Investigador agrícola

Els investigadors agrícoles han de trobar la manera de resoldre problemes de l'agricultura. Investiguen formes de millorar el creixement dels cultius i la cura del bestiar. Afronten problemes ambientals i de conservació, un aspecte cada vegada més important d'aquesta feina.

Els equips de recerca estan formats per científics de diferents formacions, en particular especialistes en ciències biològiques, química i bioquímica, i compten amb el suport d?especialistes en biometria, informàtica i estadística.

Els investigadors agrícoles poden participar en projectes de recerca força llargs, de manera que han de procedir en la seva feina de manera lògica, sistemàtica i pacient. S?encarreguen del disseny, seguiment i anàlisi d'experiments per extraure conclusions, avaluen periòdicament el projecte i canvien els mètodes de treball si cal.

Alguns projectes requereixen passar molt de temps al laboratori, així com dedicar una part important de la jornada laboral fent treball de camp, per exemple, als cultius d?assaig de nous fertilitzants.

La recerca es divideix en quatre grans categories:

• Sòls.
• Plantes.
• Animals.
• Productes agrícoles.

Els investigadores agrícoles acostumen a especialitzar-se en un dels camps anteriors. Els problemes ambientals (com ara la contaminació i l?erosió del sòl) i els problemes de salut (per exemple, EEB i E. coli) cada vegada tenen més importància per a aquests científics en qualsevol de les àrees de treball que hem esmentat.

L?objectiu dels programes de recerca de sòls és conèixer les característiques dels diferents sòls. La recerca pot incloure dades sobre la biologia, la química i la física dels sòls, amb projectes en els quals treballen equips d?investigadors agrícoles especialitzats en sòls, bioquímics i microbiòlegs, per exemple.

Els investigadors agrícoles utilitzen les seves troballes per aconsellar altres professionals sobre com fer un ús millor dels sòls, després que hagin desenvolupat coneixements suficients sobre l?adob dels cultius, l'ús de fertilitzants i els mètodes de gestió de la terra que minimitzin l?erosió del sòl.

Algunes de les àrees de recerca més habituals són: formes d?augmentar els rendiments, lluita contra les plagues i reducció de l'ús de pesticides químics. Els investigadors agrícoles investiguen mètodes que millorin la producció de cultius i que protegeixin la vida silvestre.

Els investigadors agrícoles estudien mecanismes per millorar les tècniques de fitologia. Per a això, encreuen espècies de plantes diferents per crear espècies combinades (o "híbrids"), de vegades amb les característiques desitjables de cadascun dels seus "pares". Per exemple, es pot crear un híbrid per augmentar la resistència a la sequera o les plagues, o per aconseguir una major tolerància a la humitat i a les temperatures extremes.

Alguns investigadors agrícoles investiguen l'ús de mètodes moderns de modificació genètica per canviar les característiques de diverses plantes.

Els programes de recerca en animals se centren en temes com ara la modificació genètica aplicada a la ramaderia, o la recerca de mètodes per al control de malalties i la reducció dels danys causats per depredadors. En aquest tipus de treball hi col·laboren científics com fisiòlegs, genetistes, animals, bacteriòlegs i patòlegs especialitzats.

Alguns científics ajuden empreses agroquímiques a produir nous plaguicides i fertilitzants eficients.

Altres científics es dediquen a trobar mecanismes per protegir les plantes sense l'ús de productes químics, que puguin reduir els costos dels agricultors i els danys causats al medi ambient, ja que, en canvi, els productes químics contaminen els sistemes fluvials que discorren prop de les granges.

En la recerca de productes agrícoles, els científics investiguen mecanismes que permetin millorar diferents aspectes de l?agricultura, per exemple, per preservar millor els cereals, les verdures, la carn, la llet i els ous. Les prioritats són, entre d?altres, el tractament de malalties que es poden transmetre als animals i als éssers humans, així com la reducció de pèrdues o danys que es puguin produir durant l?emmagatzemament.

Per ser investigador agrícola, cal:

• Posseir coneixements científics elevats, sobretot de biologia i química.
• Ser detallista i metòdic en els treballs de camp i al laboratori.
• Tenir paciència per repetir els experiments moltes vegades si és necessari.
• Posseir habilitat per a l'organització per planificar projectes i experiments.
• Tenir capacitat d'explicar els resultats de forma clara i concisa, fins i tot mitjançant informes.
• Tenir aptitud per al treball en equip.
• Posseir habilitats matemàtiques i estadístiques per analitzar els experiments.
• Ser capaç d'utilitzar diferents tipus d'equipaments i tecnologia, incloent-hi ordinadors.

Els investigadors científics agrícoles necessiten tenir habilitats per a la gestió si porten a terme la supervisió de projectes i de personal.

• Aptituds matemàtiques.
• Aptituds per redactar informes.
• Assessora els agricultors sobre els mètodes per evitar la filtració de substàncies químiques.
• Capaç de donar informació complexa d'una manera directa.
• Capacitat per a treballar en equip.
• Capacitats organitzatives.
• Comprova la idoneïtat d'un sòl per suportar diverses funcions, incloent l'enginyeria civil i la gestió de residus.
• Coneixement de la tecnologia de l'ADN recombinant.
• Coneixements en qüestions ambientals.
• Estudia i aixeca un mapa dels sòls d'una àrea.
• Estudia la distribució, tipus i qualitat dels sòls en un àrea o zona.
• Habilitat per a l'estadística.
• Habilitats comunicatives.
• Habilitats en laboratori.
• Habilitats informàtiques.
• Innovador.
• Investiga com millorar l'emmagatzemament de la collita.
• Investiga els efectes dels pesticides i fertilitzants en els sòls.
• Investiga i desenvolupa mètodes per controlar els pesticides agrícoles.
• Investiga i desenvolupa pesticides i fertilitzants.
• Investiga mètodes d'incrementar el rendiment dels conreus.
• Investigador.
• Metòdic.
• Observador.
• Precís.
• Sensat.
• Supervisa i avalua assajos de camp de cultius genèticament modificats.
• Utilitza modificació genètica per millorar les característiques de les plantes.
• Valora el potencial del sòl per a l'agricultura.