació de la visió i, si cal, prescriuen i adapten ulleres o lents de contacte.

Treballen en òptiques, consultes d'optometria, en centres de sanitat pública, superant una sèrie de proves, o en hospitals privants i clíniques oftalmològiques, en atenció visual primaria colaborant amb oftalmòlegs o en departaments especialitzats en optometria. També en centres de recerca o realitzant tasques docents.

Per a exercir la professió sanitaria regulada d'òptic-optometrista, és necessari estudiar el Grau en Òptica i Optometria.

La majoria dels optometristes treballen en clíniques privades, on examinen els ulls dels pacients mitjançant l'execució d'una sèrie de proves.

Les exploracions oculars acostumen a durar uns 20 o 30 minuts. En general, l'optometrista comença preguntant al pacient al qual s'ha de fer l'exploració ocular si es tracta només d'una revisió mèdica rutinària o si ha experimentat algun problema. Si el pacient ha anat a la consulta per una raó específica, l'optometrista haurà de determinar quins símptomes pateix i durant quant de temps els ha tingut.

A continuació, l'optometrista li fa preguntes per obtenir informació sobre la salut general del pacient, incloent si pateix mals de cap, per exemple, quan llegeix. Li pregunta sobre qualsevol malaltia que pugui tenir, com una diabetis, i sobre els antecedents familiars de problemes oculars.

En una primera etapa, els optometristes esbrinen la capacitat del pacient de llegir amb cada ull sense lents o ulleres.

El optometrista examina els teixits oculars, utilitzant instruments que il·luminen l'ull del pacient i que l'amplien amb diversos augments, per visualitzar i explorar la còrnia i la retina.

Utilitzen eines específiques per observar el fons de l'ull. Després realitzen proves addicionals, per exemple, per mesurar la pressió intraocular.

A més de problemes específics de l'ull, els optometristes poden identificar determinades condicions generals de salut, com diabetis i pressió arterial elevada, que poden mostrar símptomes en l'ull.

També poden utilitzar instruments especialitzats per detectar i examinar qualsevol lesió ocular causada, per exemple, per una partícula de sorra o per l'impacte d'una pilota.

En una etapa posterior de l'exploració, l'optometrista prova combinacions de lents per un o ambdós ulls, per comprovar la capacitat enfocament de l'ull.

Aquestes proves també detecten errors o limitacions en l'amplitud visual i analitzen la visió del color. Si l'optometrista diagnostica un problema de visió, busca una fórmula per corregir-la.

En general, els optometristes assessoren els pacients sobre la manera de cuidar els ulls i tractar problemes específics.

Durant el procés d'exploració dels ulls, els optometristes han de consultar i actualitzar els registres dels pacients.

En algunes clíniques, sobretot en les petites, l'optometrista subministra i gradua les ulleres i lents de contacte, i posa a prova l'exactitud de les lents.

L'optometrista ha de tractar cada pacient com un individu. Cada pacient té necessitats particulars i específiques. Per exemple, els optometristes han d'avaluar els ulls de cada pacient per assegurar-se que poden suportar la col·locació de les lents de contacte.

Per exemple, per a tractar un nen amb visió reduïda en un ull (amblioia), l'optometrista pot aconsellar als pares col·locar un pegat sobre l'ull més eficient durant un període de temps determinat al dia, per a forçar l'altre ull a treballar. Aquest tractament pot millorar la visió de l'ull afectat. Llegir, dibuixar i jugar amb joguines petites ajuda a lexercitar l'ull mentre el nen utilitza el pegat.

En alguns casos, un metge oftalmòleg necessita operar els ulls del pacient per a corregir una desviació de la visió. Amb aquesta finalitat, l'optometrista atén i avalua al pacient abans i després de l'operació.

L'optometreista pot tractar alguns problemes amb exercicis o mitjançant la addició de lents o prismes per a ulleres.

El diagnòstic pot incloure:

• Proves de pressió ocular (tonometria) i proves de camp de visió (campimetria) del pacient, que poden ajudar a diagnosticar un glaucoma.
• Imatge del fons de l'ull: prendre fotografies de la retina.
• Biometria: mesurar la longitud de l'ull.

Els optometristes sovint formen part d'un equip, treballen amb professionals com metges-cirurgians especialistes en oftalmologia, infermeres i visitadors de salut.

En els hospitals, els optometristes acostumen a diagnosticar i assessorar sobre el tractament de malalties oculars més greus, sovint causades per accidents o malalties.

Alguns problemes requereixen d'una intervenció quirúrgica, cas en el qual l'optometrista ha d'assessorar l'oftalmòleg o el cirurgia oftalmòleg sobre el diagnòstic.

Els optometristes hospitalaris poden especialitzar-se, per exemple, en el control i la detecció de la diabetis, el tractament del glaucoma, o el seguiment dels pacients abans i després de les operacions de cataractes.

Les empreses que fabriquen ulleres o lents de contacte contracten optometristes per a la investigació de la teoria i el disseny de la lent, la instrumentació òptica i el disseny òptic. Gran part d'aquesta feina es realitza al laboratori, per la qual cosa aquests optometristes tenen poc contacte amb els pacients.

Aquesta feina també es desenvolupa en algunes universitats i centres d'investigació acadèmica.

Per ser optometrista cal tenir:

• Interès per la ciència i aptituds científiques.
• Habilitats de comunicació per explicar procediments i expressar-se amb claredat.
• Tacte, paciència, comprensió i capacitat de tranquil·litzar els pacients que estan nerviosos.
• Habilitats manuals, per exemple, per adaptar les lents de contacte als ulls dels pacients.
• Habilitat de prendre notes precises.
• Habilitats de treball en equip, i també capacitat de treballar pel seu compte.
• Seny, capacitat d'observació i un enfocament lògic i metòdic de la feina.
• Capacitat de prendre decisions, per exemple, per decidir quan cal derivar un pacient al seu metge de capçalera.

Els optometristes autònoms que tenen la seva pròpia clínica necessiten habilitats per portar el seu propi negoci.

Els optometristes amb més experiència poden gestionar el personal de les clíniques.

• Aptitud per prendre decisions.
• Capacitat per a treballar en equip.
• Deriva els pacients a altres especialistes mèdics.
• Diagnostica defectes de visió, lesions oculars i altres tipus de problemes de salut.
• Especialitzat en corregir problemes visuals en nens.
• Especialitzat en prescriure lents de contacte.
• Habilitat per als números.
• Habilitats comunicatives.
• Habilitats en laboratori.
• Habilitats informàtiques.
• Habilitats pràctiques.
• Metòdic.
• Observador.
• Pacient.
• Porta registres amb precisió.
• Prescriu i adapta ulleres i lents de contacte.
• Sensible.
• Utilitza diversos tipus d'equipament, com oftalmoscopi, retinoscopi, projectors i foròpter.

• Òptic