L'educació superior, el nivell formatiu més comú entre els joves

L'educació superior s'ha convertit en el nivell formatiu més comú entre els joves de 25 a 34 anys a Espanya, segons l'última edició de l'informe Education at a Glance 2024 (Panorama de l'Educació 2024), publicat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

En concret, més de la meitat dels nois i noies d'aquestes edats té estudis universitaris o alguna titulació de Formació Professional (FP) de grau superior, xifra per sobre de la mitjana de l'OCDE* (47,4%) i de la Unió Europea (UE25**) (44,2%).

I és que Espanya ha fet un salt significatiu en el nivell de formació de la seva població jove en els últims anys: el 2010 només el 31% comptava amb estudis superiors, però aquest percentatge s'ha incrementat fins a arribar al 42% el 2016, i al 52% el 2023.

En canvi, la xifra de persones amb estudis intermedis com els titulats de cicles formatius de grau mitjà han baixat del 24,3% el 2016 al 22,3% el 2023.
 

La majoria estudia educació superior en institucions públiques

Espanya mostra una major proporció de titulats d'educació superior en institucions públiques en comparació a la mitjana de l'OCDE en tots els nivells, excepte per al de màster o equivalent.

El 61,6% dels titulats de cicles formatius de grau superior va cursar els seus estudis en un centre públic, enfront del 57,8% de la mitjana de l'OCDE.

Mentre que el 63,3% dels joves que va obtenir un grau universitari (77,2% OCDE), el 52,3% que es va graduar d'un màster (65,5% OCDE) i el 93,5% que es va titular d'un doctorat (75,5% OCDE), ho va fer en institucions públiques.

Cal destacar que el percentatge de persones titulades en el nivell de màster o equivalent des de les institucions privades ha crescut significativament a Espanya des del 2013, passant del 16,9% al 52,3% el 2023.

 

Quins beneficis reporten els estudis d'educació superior a les persones?

1. Més oportunitats laborals i de més qualitat

El 84% de la població espanyola d'entre 25 i 64 anys amb estudis d'FP de grau superior, carrera universitària, màster i/o doctorat té feina.

Aconseguir un nivell educatiu alt, a banda de relacionar-se amb taxes d'ocupació i retribucions més altes, està lligat a "un millor estat de salut, més compromís social i es vincula positivament amb una major participació en programes formals i no formals d'educació per a persones adultes", assenyala l'OCDE.

2. Fomenta la mobilitat social

L'educació superior proporciona coneixements i habilitats a les persones que els permetran progressar personal, social i professionalment, explica aquest organisme internacional, que a la vegada insta als països a destinar més esforços a proporcionar aquesta formació als seus ciutadans.

"L'objectiu dels estats és oferir a la seva ciutadania la possibilitat d'aconseguir una educació de qualitat que fomenti la mobilitat social, per la qual cosa un dels reptes fonamentals de tots els països en l'actualitat és eliminar les desigualtats en l'accés a les oportunitats d'aprenentatge", explica.

Per millorar l'ascensor social, és fonamental garantir l'accés equitatiu a una educació de qualitat per a totes les persones joves. "Els nois i noies de famílies en entorns desfavorables enfronten obstacles financers i falta d'estímuls intel·lectuals, cosa que pot dificultar el seu desenvolupament educatiu", sosté l'estudi.

Quin és el nivell formatiu de la població general a Espanya?

Ampliant la mirada a la població de 25 a 64 anys s'observa que el 41,4% de les persones té estudis superiors. Aquest percentatge ha crescut en 5,7 punts percentuals entre 2016 i 2023, superant la mitjana de l'OCDE (40,7%) i la de la UE25 (37,3%).

Tot i així, Espanya és un dels països amb la major proporció de persones on el nivell formatiu més alt és l'educació bàsica (educació infantil, primària i primera etapa d'educació secundària). En concret, el 35,8% de la població espanyola té aquests estudis com a màxim nivell formatiu, percentatge molt per sobre de la mitjana de l'OCDE (19,4%) o la de països com Grècia (19,2%), Alemanya (16,7%), França (16,3%) o Finlàndia (11%).

Per comunitats autònomes País Basc i Madrid són les que compten amb més població amb estudis terciaris, el 56% i el 51% respectivament. Segons l'OCDE, això es deu, en part, a l'alt nombre d'ocupacions relacionades amb la formació terciària que proporcionen les administracions nacionals, que tenen la seu a la regió de la capital, i que les grans urbs tendeixen a concentrar major nombre d'universitats que les àrees rurals.

Per contra, els territoris amb menys persones amb estudis terciaris són Ceuta (21,2%) i Castella-La Manxa (32,7%).
*Els països que conformen l'OCDE són: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Xile, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estats Units, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Letònia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Mèxic, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Suècia, Suïssa i Turquia.

**Els estats que formen part de la UE25 són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, República Txeca, Croàcia, Dinamarca, Espanya, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania i Suècia.