Homeòpata

Els homeòpates tenen com a finalitat tractar els problemes de salut dels pacients mitjançant el principi de la similitud. Utilitzen dosis molt diluïdes de substàncies que en una persona sana produirien símptomes similars als de la malaltia o afecció. L'homeopatia és una medicina holística. Els homeòpates creuen que contribueixen a estimular la capacitat natural que té el cos per curar-se per si mateix.

L'homeopatia és una medicina holística que utilitza remeis que es dilueixen i es sotmeten a sacseig (es remouen enèrgicament). Es basa en la idea que "el semblant cura el semblant" (el principi de la similitud). Els homeòpates creuen que els seus tractaments actuen estimulant el sistema curatiu natural del cos.

Per exemple, el remei homeopàtic per a l’insomni pot ser Coffea, un remei fet a partir del cafè, que en dosis més elevades sol mantenir despert a qui se’l pren.

Els homeòpates poden ocupar-se de nombrosos problemes mèdics, així com de la salut mental i dificultats emocionals. Atenen, per exemple, pacients que pateixen de:

• infeccions com l’amigdalitis
• síndrome d’intestí irritable ("SII" o "IBS" per les sigles en anglès)
• artritis
• asma
• ansietat i depressió
• afeccions de la pell com èczema.

A la primera visita del pacient, l’homeòpata porta a terme una llarga consulta (que normalment dura una hora, però de vegades fins i tot més).

A banda d’examinar la malaltia per a la qual el pacient busca ajuda, l’homeòpata li preguntarà per coses com ara la dieta, l’exercici i el tipus de vida. Això és així perquè l’enfocament és holístic, és a dir, no consisteix únicament a tractar els símptomes, sinó que mira la "persona completament".

Tenint tot això en compte, l’homeòpata es pronuncia llavors sobre el remei adequat. Es troben obres de referència en forma de llibre i en programes informàtics; l’homeòpata sol consultar-los abans de decidir el medicament més apropiat.

Els homeòpates utilitzen remeis en forma de comprimits, i a vegades amb líquid i amb pols, subministrats per farmàcies especialitzades. Aquests provenen d’una gran varietat de substàncies, naturals principalment, incloses plantes, minerals i animals.

Els homeòpates acostumen a aconsellar al pacient que no ingereixi certs aliments immediatament abans o després de prendre el remei. Alguns homeòpates creuen també que les substàncies fortes com el cafè i la menta poden interferir en l’acció dels remeis homeopàtics, i aconsellen al pacient que no en prengui mentre duri el tractament.

Així mateix, l’homeòpata pregunta al pacient si està prenent algun altre medicament receptat pel seu metge de capçalera, perquè també pot afectar els tractaments homeopàtics.

L’homeòpata dóna instruccions al pacient sobre com prendre el medicament, i en ocasions dóna consells generals sobre vida i dieta saludables.

Amb alguns pacients hi haurà cites de seguiment per avaluar com va el tractament.

Els homeòpates acostumen a treballar a la seva pròpia consulta privada i han d’encarregar-se d’assumptes financers, escriure correspondència i acordar les cites amb els pacients.

Per ser homeòpata, es necessita:

• Sentir-se a gust treballant en contacte amb el públic.
• Posseir habilitats comunicatives, que inclouen la capacitat de fer preguntes que aconsegueixin informació i de donar instruccions i consells clars.
• Tenir paciència, sensibilitat i tacte.
• Mostrar interès per la ciència, especialment la biologia humana i les ciències mèdiques. Durant la seva formació estudiarà coses com ara anatomia, fisiologia i patologia.
• Posseir habilitats d’observació.
• Aplicar un enfocament metòdic i científic a l’hora de prendre decisions.
• Saber quan derivar els pacients al metge de capçalera.

Generalment, treballa per compte propi, per tant cal ser una persona organitzada i estar disposat a aprendre sobre tots els aspectes del funcionament d’un negoci petit.

• Amable.
• Aptituds per a l'escolta.
• Assessora a persones a decidir el tractament a seguir.
• Capaç de prestar atenció al detall.
• Deriva els pacients a altres especialistes mèdics.
• Empàtic.
• Emprèn i porta el seu propi negoci.
• Habilitat per a l'observació.
• Habilitat per al màrqueting.
• Habilitats comunicatives.
• Pacient.
• Porta registres amb precisió.
• Proporciona assessorament.
• Redacta històries clíniques detallades, holístiques.
• S'encarrega de la gestió pressupostària.
• Sensible.
• Utilitza software i bases de dades d'Internet per buscar remeis.