Els titulats de carreres universitàries de l'àmbit STEM disminueixen

Els titultats de graus universitaris cientificotecnològics han disminuït en els últims anys malgrat presentar altes taxes d'inserció laboral, i ser dels que més escassegen en el mercat laboral, desvetlla l'Informe CYD 2023, elaborat i publicat recentment per la Fundació CYD (Coneixement i Desenvolupament). 

I és que el percentatge de titulats universitaris en àmbits STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) va ser del 18,8% per al curs 2021-2022, la qual cosa suposa una caiguda de 3 punts percentuals entre el període 2017-2022. 

"És especialment preocupant el reduït percentatge de titulats en àmbits STEM que produeix Espanya en comparació amb la mitjana de la resta dels Estats europeus (25,1%)", detalla l'informe.
 
De fet, el país és el quart amb menor proporció de graduats en carreres cientificotecnològiques dins de la UE-27, només per davant de Xipre, Malta i Bèlgica, i quedant lluny dels líders en aquest aspecte: Alemanya i Romania (tots dos amb un 35% d'egressats en estudis STEM) i Finlàndia, Estònia i Croàcia (entre el 28-29%). 

Aquest fet s'explica, en part, per "la pèrdua de 7,3 punts percentuals sobre el total de titulats universitaris de l'àmbit de l'enginyeria, indústria, informàtica i construcció en aquesta última dècada", argumenta l'informe. Per exemple, entre els 5 estudis de l'àmbit STEM que han registrat una reducció més gran dels seus estudiants i, per tant, dels seus titulats es troben:
 

• Arquitectura Tècnica (-6.307 titulats)
• Enginyeria Civil (-3.101)
• Enginyeria Informàtica (-2.242)
• Enginyeria de Tecnologies Industrials (-1.741)
• Arquitectura (-1.097)

L'informe també indica que la demanda dels professionals STEM, especialment els relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions, està augmentant "molt més que l'oferta de treballadors que es graduen en el sistema educatiu", per la qual cosa hi ha una escassetat de titulats en aquests camps.
 

Només 13 de cada 100 egressats en l'àmbit de la informàtica són dones

Aquesta mancança de titulats en estudis tècnics, científics i tecnològics coincideix amb la poca presència femenina a les seves aules. I és en el Grau en Enginyeria Informàtica on s'observa més disparitat de gènere, ja que només el 13,3% dels egressats d'aquest sector era dona en el curs 2021-2022, segons l'informe. 
 
"És fonamental abordar aquesta discordança i treballar en estratègies que fomentin l'increment de titulades en carreres STEM a Espanya, ja que aquestes disciplines exerceixen un paper crucial en la innovació, el desenvolupament tecnològic i el creixement econòmic", afirma l'estudi. 

Xifres similars a aquesta succeeixen també en les carreres que engloben desenvolupament de programari i d'aplicacions (13,5% de dones titulades), en Enginyeria Mecànica (13,5), en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica (17,3%), i en Enginyeria Elèctrica (17,7%). 

Per contra, els estudis del sector STEM amb més presència femenina són els relacionats amb les matemàtiques, on el 40% dels estudiants és dona, destaca l'informe. 
 

4 de cada 10 universitaris està sobrequalificat en la seva feina

A més de tenir un dèficit de professionals STEM, Espanya és el país amb el major percentatge d'ocupats amb estudis superiors treballant en grups de baixa qualificació d'entre tots els Estats que conformen la Unió Europea (UE), afirma també l'Informe CYD 2023. 

I és que el 36% dels titulats de carreres universitàries està empleat en un lloc de feina per al qual està sobrequalificat. Aquesta xifra revela un "preocupant desequilibri" entre la formació superior i les oportunitats laborals que ofereix el mercat de treball, destaca l'estudi. 

Davant d'aquest desajust és important alinear la formació acadèmica amb les demandes reals del món laboral. Per això, la Fundació CYD recomana, en aquest informe anual, estar pendents de "les tendències econòmiques, els avenços tecnològics i els canvis socioculturals que puguin afectar la demanda de professionals en diferents sectors, per així poder direccionar la formació acadèmica dels graduats cap a àrees estratègiques". 

Aconseguir un millor encaix entre els titulats i les necessitats de la societat i el teixit empresarial "no només beneficiarà la societat, sinó que també millorarà les perspectives d'inserció laboral dels graduats universitaris, situar-los en una posició avantatjosa per trobar ocupació en àrees d'alta demanda i amb potencial de creixement", argumenta l'estudi.
 

Desajust titulats-ocupació: un problema estructural de l'economia espanyola

L'estructura productiva espanyola no està donant prou feines d'alta qualificació com per ocupar els graduats universitaris que està produint cada any. "Es tracta d'un problema estructural de l'economia espanyola", alerta l'estudi, ja que durant el període 2008-2022 Espanya ha presentat sempre el percentatge més alt en aquest aspecte, amb les excepcions dels anys 2009 i 2010, únicament superada per Xipre. 

A banda d'estar treballant en llocs per als quals no es necessitaria tenir estudis tan elevats, aquests professionals tenen condicions laborals menys favorables que aquells treballadors amb el mateix nivell formatiu i amb una ocupació d'acord amb els seus coneixements, explica l'estudi. 

Tenint en compte el volum de titulats superiors que genera el sistema educatiu espanyol, la proporció d'ocupacions d'alta qualificació hauria d'augmentar 13 punts percentuals, per reduir el nivell de sobrequalificació fins a la mitjana europea (22,2%), apunta l'informe. 

En aquesta línia, el país amb un millor ajust entre els egressats de carreres universitàries i les oportunitats que ofereix el mercat laboral és Luxemburg, on només el 7% dels treballadors d'aquest nivell formatiu està sobrequalificat a la feina. El segueixen: Suècia (14%), Dinamarca (14,3%), Hongria i República Txeca (totes dues 14,7%), i Portugal (15%).

Quins graus universitaris han crescut en l'última dècada?

Al contrari que passa amb els graus d'àmbits STEM, hi ha altres estudis universitaris que han guanyat popularitat en els últims 10 anys i han vist duplicat, triplicat i fins i tot quadriplicat el nombre d'egressats de les seves titulacions el curs 2021-2022 respecte al 2011-2012. Aquests són:
 

1. Grau en Educació Primària, que és la carrera que compta amb el major nombre de graduats en el curs acadèmic 2021-2022, amb 16.408 titulats, el doble que fa 10 anys (8.504), segons l'estudi.
2. Grau en Dret, que ha passat de 4.221 titulats en el curs 2011-2012 a 14.186 per al 2021-2022.
3. Grau en Infermeria, que en 10 anys ha passat de tenir 2.972 titulats a 11.166.
4. Grau en Psicologia, els seus titulats s'han incrementat de 2.791 en el curs 2011-2012, a 9.202 una dècada després.
5. Grau en Educació Infantil, que ha augmentat el nombre de titulats de 2.744 a 9.952 en 10 anys.
6. Grau en Medicina que ha passat de tenir 1.898 graduats el curs 2011-2012 a 6.326 una dècada després.
7. Grau en Fisioteràpia, que en 10 anys ha vist augmentar el nombre de graduats de 2.113 a 4,779. 

A més a més, algunes d'aquestes carreres solen estar bastant feminitzades, ja que compten amb una participació de dones per sobre del 75%. Aquest és el cas d'Educació infantil (93% de dones), Infermeria (83%) i Psicologia (79%).