El Premi Educaweb 2022 en la categoria Institucions ha estat per al projecte Orienta-2O: un proceso colaborativo de orientación para la construcción de carreras sostenibles de jóvenes en situación de riesgo social en las Escuelas de Segunda Oportunidad.
Es tracta d'una iniciativa de recerca-acció participativa en la qual ha treballat un equip de recerca de la Universidad de Sevilla (US), en col·laboració amb els joves i el personal tècnic de l'Asociación Arrabal-AID i la Fundación Don Bosco, responsables de les set Escoles de Segona Oportunitat que hi ha a Andalusia.
La finalitat del projecte ha estat dissenyar i desenvolupar plans integrats d'orientació professional dirigits a joves d'entre 15 i 29 anys en situació d'abandonament escolar primerenc (AET) i/o amb dificultats d'accés a l'ocupació a causa de la seva situació de vulnerabilitat social. Per mitjà d'aquestes actuacions orientadores, validades gràcies a la recerca, es pretén facilitar que els joves elaborin els seus projectes vitals i professionals.
Com a producte de la col·laboració conjunta entre la US i les entitats del tercer sector, s'ha desenvolupat i implementat un programa d'orientació professional que inclou accions validades empíricament i destinades a joves en situació de risc social, anomenat Programa OCEAN: Orientación para el desarrollo de CarrErAs sosteNibles.
El jurat del certamen ha valorat principalment l'originalitat i la innovació del projecte, així com la contribució a l'orientació acadèmica i professional de persones en risc d'exclusió social.
Quines necessitats van detectar les persones implicades en el projecte Orienta-2O que les van portar a dissenyar i desenvolupar aquesta iniciativa?
L'alt percentatge d'abandonament i absentisme escolar que hi ha entre el col·lectiu d'edats compreses entre els 16 i els 29 anys que, com recullen el Ministeri d'Educació i Formació Professional i la Junta d'Andalusia, posen de manifest una taxa de fracàs escolar del 13,9% i del 15,3%, respectivament, l'any 2022, i tot això evidencia uns índexs d'abandonament escolar molt per sobre de la mitjana europea.
Als instituts i en els centres escolars, les ràtios són molt altes, per tant, no hi ha prou professionals de l'orientació que puguin acompanyar l'alumnat de cara al seu futur formatiu i laboral. D'altra banda, hi ha un col·lectiu important de joves amb poca o cap qualificació professional, la qual cosa els situa en una situació de risc social que, moltes vegades, es veu agreujada per uns altres factors (migració, precarietat socioeconòmica familiar, etc.).
En aquest marc, investigar sobre les necessitats que mostren les persones joves que han abandonat prematurament la formació o que no tenen una qualificació professional perquè rebin una orientació adaptada, esdevenia un fet de vital importància perquè el servei que oferim a les Escoles de Segona Oportunitat (les E2O) es mantingués actualitzat.
Les persones joves i l'entorn canvien constantment: els codis de relació, la manera d'interpretar la seva condició, les necessitats que expressen… Constitueixen un motor que ens interpel·la a renovar la manera d'entendre els processos d'orientació i adaptar-los a les persones posant-les al centre de la intervenció.
A més d'aquesta necessitat del jovent, ens trobem amb una altra necessitat sentida, d'una banda, per les E2O i, d'una altra banda, per l'equip de recerca de la Universitat, d'establir sinergies i un vincle més estret de col·laboració.
D'aquesta manera, la pràctica de l'orientació a les E2O es podria enriquir amb el coneixement, els recursos i les eines que la Universitat aporta, mentre que aquesta podria fer una recerca amb més sentit i nodrir-se del coneixement pràctic que es genera a les E2O. A més, compartíem la necessitat de desenvolupar propostes d'actuació orientadora que s'anessin acostant al desenvolupament del sistema integrat d'orientació al llarg de la vida al qual apunten les polítiques i els informes nacionals i internacionals en la matèria.
Es tracta d'una iniciativa de recerca-acció participativa en la qual ha treballat un equip de recerca de la Universidad de Sevilla (US), en col·laboració amb els joves i el personal tècnic de l'Asociación Arrabal-AID i la Fundación Don Bosco, responsables de les set Escoles de Segona Oportunitat que hi ha a Andalusia.
La finalitat del projecte ha estat dissenyar i desenvolupar plans integrats d'orientació professional dirigits a joves d'entre 15 i 29 anys en situació d'abandonament escolar primerenc (AET) i/o amb dificultats d'accés a l'ocupació a causa de la seva situació de vulnerabilitat social. Per mitjà d'aquestes actuacions orientadores, validades gràcies a la recerca, es pretén facilitar que els joves elaborin els seus projectes vitals i professionals.
Com a producte de la col·laboració conjunta entre la US i les entitats del tercer sector, s'ha desenvolupat i implementat un programa d'orientació professional que inclou accions validades empíricament i destinades a joves en situació de risc social, anomenat Programa OCEAN: Orientación para el desarrollo de CarrErAs sosteNibles.
El jurat del certamen ha valorat principalment l'originalitat i la innovació del projecte, així com la contribució a l'orientació acadèmica i professional de persones en risc d'exclusió social.
Quines necessitats van detectar les persones implicades en el projecte Orienta-2O que les van portar a dissenyar i desenvolupar aquesta iniciativa?
L'alt percentatge d'abandonament i absentisme escolar que hi ha entre el col·lectiu d'edats compreses entre els 16 i els 29 anys que, com recullen el Ministeri d'Educació i Formació Professional i la Junta d'Andalusia, posen de manifest una taxa de fracàs escolar del 13,9% i del 15,3%, respectivament, l'any 2022, i tot això evidencia uns índexs d'abandonament escolar molt per sobre de la mitjana europea.
Als instituts i en els centres escolars, les ràtios són molt altes, per tant, no hi ha prou professionals de l'orientació que puguin acompanyar l'alumnat de cara al seu futur formatiu i laboral. D'altra banda, hi ha un col·lectiu important de joves amb poca o cap qualificació professional, la qual cosa els situa en una situació de risc social que, moltes vegades, es veu agreujada per uns altres factors (migració, precarietat socioeconòmica familiar, etc.).
En aquest marc, investigar sobre les necessitats que mostren les persones joves que han abandonat prematurament la formació o que no tenen una qualificació professional perquè rebin una orientació adaptada, esdevenia un fet de vital importància perquè el servei que oferim a les Escoles de Segona Oportunitat (les E2O) es mantingués actualitzat.
Les persones joves i l'entorn canvien constantment: els codis de relació, la manera d'interpretar la seva condició, les necessitats que expressen… Constitueixen un motor que ens interpel·la a renovar la manera d'entendre els processos d'orientació i adaptar-los a les persones posant-les al centre de la intervenció.
A més d'aquesta necessitat del jovent, ens trobem amb una altra necessitat sentida, d'una banda, per les E2O i, d'una altra banda, per l'equip de recerca de la Universitat, d'establir sinergies i un vincle més estret de col·laboració.
D'aquesta manera, la pràctica de l'orientació a les E2O es podria enriquir amb el coneixement, els recursos i les eines que la Universitat aporta, mentre que aquesta podria fer una recerca amb més sentit i nodrir-se del coneixement pràctic que es genera a les E2O. A més, compartíem la necessitat de desenvolupar propostes d'actuació orientadora que s'anessin acostant al desenvolupament del sistema integrat d'orientació al llarg de la vida al qual apunten les polítiques i els informes nacionals i internacionals en la matèria.
"Ens hem basat en un enfocament sistèmic, narratiu i crític de l'orientació, amb la finalitat d'afavorir la construcció de carreres sostenibles per part del jovent".
Quines característiques comunes presenten els joves que participen al programa d'orientació OCEAN, creat a partir del projecte Orienta-2O?
Treballem amb joves amb una titulació acadèmica baixa o sense titulació ni qualificació professional. No tenen un objectiu professional clar. Mostren una autoestima baixa, manca de seguretat i de confiança en ells mateixos. Tot això es veu reforçat per la inexistència d'una xarxa de suport familiar segura i el fet que s'hagin d'enfrontar a situacions econòmiques precàries. En aquest context, gairebé no disposen de referents que els permetin tenir models d'aprenentatge clars, això els limita la possibilitat d'imitar processos d'autonomia.
Per a un gran grup de joves a més se suma la particularitat de pertànyer a col·lectius que viuen en situació de risc social perquè són migrants, amb el que això comporta (idioma, desarrelament, falta de xarxa de suport). Amb aquestes condicions tampoc no disposen d'una xarxa de suport i reconeixement social entre iguals.
Quins aspectes diferencials té el projecte d'orientació?
En primer lloc, Orienta-2O és un projecte de recerca i acció participativa, en el qual l'acció orientadora i la recerca han anat de la mà. Hi han col·laborat, a més de les tres entitats premiades, investigadors i investigadores de les universitats de Barcelona, Cadis, Huelva i Pablo de Olavide.
Ens vam proposar desenvolupar un procés participatiu en el qual la recerca duta a terme per la Universitat es posés al servei de la societat i es fes amb (no "sobre") entitats del tercer sector que desenvolupessin processos d'orientació destinats a joves d'entre 15 i 29 anys sense ocupació ni titulació. Per tant, havia de ser una recerca responsable i amb transferència social des de la pròpia concepció del projecte i fins que finalitzés.
Aquesta transferència es concreta, d'una banda, en el propi procés col·laboratiu i de generació de plans integrats d'orientació que s'han elaborat a les E2O i, d'una altra banda, en el desenvolupament de l'acció orientadora que s'ha dut a terme amb el jovent. El procés de recerca i acció ha permès desenvolupar actuacions d'orientació professional avalades per les evidències que deriven de la recerca.
Com a acció orientadora, ens hem basat en un enfocament sistèmic, narratiu i crític de l'orientació, amb la finalitat d'afavorir la construcció de carreres sostenibles per part del jovent. Per tant, hem intentat respondre, alhora, als principis de desenvolupament, intervenció social i sostenibilitat de l'orientació. Això suposa que els alumnes prenguin consciència crítica dels factors (personals, contextuals) que influeixen en la construcció de la seva carrera i mobilitzin tot el seu potencial (individual i col·lectiu) per ser autors i autores i actors i actores de les seves pròpies vides. Aquesta consciència crítica (la conscienciació de la qual parlava Freire) és motor de transformació social. Per això, entenem que els projectes vitals i professionals individuals tenen sentit quan formen part del desenvolupament comunitari, com una manera de ser-en-el-món.
Finalment, es diferencia perquè empra metodologies basades en les arts i integra eines del diagnòstic qualitatiu de la carrera. A més, es treballa en paral·lel amb els agents orientadors de les mateixes E2O i de la comunitat (entitats locals, empresarials, etc.).
"Compartíem la necessitat de desenvolupar propostes d'actuació orientadora que s'anessin acostant al desenvolupament del sistema integrat d'orientació al llarg de la vida".
Quines accions concretes d'orientació acadèmica i professional es duen a terme en el marc del projecte per ajudar els joves vulnerables a construir el seu projecte acadèmic i professional?
El projecte s'ha desenvolupat en dos nivells interrelacionats:
- Procés col·laboratiu desenvolupat amb els diferents agents (interns i externs) d'orientació.
- Procés d'intervenció orientadora desenvolupat amb els joves i les joves de les E2O, adoptant un enfocament sistèmic i crític.
Per al disseny col·laboratiu, a cada escola es va constituir un grup motor amb el qual es va fer una anàlisi DAFO per comprendre les barreres i les oportunitats d'intervenció. Es va utilitzar també el "fotollenguatge" perquè prenguessin consciència de les creences i les emocions en relació amb els processos d'acompanyament i orientació. Es van desenvolupar grups focals amb els educadors i les educadores de les E2O i els agents d'orientació de la comunitat (empreses, orientadors educatius i laborals, administració local, serveis socials, famílies, etc.) i es van dur a terme sessions en les quals van participar de manera conjunta educadors, joves i representants comunitaris per a la creació conjunta de reptes i propostes d'accions d'orientació. Totes les propostes van ser contrastades en una jornada oberta a la societat.
Pel que fa a les accions d'orientació amb els joves i les joves es va dissenyar el Programa OCEAN, que consta de 12 accions grupals i una entrevista autobiogràfica. El disseny del programa es basa en el desenvolupament de competències clau, especialment les anomenades LifeComp. Aquestes accions integren eines sistèmiques de diagnòstic qualitatiu de la carrera on cada jove és "coinvestigador" i agent actiu del seu projecte professional i vital. A través d'aquestes identifiquen els factors personals i contextuals que influeixen en el desenvolupament de la carrera i les relacions sistèmiques.
També emprem eines amb un enfocament crític que qüestionen el que es considera "normal" i donen nom als factors que limiten el desenvolupament de les carreres sostenibles. Finalment, cal destacar que fem servir mecanismes que culturalment són vàlids: tècniques no esbiaixades per a la llengua oral i escrita, sensibles a la diversitat cultural; eines evocadores a través dels sentits (vista, gust, tacte, etc.) i basades en les arts (dibuix, fotografia, música, etc.).
Quins recursos o quines eines fan servir per brindar orientació acadèmica i laboral de manera efectiva?
Les E2O es caracteritzen perquè fan una tasca d'acompanyament personalitzat i perquè treballen en col·laboració amb la comunitat. Aquests dos elements marcaven la selecció de recursos i d'eines d'orientació. Enteníem, a més, l'orientació com un procés d'aprenentatge de competències clau al llarg de tota la vida.Una altra premissa era que les eines que calia utilitzar havien d'incentivar que els joves i les joves elaboressin una narrativa de la seva pròpia trajectòria, perquè, des d'aquí, prenguessin consciència crítica de la seva situació, desconstruïssin aquesta narrativa per identificar factors limitants i facilitadors i coconstruïssin juntament amb els educadors i orientadors una narrativa de futur nova. Això és la construcció de "carreres sostenibles".
Facilitem un procés d'aprenentatge perquè els joves i les joves desenvolupin les competències necessàries perquè continuïn construint la seva carrera al llarg de la vida. Entre altres eines, hem fet servir el fotollenguatge, elements del My System of Career Influences (MSCI) de McMahon et al. (2014); l'entrevista de construcció de la carrera de l'enfocament de Life Design de Savickas et al. (2014); els passos clau d'orientació i justícia social proposats per Sultana et al. (2022), i les eines proposades al programa Orient@cual (Romero-Rodríguez et al., 2013).
També s'han incorporat recursos basats en les arts (Romero-Rodríguez i Moreno-Morilla, 2021). Partint de totes aquestes fonts d'inspiració, dissenyem el Programa OCEAN (Orientación para el desarrollo de CarrErAs sosteNibles), disponible en obert al repositori de la Universitat de Sevilla (https://idus.us.es/handle/11441/150035).
Per afavorir el disseny de plans integrats d'una manera creativa i col·laborativa hem pres elements de la metodologia de design thinking i de recerca i acció participativa.
Com avaluen l'impacte de l'orientació proporcionada als joves a través del projecte Orienta-2O?
Les E2O tenen un objectiu general ben definit: generar les condicions sociopersonals perquè les persones joves puguin iniciar un itinerari formatiu professional en igualtat de condicions. Això ens permet mesurar l'impacte que tenen les actuacions en la mesura en què els joves i les joves que participen al projecte, o bé tornen a la formació reglada o inicien un procés d'aprenentatge per adaptar-se al mercat laboral.L'experiència ha estat molt enriquidora i positiva per diversos motius:
- S'ha contribuït a l'apoderament personal de totes les persones participants de l'E2O i al reconeixement de grup com a entitat pròpia.
- S'ha potenciat l'autoconeixement de les habilitats personals pròpies, adaptant-se a l'heterogeneïtat del grup, contribuint al creixement personal i sociolaboral de l'alumnat.
- S'ha reforçat i donat valor al treball en relació amb les competències clau per contribuir al desenvolupament de l'aprenentatge permanent al llarg de tota la vida.
- S'han obert portes per reforçar el treball col·laboratiu i comunitari que ja duen a terme les E2O per dissenyar plans i sistemes integrats d'orientació al llarg de la vida.
"Hem reflexionat sobre la importància d'acostar l'activitat científica de la Universitat al tercer sector".
Quines dades o conclusions han extret?
Respecte de l'aprenentatge de les joves i els joves destacaríem el següent:
- Desenvolupament de les competències que els permet gestionar les seves carreres i inserir-se laboralment de manera conscient, lliure, motivada i compromesa amb el desenvolupament sostenible. Construeixen noves narratives de present i futur, la qual cosa afavoreix l'apoderament i la voluntat de superació i la lluita (individual i col·lectiva).
- Millora de l'autoestima i presa de consciència del paper que juguen les emocions en la construcció dels projectes vitals i professionals.
- Reconeixement de l'aula com un espai de cura interpersonal gràcies a la comunicació afectiva i les relacions positives.
- Un model de funcionament participatiu transferible a altres E2O per desenvolupar, de manera col·laborativa, sistemes integrats d'orientació partint de la detecció de les necessitats organitzacionals en matèria d'orientació.
- Una manera d'intervenir ètica, justa i sostenible, on el jovent és l'actor principal de la seva pròpia carrera i entén l'acompanyament com una qüestió sistèmica, no assistencial, sinó com a part d'un procés d'aprenentatge al llarg de la vida amb una mirada de justícia social.
- Un conjunt d'eines validades i ajustades a la diversitat del jovent, que s'aproxima als estàndards de qualitat educativa, formativa i orientadora.
En relació amb la recerca que es duu a terme a les universitats hem reflexionat sobre la importància d'acostar la seva activitat científica al tercer sector des d'una mirada compromesa amb la construcció d'una societat més justa, inclusiva i sostenible.
Quines són les perspectives de futur del projecte?
El projecte permet rebre una orientació personalitzada a les persones joves participants, adaptada al context i al moment actual de les seves vides. Mantenir aquest model d'orientació garanteix que l'impacte es maximitzi. Per això, en aquest moment, ens marquem les fites següents:
- Mantenir en revisió contínua el model d'orientació a les Escoles de Segona Oportunitat, basant-nos en evidències científiques. Per fer-ho, participem en un segon estudi (projecte TEMPO finançat pel Pla Nacional I+D) per continuar contribuint a la millora i adquisició d'eines, recursos d'orientació al llarg de la vida que potenciïn el creixement, la seguretat i l'autonomia de l'alumnat de les E2O.
- Incorporar, de manera progressiva, l'ús de les TIC i la intel·ligència artificial com a elements necessaris per prevenir bretxes socials associades a aquestes eines i aprofitar-les com una oportunitat, precisament, per disminuir aquestes bretxes.
- Aprofundir en la dimensió comunitària de l'orientació, continuant amb la feina que fan les E2O per establir sinergies de col·laboració amb les administracions públiques, el sector empresarial, les universitats, el teixit associatiu, unes altres entitats del tercer sector i la societat en general).
- Transferir l'experiència a uns altres projectes o entitats per replicar el model. En aquest sentit, comptem (i ho agraïm) amb la col·laboració de l'Associació Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat, que va començar a difondre els primers resultats a la Trobada Nacional que es va celebrar a Màlaga recentment.
Què ha suposat per a vostès guanyar el Premi Educaweb en la categoria Institucions?
Molta felicitat i satisfacció per la feina ben feta i amb sentit. Som un equip que està molt ben coordinat i que ha sabut treure molt rendiment a aquesta recerca amb uns resultats completament permeables que podrem posar en pràctica en la tasca diària de les Escoles de Segona Oportunitat.
Aquest premi és un reconeixement a la tasca que fa molts anys que duem a terme els equips de les dues entitats; busquem sempre el benestar dels joves i les joves, que puguin tenir un futur digne. Quan s'ofereixen oportunitats, el talent floreix. El reconeixement ens permet reafirmar la convicció d'apostar per l'orientació del jovent que busca una segona oportunitat.
El prestigi i la plataforma de difusió que té Educaweb ens permetrà arribar a més gent; que més persones coneguin la feina que desenvolupem a les Escoles de Segona Oportunitat i la gran rellevància que té com a model educatiu alternatiu.
És de vital importància destacar que la Universitat hagi posat el focus en aquest model educatiu específic per contribuir a la seva millora aconseguint una visió crítica constructiva, de reconeixement i creixement quant a la metodologia emprada al projecte de les E2O.
Per part de la Universitat, sentim molta satisfacció per la utilitat i la visibilització de la recerca sostinguda amb fons públics, posada al servei de la societat. En aquest sentit, agraïm el finançament amb fons FEDER en el marc del Pla Andalús de Recerca, Desenvolupament i Innovació (PAIDI 2020, P20_01131). Vivim el premi com un reconeixement de la recerca feta amb les persones protagonistes del procés. També mostra la importància de desenvolupar una orientació compromesa amb la justícia social i això només és possible gràcies als processos col·laboratius en els quals s'impliqui tota la comunitat.
Amb tot, el que més destacaríem és que visibilitza que hi ha moltes joves i molts joves en disposició de donar una nova oportunitat a la societat perquè aquesta reconegui tot el potencial que anhelen posar al seu servei. Confiem que aquest premi contribueixi a obrir les orelles, que escoltem de debò les seves veus i ens enriquim amb tot el que desitgen aportar.
Aprofitem per agrair i compartir aquest premi amb totes les persones, les entitats i les institucions participants, per tot el que, com a professionals, investigadors i investigadores i, especialment, com a persones hem après. És un orgull immens compartir el que hem après durant el procés de recerca amb les persones joves participants, i més encara descobrir que la comunitat educativa ho reconeix. Sens dubte, ens anima a continuar amb les fites que ens marquem.