La nova selectivitat: 5 canvis recents que cal tenir en compte per al curs 2023-2024

Fa uns mesos, el Ministeri d'Educació i Formació Professional (MEFP) va proposar un model nou de la Prova d'Accés a la Universitat, conegut com a EBAU, PAU o selectivitat, per adaptar aquests exàmens a l'ensenyament-aprenentatge competencial dels nous currículums de la LOMLOE.
 
No obstant això, el Govern, recentment, ha donat a conèixer un nou Projecte de reial decret pel qual es regulen les característiques bàsiques de la prova d'accés a la universitat i s'estableix el procediment de càlcul de la qualificació d'accés, que presenta alguns canvis respecte de la proposta inicial de la nova Prova d'Accés a la Universitat (PAU)
 
El nou projecte de reial decret regula les característiques bàsiques de la selectivitat que s'aplicarà a partir del 2024, la qual es portarà a terme fins que, el 2028, s'implanti el nou model adaptat a la LOMLOE. Vols saber quines són les modificacions plantejades pel MEFP a la PAU del curs 2023-2024? Te les expliquem a continuació…
 

1. La prova de maduresa acadèmica ja no s'implementarà el 2024

En la nova selectivitat plantejada pel MEFP el juliol del 2022 s'incorporava un exercici nou per valorar la maduresa acadèmica de l'alumnat. Aquesta prova nova es faria a partir del curs 2023-2024, en la fase transitòria de la nova PAU, i en substitució dels exàmens de Llengua Castellana i Literatura II, Llengua Estrangera i Llengua Cooficial.
 
Posteriorment, a partir del curs 2027-2028, el nou exercici substituiria també els exàmens d'Història d'Espanya i d'Història de Filosofia, de manera que la selectivitat constaria només de 2 proves: la de maduresa acadèmica i la de la matèria específica obligatòria segons el Batxillerat cursat.
 
No obstant això, en el projecte recent de reial decret de la nova PAU s'estipula que aquesta prova de maduresa acadèmica ja no es farà a partir del curs 2023-2024 i, en el seu lloc, es tornen a plantejar els 4 exàmens que caracteritzen la selectivitat, tot i que amb alguns canvis que t'expliquem més endavant.
 
Ara bé, l'esborrany deixa oberta la possibilitat que la prova de maduresa acadèmica sí que s'implementi posteriorment, en esmentar que es durà a terme un procés temporal intermedi de la nova selectivitat "fins que s'estigui en condicions d'arribar a un model definitiu en el qual l'enfocament competencial de la prova sigui complet".

De fet, la ministra Pilar Alegría, en una trobada amb els mitjans de comunicació, ha deixat entreveure que l'exercici de maduresa acadèmica plantejat l'any passat continua vigent quan ha assenyalat que "el canvi absolut en el sistema de l'EBAU el veurem ja el 2028".
 

2. Es podrà triar entre examinar-se d'Història d'Espanya o d'Història de Filosofia

Una de les modificacions principals que estableix el Ministeri d'Educació i FP en el projecte recent de reial decret de l'EBAU és que l'alumnat podrà triar entre examinar-se d'Història d'Espanya o d'Història de Filosofia.
 
Ara bé, els estudiants hauran de comunicar la seva tria en el moment en què s'inscriguin a la selectivitat, que sol ser a inicis de juny per als qui opten a la convocatòria ordinària.
 
En concret, en la prova d'accés a la universitat a partir del curs 2023-2024 s'avaluaran les assignatures següents:
 

• Llengua Castellana i Literatura II
• Llengua Estrangera II
• La matèria obligatòria de la modalitat de Batxillerat que hagi cursat cada estudiant
• Història d'Espanya o Història de la Filosofia

 
A més, en les comunitats autònomes amb llengua cooficial s'hi afegirà un examen, com succeeix actualment.
 

3. Els exercicis seran de caràcter més competencial

La nova PAU tendirà a ser més competencial i menys memorística. Per això, gradualment, es deixaran de plantejar tantes preguntes d'opció múltiple o d'emplenar buits, i aquelles que demanen que les respostes siguin de només 150 paraules.
 
Sobre aquest tema, el projecte de reial decret assenyala que "els exercicis de la prova d'accés tindran un disseny competencial que permetrà comprovar el grau de consecució de les competències específiques de les diferents matèries".
 
Així mateix, el text posa l'accent en el fet que la implementació efectiva de l'aprenentatge competencial que proposen els nous currículums "ha de tenir un reflex en la prova d'accés a la universitat".
 

4. Augmenta el temps per resoldre cada prova

Atès que la nova selectivitat inclourà exercicis menys memorístics, en què els estudiants hauran de reflexionar abans de contestar, el MEFP planteja augmentar el temps de resolució de cada prova.
 
Això comporta que la durada de cada examen passi a ser de 105 minuts en lloc de 90, és a dir, 15 minuts més, segons l'esborrany de la nova norma.

 
5. Es podrà demanar una tercera revisió dels exàmens

Un altre dels canvis plantejats en el nou projecte de reial decret es refereix al fet que l'alumnat tindrà dret a una tercera revisió dels exàmens, en cas que no estigui d'acord amb les primeres dues correccions.

Si l'estudiant està en desacord amb la nota obtinguda per un exercici, podrà demanar, com fins ara, una segona revisió. No obstant això, en el cas que hi hagi una diferència més gran de dos punts entre les qualificacions atorgades en les dues primeres correccions, "un tribunal diferent efectuarà, d'ofici, una tercera correcció", sosté el projecte de reial decret.
 

Taula resum d'alguns canvis plantejats per a la PAU

 

Aspectes de la selectivitat que es canviaran	PAU curs 2023-2024	PAU curs 2022-2023
Durada de les proves	105 minuts (amb un descans mínim de 45 minuts entre el final d'un exercici i el principi del següent).	90 minuts (amb un descans entre proves consecutives de 30 minuts com a mínim).
Estructura	FASE GENERAL   4 o 5 exercicis o proves obligatòries segons la comunitat autònoma:   Llengua Castellana i Literatura II. Història d'Espanya o Història de Filosofia (que tria l'alumnat). Llengua Estrangera II cursada per l'estudiant. Una matèria de modalitat de Batxillerat que cal triar i que varia en funció de la modalitat cursada. Llengua cooficial, només en les comunitats que la tinguin.	FASE GENERAL   4 o 5 exercicis o proves obligatòries segons la comunitat autònoma:   Llengua Castellana i Literatura II. Història d'Espanya. Llengua Estrangera II. Una matèria de modalitat de Batxillerat que cal triar i que varia en funció de la modalitat cursada. Llengua cooficial, només en les comunitats que la tinguin.
Revisions	Si l'alumnat no està d'acord amb la nota dels exàmens i les dues primeres revisions, pot sol·licitar una tercera, sempre que la qualificació en les dues primeres revisions sigui diferent per més de dos punts.	Si l'alumnat no està d'acord amb la nota dels exàmens i la primera revisió, només pot sol·licitar-ne una segona.

L'esborrany del reial decret de la nova selectivitat, en el qual el MEFP ha treballat juntament amb els estudiants, les famílies i experts en les diferents matèries, a més d'administracions i universitats, no és definitiu, ja que ha de ser debatut per les conselleries d'educació de les comunitats autònomes abans de presentar-lo al Consell de Ministres perquè l'aprovin.
 
Ara bé, si el projecte de reial decret emès pel MEFP a les comunitats autònomes tira endavant i s'aprova definitivament, entraria en vigor a partir del curs 2023-2024, per la qual cosa l'alumnat que cursa 1r de Batxillerat actualment ja s'examinaria amb aquesta nova PAU.
 
D'altra banda, el document posa l'accent en el fet que "la Conferència Sectorial d'Educació i la Conferència General de Política Universitària establiran procediments de coordinació entre les diferents administracions educatives destinats a homogeneïtzar l'estructura general de la prova, així com també els exercicis i els criteris d'avaluació de les diferents matèries objecte d'examen, amb la finalitat de garantir-ne la claredat i objectivitat, assegurant l'equiparació entre els diferents territoris".