Auxiliar de teràpia ocupacional

Els auxiliars de teràpia ocupacional presten servei a persones amb problemes de salut mentals o físics. Ajuden els terapeutes ocupacionals en la tasca d'augmentar la independència dels seus pacients, així com la seva qualitat de vida. Realitzen plans de tractament i avaluen les necessitats dels seus pacients. Poden proporcionar dispositius i elements d'ajuda i adaptació, com agafadors i barres.

Els auxiliars de teràpia ocupacional treballen sota la supervisió de terapeutes ocupacionals. Formen part d'un equip que presta servei a pacients amb tota mena de problemes de salut físics o mentals.

Aquests professionals ajuden els terapeutes ocupacionals i ajuden a posar en pràctica la feina que desenvolupen, l’objectiu de la qual és que els seus pacients siguin tan independents com sigui possible i que la seva qualitat de vida millori al màxim, tant a casa com en el lloc de treball i en la vida social.

L’equip de teràpia ocupacional treballa amb diferents tipus de pacients, entre els quals figuren:

• Persones amb discapacitats físiques i/o intel·lectuals.
• Persones grans, per exemple, persones que pateixen artritis o que s’estan recuperant d'un vessament cerebral.
• Pacients que han sortit de l’hospital després d’haver sofert un accident o una operació.
• Pacients amb problemes de salut mental, com ansietat i depressió.

Habitualment, en primer lloc, els terapeutes ocupacionals avaluen les necessitats dels pacients i, a continuació, assignen un pla de tractament, que l’auxiliar de teràpia ocupacional portarà a terme i controlarà.

Tanmateix, els auxiliars de teràpia ocupacional també poden ser el primer punt de contacte amb pacients, professionals de la salut i unes altres agències al treballar amb unes altres persones en serveis de voluntariat, serveis socials i departaments de l’habitatge.

Els auxiliars de teràpia ocupacional normalment s'encarreguen de posar en pràctica la valoració inicial efectuada pels terapeutes ocupacionals. S'asseguren que el tractament marcat pel terapeuta ocupacional es dur a terme i es posa en pràctica d’acord amb l’agenda establerta.

Així doncs, aquests professionals controlen juntament amb els departaments de l’habitatge, agències i contractistes que es proporcionen els dispositius i elements d’ajuda i adaptació correctament, i que el pla de tractament establert pel terapeuta ocupacional es fa puntualment.

Gràcies als dispositius i elements de suport i adaptació, aquestes persones són més independents i viuen més segures i amb més comoditat. Entre aquests elements es compten seients d’inodor ajustables, portes més àmplies, seients per banyera, nanses, barres i dutxes especials. Els auxiliars de teràpia ocupacional ajuden els seus pacients a dur a terme tasques quotidianes, com anar al lavabo amb seguretat.

Aquests professionals s'asseguren que els dispositius de suport i adaptació s’ajusten a les necessitats dels pacients. Així mateix, treballen braç a braç amb ell perquè s’hi acostumi i li mostren com utilitzar-los.

A més d’elements i dispositius, els auxiliars de teràpia ocupacional aconsellen als seus pacients sobre serveis que poden servir-los d’ajuda, per exemple, de departaments de l’autoritat local, organitzacions de voluntariat i organitzacions benèfiques. També les ajuden a sol·licitar ajuda financera, com un subsidi d’assistència, o a sol·licitar a les autoritats locals una ajuda econòmica per adaptar la seva llar.

També ajuden els terapeutes ocupacionals a impartir formació en matèria d’aptituds. Per exemple, algú que ha patit un accident o una apoplexia pot necessitar reaprendre tasques quotidianes, com rentar-se, vestir-se i cuinar.

Ajudar al pacient a alimentar-se per ell mateix inclou ensenyar-li a usar coberts adaptats, per exemple, dissenyats per ser utilitzats amb una sola mà. L’auxiliar de teràpia ocupacional i el pacient poden planificar junts menjars, per tal que el pacient mostri de nou interès per la cuina. Així mateix, aquests professionals porten grups de treball i tallers en l’àmbit de la teràpia ocupacional.

Mentre estan amb els seus pacients, aquests auxiliars han d’anotar minuciosament el treball que fan amb ells, la qual cosa inclou redactar informes i posar al dia la informació de les bases de dades informàtiques.

Els auxiliars de teràpia ocupacional acostumen a portar a terme tasques administratives, com ara atendre el telèfon, fer fotocòpies, arxivar i informar sobre les existències d'equips.

Així mateix, han de fer atenció a l’hora de registrar i informar al terapeuta ocupacional sobre qualsevol canvi produït en la salut mental o física del pacient.

Treballen en diversos llocs, com departaments de l’autoritat local (assistència social i habitatge) i en la sanitat pública. També treballen en llocs com hospitals, residències i les pròpies cases dels pacients.

Per ser auxiliar de teràpia ocupacional, es requereix:

• Que t’agradi treballar amb persones, per tal d’ajudar-les a assolir tot el seu potencial.
• Tenir unes aptituds excel·lents per a la comunicació interpersonal, així com facilitat per comprendre què li ha succeït a un pacient en particular.
• Inspirar confiança, per tal d’animar i convèncer el pacient.
• Tenir aptituds comunicatives, ja que cal saber escoltar les persones quan descriuen les dificultats amb què es troben i saber com i quan fer les preguntes adequades.
• Tenir habilitat per explicar les coses amb claredat, per exemple, com utilitzar un dispositiu d’ajuda (un seient de bany, un agafador, etc.) i per cerciorar-se que el pacient ha entès perfectament com utilitzar-lo de manera segura.
• Ser pacient.
• Tenir habilitat per comprendre el nivell de motivació del pacient, per exemple, quan experimenta frustració o ansietat.
• Ser resolutiu i tenir habilitats observacionals, amb l’objectiu d’avaluar i fer el seguiment dels progressos realitzats.
• Saber portar registres, també per ordinador.
• Tenir habilitat per escriure, ja que cal redactar informes.
• Treballar bé en equip, atès que cal ajudar el terapeuta ocupacional, i també treballar amb assistents tècnics, empresaris de la construcció, treballadors socials, funcionaris de l’habitatge, etc.
• Tenir iniciativa i habilitat per treballar en solitari, sobretot si treballa en la comunitat. Molts auxiliars tracten els seus propis pacients i els porten, encara que sempre sota la supervisió d'un terapeuta ocupacional.

• Aconsella sobre ajudes i adaptacions.
• Ajuda els pacients a rehabilitar-se després de patir un accident o lesionar-se.
• Amable.
• Aptitud per prendre decisions.
• Aptituds per a l'ensenyament.
• Aptituds per portar registres.
• Assessora a persones a decidir el tractament a seguir.
• Capaç de donar explicacions clares i concises.
• Capaç de donar informació complexa d'una manera directa.
• Capaç de prendre la iniciativa.
• Capaç d'influir en els altres o de persuadir-los.
• Capacitat per a treballar en equip.
• Ensenya els pacients tècniques per portar una vida independent.
• Habilitats comunicatives.
• Motiva les persones.
• Observador.
• Persuasiu.
• Porta registres amb precisió.
• Proporciona assessorament.
• Sensible.
• Supervisa el progrés dels serveis prestats als clients.
• Treballa amb persones amb discapacitats de l'aprenentatge.
• Treballa amb persones amb minusvalideses físiques.
• Treballa amb persones amb problemes de salut mental.
• Treballa amb persones grans.
• Treballa fent teràpies ocupacionals postoperatòries.