"Tenim evidències de que l'aplicació de l'orientació impacta en el sistema"

• Afavorir i consolidar un procés d'orientació personalitzada, evitant eleccions no orientades.
• Garantir a l'alumnat el coneixement del sistema educatiu i l'oferta educativa de la ciutat de Barcelona.
• Disposar d'una eina per a l'anàlisi i la planificació: equilibri oferta-demanda, seguiment i consolidació de la matrícula en funció de l'orientació.

2. El procés d'orientació es duu a terme per mitjà d'una aplicació. Com funciona l'aplicació exactament? Qui són els destinataris i quins agents hi estan implicats?
 
L'aplicació es va dissenyar perquè fos tan senzilla com fos possible i no generés més burocràcia als centres.
 
El resum de quin és el funcionament de l'aplicació seria el següent:
 

• Tots els centres de Barcelona reben un codi que els dirigeix a una aplicació a SharePoint on apareixen tots els seus alumnes de 4t d'ESO. El correu es dirigeix a la direcció i indica que cal que el reenviï als orientadors i a les orientadores.
   
• Els orientadors i els tutors de 4t d'ESO entrevisten l'alumnat per concloure el procés d'orientació que s'ha anat gestant durant el curs.
   
• Els tutors i els orientadors indiquen en l'aplicació si l'alumne acreditarà o no l'ESO.
   
• Per a cada alumne es desplega un llistat en format Excel de tota l'oferta de la ciutat en funció de si acredita o no.
   
• També indiquen si els alumnes que s'orienten cap al batxillerat el cursaran al propi centre (ja que no requerirà preinscripció en un futur).
   
• També cal que indiquin quins alumnes no cursaran estudis postobligatoris a Barcelona.
   
• Els centres tenen tres setmanes per informar sobre l'orientació que ha ofert a l'alumnat emplenant aquesta aplicació.
   
• Es reben les dades i el Consorci d'Educació analitza l'oferta inicial per veure si es podrà donar resposta a tot l'alumnat de continuïtat. Aquestes dades es visualitzen en un Power Business Intelligence que permet fer un seguiment detallat de l'orientació de cada alumne.
   
• El Servei d'Orientació del Consorci supervisa els centres que hagin indicat bé i a temps aquesta orientació, i resol problemes d'ingrés de dades o de dubtes sobre l'oferta educativa.
   
• Quan es reben les dades i abans de fer la preinscripció, tots els centres reben recomanacions sobre les orientacions que han proporcionat als alumnes i sobre els CFGM on hi ha més demanda, i es faciliten alternatives en el mateix sector o en la mateixa família professional perquè l'alumnat pugui aconseguir plaça en funció de les seves qualificacions.
   
• Tots els centres, un cop que el procés ha enllestit, reben un informe detallat en el qual s'informa sobre com han orientat els alumnes respecte de la resta de l'alumnat dels centres de la seva mateixa categoria i respecte dels centres de la ciutat.
   
• Els centres reben un informe sobre com les seves orientacions han acabat en matrícules i, per tant, sobre el grau d'eficàcia en l'orientació.
   
• Al gener, tots els orientadors, els tutors i les direccions de centre són citats a una sessió en la qual se'ls fa un retorn de la seva feina i se'ls detalla la situació de les seves orientacions.

 
Els agents implicats són els següents:
 

• Famílies i alumnat que reflexionen i consensuen l'orientació i el futur formatiu dels fills.
   
• Tutores i tutors d'ESO que coneixen l'alumnat des del punt de vista educatiu.
   
• Orientadors i orientadores d'ESO que donen suport i assessoren els tutors.
   
• Servei d'Orientació del Consorci de Barcelona, que dona suport pel que fa a la transició educativa des dels Serveis Educatius sobre oferta, possibilitats d'estudi i recursos per a l'alumnat amb necessitats educatives específiques de tipus B (NEE B).
   
• Equips d'assessorament psicopedagògic (EAP) que orienten alumnat NEE A.
   
• Unitats d'Escolarització Compartida que orienten en coordinació amb els centres.

 
3. Per què han triat fer costat als orientadors amb la seva tasca per mitjà de la tecnologia i quins avantatges els ha reportat?
 
El consell orientador malgrat que és preceptiu, no era universal. La idea que part de l'abandonament escolar prematur en postobligatòria era per manca d'orientació ens va portar a desplegar diferents intervencions de política educativa.
 

• Formació inicial i una altra d'avançada de manera intensiva als orientadors i a les orientadores dels centres d'ESO de la ciutat de Barcelona per mostrar l'oferta educativa de la ciutat.
   
• Visites als centres de Formació Professional, ja que eren grans desconeguts per als centres d'ESO.
   
• Visites d'aquests orientadors i d'aquestes orientadores a empreses i sectors emergents i de gran ocupabilitat per a l'alumnat.

 
Un cop formats els orientadors de centre i el Servei d'Orientació del CEB vam decidim que la tecnologia d'una aplicació era el sistema que ens permetia arribar a tot l'alumnat i fer l'orientació de manera més universal.
 
Implementar el procés ajudats per la tecnologia d'una aplicació (que sempre ha pretès ser simple per als centres) ens va ajudar a assolir els objectius següents:
 

• Obtenir tots els consells orientadors de tots els alumnes de tots els centres.
   
• Garantir que l'alumnat i el professorat coneixen l'oferta educativa de la ciutat, que és molt variada i extensa.
   
• Disposar d'una eina per a l'anàlisi i la planificació posterior de l'oferta.

 
Aquest procés va permetre que es declaressin el 85% dels consells orientadors el primer any; el 87%, el segon, i el 92,5%, el tercer any després d'implementar el procés, cosa que no podríem haver obtingut amb una altra mena de procediments sense comptar amb l'aplicació de la tecnologia.  
4. Com preparen els professionals de l'orientació perquè la facin servir?
 
Se cita els orientadors i les orientadores i els tutors i les tutores de 4t d'ESO a dues sessions de formació (una per als centres privats i els concertats, i una altra per als centres públics) on se'ls explica el procediment que cal executar. A més, se'ls envia una carta amb un tutorial de YouTube on es fa una demostració del sistema.
 
L'aplicació ha estat dissenyada perquè la usabilitat sigui simple i evitar així la burocràcia, com a exemple, quan es considera que un alumne es graduarà, només se li despleguen les opcions formatives possibles referents a la graduació.
 
El Servei d'Orientació del CEB (agent clau en el procés) assessora i acompanya tots els orientadors i tutors de centre per resoldre dubtes sobre l'aplicació o, el que és més important, per ajudar-los pel que fa a l'orientació i el coneixement de l'oferta.
 
Després d'aquesta formació durant les tres darreres setmanes de març, tots els centres (públics i privats de Barcelona) emplenen les dades de l'eina en la qual s'informa de l'orientació recomanada als alumnes de 4t d'ESO.
 
 
5. Quin impacte ha tingut el projecte pel que fa a la reducció de l'abandonament escolar i la continuïtat cap a l'educació postobligatòria?
 
Sabem que les polítiques educatives tenen un impacte avaluable quan tenen trajectòria. Aquest procés d'orientació amb procediments tecnològics només fa tres anys que s'aplica, no obstant això, tenim evidències que indiquen que l'aplicació d'orientació impacta en el sistema.
 

1. L'abandonament o la no matriculació el primer curs de postobligatòria ha descendit des que s'aplica el procés. El percentatge d'alumnat "no trobat", és a dir, que no tenim matriculat al sistema en la transició als estudis de postobligatòria des de 4t d'ESO, ha baixat respecte dels cursos anteriors: del 9,77% el 2021 al 7,07% el 2024. Un 2,7% per cent en una cohort de 14.000 alumnes de 4t d'ESO, que són entre 350 i 390 joves per curs.
    
2. Es concreta que el 93% de la cohort de 4t d'ESO se situa i es localitza al sistema educatiu de postobligatòria el curs posterior al procés. Per tant, la continuïtat educativa de l'alumnat de la ciutat ha avançat considerablement. 
    
3. L'orientació personalitzada com a eina de gran valor per afavorir les transicions entre l'educació obligatòria i postobligatòria. Les coincidències entre orientació i matrícula en els estudis més triats són representatives
    

4. Als CFGM la coincidència entre orientació i matrícula ha augmentat en 4 punts en el mateix cicle i en 6 punts en la mateixa família respecte del curs anterior.
    
5. Considerem que el fet que un orientador o tutor dediqui temps a cada alumne per emplenar el consell orientador és molt important, perquè la preinscripció i els estudis posteriors sigui encertats i no es produeixi la preinscripció per defecte.
    
6. Disposar d'una eina molt potent per a l'anàlisi i la planificació posterior de l'oferta. Fins i tot per modificar l'oferta educativa en temps real en funció de les orientacions (creació de grups de CFGM o la reestructuració dels batxillerats).
    
7. La generació de valors intangibles, com ara la creació de vincles entre orientadors i el Servei d'Orientació del CEB o entre EAP i UEC. La generació d'un grup ampli de professionals que consideren clau l'acció d'orientar bé a l'alumnat.

6. Quines són les perspectives de futur del projecte?
 
Mantenir el projecte per a la cohort 2024-2025 que estudia 4t d'ESO.
 
Millorar les compatibilitats entre SharePoint i els correus de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC).
 
La implementació de l'orientació de la cohort ens ha permès veure els biaixos d'orientació segons el sexe, el desavantatge educatiu, la no idoneïtat o la titularitat del centre.
 
Això ens ha portat a dissenyar un curs per als orientadors per posar en evidència que les orientacions estan esbiaixades i que necessitem orientar amb una mirada àmplia.
 
7. Què ha suposat per a vostès guanyar el Premi Educaweb en la categoria Institucions?
 
Un reconeixement a la tasca pionera en orientació i a la introducció de mètodes informàtics avançats en l'orientació dels 14.000 alumnes de mitjana per cohort i que seria impossible amb altres mètodes.
 
La creació d'un "grup" d'orientació entre centres, el Servei d'Orientació i el propi Consorci d'Educació de Barcelona. Un valor intangible, però de gran eficàcia que permet declarar l'orientació de 14.445 respecte dels 15.233 de la cohort del darrer curs.