Contingut:
Moment d'escollir: entre cervell i cor, qui guanya?
El benestar emocional condueix a prendre millors decisions
Com acompanyar emocionalment els joves perquè prenguin decisions més ben fonamentades?
Quins agents han de participar en l'acompanyament emocional dels adolescents?
Joves i salut mental: com ajudar-los a escollir?
Sabies que...?
Aquest mes de març s'han complert dos anys de l'estricte confinament que ens va mantenir tancats a casa durant més de tres mesos per intentar frenar l'expansió de la COVID-19. Passat aquest temps, i amb la pandèmia més controlada -segons dades del Ministeri de Sanitat- diferents estudis confirmen que la factura física i psicològica que ha deixat a la ciutadania ha estat molt important.
Un informe elaborat per investigadors de sis universitats espanyoles explica que el 53% de les persones d'entre 18 i 34 anys han presentat més problemes de concentració i que el 49% ha experimentat sentiments depressius o de desesperança a causa del confinament i els efectes socioeconòmics de la pandèmia.
Tanmateix, un altre estudi de la revista The Lancet, publicat a finals del 2021, destaca que s'han disparat els casos d'ansietat i depressió severa a tot el món, sobretot per part de dones i joves, aquests darrers, els més perjudicats: "Hem detectat una major prevalença de casos de depressió i desordres d'ansietat entre els grups joves que entre els adults", afirmen els autors.
L'estat de salut mental dels joves ha afectat directament en la seva capacitat de prendre decisions vinculades al seu projecte de vida i professional. Entrevistat per Educaweb, el neurocientífic David Bueno assegura que "aquells joves que hagin viscut la pandèmia amb tristor, estrès i ansietat (...) segurament no faran l'elecció òptima amb relació als seus desitjos més intrínsecs".
Tenint en compte aquest context i en un moment vital d'importants canvis físics i psíquics, com és l'etapa de l'adolescència, ens preguntem: ¿quin pes tenen les emocions en el moment de decidir un camí acadèmic i professional? ¿Com acompanyar els joves emocionalment perquè puguin fonamentar millor aquesta elecció? ¿Quins agents haurien d'estar implicats en tot aquest procés?
Per tal de respondre a aquestes qüestions i reflexionar sobre el tema, a Educaweb llancem un nou monogràfic sobre el tema, on professorat, professionals de l'orientació i experts ens ofereixen la seva visió.
Al costat de factors maduratius, socials i econòmics, ¿quins altres elements fan que la Neus i els seus companys pensin a escollir aquest camí professional? Segons David Bueno, "totes les decisions, absolutament totes, contenen elements emocionals", és a dir, el pes final de la decisió recau en l'emoció "que es nodreix de les reflexions que hàgim fet prèviament".
Altres experts, com la professora universitària i investigadora Josefina Álvarez Justel, afegeix que, al costat de l'emocional, la dimensió cognitiva i social estan altament relacionades durant el procés de presa de decisions. Al seu estudi Las dimensiones cognitiva emocional y social en la toma de decisiones de la carrera en el alumnado de educación secundaria, Justel arriba a la conclusió que "s'aprecien lleugeres diferències en les mitjanes de les tres dimensions. (...) La dimensió que més rellevància té entre l'alumnat de 4t d'ESO i 2n de Batxillerat en el moment de fer front al procés de presa de decisions de la carrera és la dimensió cognitiva, seguida de l'emocional i amb un menor pes, la social".
Una altra dada que crida l'atenció és que "l'alumnat de 2n de Batxillerat no està en millors condicions que l'alumnat de 4t d'ESO en el moment de realitzar el seu procés de presa de decisions", ja que, segons els resultats, no hi ha diferències destacables entre el nivell acadèmic i la correlació de les tres dimensions.
En aquest sentit, ambdós experts conclouen que és molt important que l'alumne rebi suport emocional i orientador perquè pugui prendre la decisió sobre el seu futur acadèmic i professional amb totes les eines i coneixements possibles.
Una manera d'ajudar a l'alumnat a assolir aquest benestar emocional és proporcionant-los educació emocional, segons apunten diverses fonts consultades.
Tot i que cada vegada hi ha més escoles i instituts que introdueixen l'educació emocional com matèria transversal dins del seu Projecte Educatiu de Centre (PEC) aquests, encara son una minoria. Segons el I Estudio Nacional sobre la Educación Emocional en los Colegios en España (2021), "la legislació educativa a Espanya, tot i que amb excepcions, no contempla encara l'educació emocional. Només un 6% dels centres la tenen en compte als seus programes educatius.
Segons el professor de la Red Internacional de Educación Emocional y Bienestar (RIEEB), Rafael Bisquerra, seria necessari que els centres educatius portessin a la pràctica programes d'educació emocional sostinguts en el temps, que tinguessin en compte a tota la comunitat educativa i que abastissin totes les àrees acadèmiques:
"Les investigacions científiques han aportat evidències que l'educació emocional redueix la conflictivitat, la violència, el consum de drogues (...), i que millora de les competències socials i emocionals, la convivència, el clima escolar i fins i tot el rendiment acadèmic", explica a Educaweb a una entrevista realitzada durant el confinament del 2020 en el marc d'un monogràfic sobre educació emocional.
Heus aquí algunes d'elles:
L'informe també conclou que com més adaptat estigui l'adolescent al Grau universitari que ha escollit, "més alts són els seus nivells d'autoeficàcia general".
Fa dos anys que escoles com el GEM a Mataró (Barcelona) treballen l'autoestima durant l'inici de curs com a part del seu programa d'educació emocional: "Els donem eines perquè puguin gestionar les seves emocions, millorar l'autoestima i conèixer-se millor a ells mateixos.
Al setembre, abans d'iniciar les classes, dediquem tres dies a activitats d'autoconeixement que serveixen per enfortir el grup i les aptituds de cada alumne", explica a Educaweb, Montse Paradeda, directora del centre.
Els experts consultats apunten també que si bé el desenvolupament de les habilitats emocionals dels adolescents han de formar part dels continguts formatius de diferents assignatures als centres educatius és imprescindible desenvolupar aquesta feina en col·laboració directa amb les famílies, ja que "les emocions d'una persona s'aprenen amb la interacció amb els membres de la seva família, especialment a través de la relació amb les seves figures de referència", indica al seu article per Educaweb l'investigador i docent universitari José Daniel García Fraga.
"És convenient enfortir l'autoconeixement de l'alumne i el control de les emocions des dels primers cursos de l'ESO: la consciència i la regulació emocional: l'autonomia i l'empatia; les habilitats socials, comunicatives, per a la gestió i resolució de conflictes; les habilitats de benestar, personal i social", apunten Prats i Casajús al seu article per Educaweb.
Més endavant, a 3r i 4t d'ESO, "s'han de portar a terme aspectes més propis de l'orientació escolar i professional sense oblidar allò treballat prèviament".
"La intervenció de més psicòlegs a les escoles seria no només una mesura necessària per a prevenir les conegudes situacions d'exclusió social, fracàs escolar, assetjament escolar i altres conflictes, sinó que permetria fer net de part d'aquestes problemàtiques més "invisibles" de molts altres alumnes que es troben submergits en dolors personals que els afecten l'autoestima i la integritat mental", afirma Casanovas al seu article per Educaweb.
Un informe de Save the Children alerta que els trastorns mentals han augmentat de l'1,1% al 4% entre la població infantil i adolescent; mentre que els trastorns de conducta ho han fet del 2,5% al 7%, "en relació amb les darreres dades oficials de l'Enquesta Nacional de Salut (ENS) del 2017", segons una nota de premsa de l'organització.
L'estudi també posa de relleu que els nens i adolescents que viuen en situacions de vulnerabilitat -els pares s'han quedat sense feina o bé la llar rep ingressos baixos-, poden arribar a quadruplicar la incidència de problemes de salut mental.
"Veig molts casos de nois o noies que pateixen alguna malaltia de salut mental. No sabria dir si és per la COVID o per l'etapa que vivim, però més o menys hi ha un cas a cada classe del meu curs", explica la Neus .
Al seu article per a Educaweb, Irene Alabau, responsable del projecte What's Up Obertament, parla de la importància de treballar l'estigma i els prejudicis que hi ha cap a les persones amb problemes de salut mental i que ells mateixos s'autoimposen, l'anomenat "auto estigma" .
L'experta indica que el 31,7% de les persones amb problemes de salut mental han evitat estudiar per por a patir discriminació, un 39% han eludit buscar feina i un 39,2% no han volgut treballar. "L'estigma i la discriminació (…) tenen una gran influència en la capacitat de decisió dels joves sobre el seu projecte acadèmic i professional. Així mateix, els posiciona com un dels col·lectius més vulnerables i condicionats cap als processos de presa de decisions", assenyala.
Per poder acompanyar joves amb problemes de salut mental en el camí de presa de decisions és necessari, segons Alabau, que es faci front a l'estigma cap a la salut mental dins de l'aula perquè aquests adolescents puguin triar sense prejudicis i segons les seves preferències més arrelades .
Moment d'escollir: entre cervell i cor, qui guanya?
El benestar emocional condueix a prendre millors decisions
Com acompanyar emocionalment els joves perquè prenguin decisions més ben fonamentades?
Quins agents han de participar en l'acompanyament emocional dels adolescents?
Joves i salut mental: com ajudar-los a escollir?
Sabies que...?
Aquest mes de març s'han complert dos anys de l'estricte confinament que ens va mantenir tancats a casa durant més de tres mesos per intentar frenar l'expansió de la COVID-19. Passat aquest temps, i amb la pandèmia més controlada -segons dades del Ministeri de Sanitat- diferents estudis confirmen que la factura física i psicològica que ha deixat a la ciutadania ha estat molt important.
Un informe elaborat per investigadors de sis universitats espanyoles explica que el 53% de les persones d'entre 18 i 34 anys han presentat més problemes de concentració i que el 49% ha experimentat sentiments depressius o de desesperança a causa del confinament i els efectes socioeconòmics de la pandèmia.
Tanmateix, un altre estudi de la revista The Lancet, publicat a finals del 2021, destaca que s'han disparat els casos d'ansietat i depressió severa a tot el món, sobretot per part de dones i joves, aquests darrers, els més perjudicats: "Hem detectat una major prevalença de casos de depressió i desordres d'ansietat entre els grups joves que entre els adults", afirmen els autors.
L'estat de salut mental dels joves ha afectat directament en la seva capacitat de prendre decisions vinculades al seu projecte de vida i professional. Entrevistat per Educaweb, el neurocientífic David Bueno assegura que "aquells joves que hagin viscut la pandèmia amb tristor, estrès i ansietat (...) segurament no faran l'elecció òptima amb relació als seus desitjos més intrínsecs".
Tenint en compte aquest context i en un moment vital d'importants canvis físics i psíquics, com és l'etapa de l'adolescència, ens preguntem: ¿quin pes tenen les emocions en el moment de decidir un camí acadèmic i professional? ¿Com acompanyar els joves emocionalment perquè puguin fonamentar millor aquesta elecció? ¿Quins agents haurien d'estar implicats en tot aquest procés?
Per tal de respondre a aquestes qüestions i reflexionar sobre el tema, a Educaweb llancem un nou monogràfic sobre el tema, on professorat, professionals de l'orientació i experts ens ofereixen la seva visió.
Moment d'escollir: entre cap i cor, qui guanya?
La Neus té 16 anys i estudia 4t d'ESO a un institut de Mataró (Barcelona). Explica a Educaweb que la majoria dels seus companys ja tenen més o menys clar a quin sector volen dedicar-se. A ella li agradaria estudiar infermeria i les seves dues amigues més properes faran psicologia i medicina, respectivament: "Crec que la pandèmia ha fet incrementar la demanda de professions vinculades a l'atenció de les persones. Com a mínim és el que veig al meu entorn", detalla.Al costat de factors maduratius, socials i econòmics, ¿quins altres elements fan que la Neus i els seus companys pensin a escollir aquest camí professional? Segons David Bueno, "totes les decisions, absolutament totes, contenen elements emocionals", és a dir, el pes final de la decisió recau en l'emoció "que es nodreix de les reflexions que hàgim fet prèviament".
Altres experts, com la professora universitària i investigadora Josefina Álvarez Justel, afegeix que, al costat de l'emocional, la dimensió cognitiva i social estan altament relacionades durant el procés de presa de decisions. Al seu estudi Las dimensiones cognitiva emocional y social en la toma de decisiones de la carrera en el alumnado de educación secundaria, Justel arriba a la conclusió que "s'aprecien lleugeres diferències en les mitjanes de les tres dimensions. (...) La dimensió que més rellevància té entre l'alumnat de 4t d'ESO i 2n de Batxillerat en el moment de fer front al procés de presa de decisions de la carrera és la dimensió cognitiva, seguida de l'emocional i amb un menor pes, la social".
Una altra dada que crida l'atenció és que "l'alumnat de 2n de Batxillerat no està en millors condicions que l'alumnat de 4t d'ESO en el moment de realitzar el seu procés de presa de decisions", ja que, segons els resultats, no hi ha diferències destacables entre el nivell acadèmic i la correlació de les tres dimensions.
En aquest sentit, ambdós experts conclouen que és molt important que l'alumne rebi suport emocional i orientador perquè pugui prendre la decisió sobre el seu futur acadèmic i professional amb totes les eines i coneixements possibles.
El benestar emocional condueix a prendre millors decisions
El benestar emocional és un factor clau per a poder prendre decisions ben fonamentades. Així ho avalen experts com el mateix David Bueno o la professora María López, creadora d'un mètode propi de conscienciació emocional i creixement personal, per a qui "prendre consciència de les emocions que s'amaguen darrere les nostres decisions és bàsic per a poder fer eleccions encertades".Una manera d'ajudar a l'alumnat a assolir aquest benestar emocional és proporcionant-los educació emocional, segons apunten diverses fonts consultades.
Tot i que cada vegada hi ha més escoles i instituts que introdueixen l'educació emocional com matèria transversal dins del seu Projecte Educatiu de Centre (PEC) aquests, encara son una minoria. Segons el I Estudio Nacional sobre la Educación Emocional en los Colegios en España (2021), "la legislació educativa a Espanya, tot i que amb excepcions, no contempla encara l'educació emocional. Només un 6% dels centres la tenen en compte als seus programes educatius.
Segons el professor de la Red Internacional de Educación Emocional y Bienestar (RIEEB), Rafael Bisquerra, seria necessari que els centres educatius portessin a la pràctica programes d'educació emocional sostinguts en el temps, que tinguessin en compte a tota la comunitat educativa i que abastissin totes les àrees acadèmiques:
"Les investigacions científiques han aportat evidències que l'educació emocional redueix la conflictivitat, la violència, el consum de drogues (...), i que millora de les competències socials i emocionals, la convivència, el clima escolar i fins i tot el rendiment acadèmic", explica a Educaweb a una entrevista realitzada durant el confinament del 2020 en el marc d'un monogràfic sobre educació emocional.
Com acompanyar emocionalment els joves perquè prenguin decisions ben fonamentades?
Experts i fonts consultades per aquest monogràfic apunten algunes claus perquè famílies, professorat i professionals de l'orientació acompanyin emocionalment l'alumnat, amb l'objectiu que les decisions sobre el seu futur acadèmic i professional estiguin ben fonamentades.Heus aquí algunes d'elles:
1. Treballar l'autoestima dels estudiants
"Els nivells més alts d'autoestima poden portar a nivells més alts de satisfacció a la vida". És una de les conclusions de l'estudi A longitudinal Study of Relations among Adolescents' Self-Esteem, General Self-Efficacy, Career Adaptability, and Life Satisfaction, que avalua 357 adolescents suïssos fent-los el mateix qüestionari tres vegades en un període de 17 mesos abans de finalitzar l'escola obligatòria.L'informe també conclou que com més adaptat estigui l'adolescent al Grau universitari que ha escollit, "més alts són els seus nivells d'autoeficàcia general".
Fa dos anys que escoles com el GEM a Mataró (Barcelona) treballen l'autoestima durant l'inici de curs com a part del seu programa d'educació emocional: "Els donem eines perquè puguin gestionar les seves emocions, millorar l'autoestima i conèixer-se millor a ells mateixos.
Al setembre, abans d'iniciar les classes, dediquem tres dies a activitats d'autoconeixement que serveixen per enfortir el grup i les aptituds de cada alumne", explica a Educaweb, Montse Paradeda, directora del centre.
2. Enfortir la confiança entre pares, mares i fills
"La confiança és clau per a prendre bones decisions i fer bons plans de cara el futur", afirma David Bueno. Establir una bona relació de confiança entre la família i els fills, en la que els progenitors adoptin un rol receptiu d'escolta i reflexió pot ajudar-los en l'elecció del seu futur acadèmic i professional.3. Baixar els nivells de pressió i estrès
Tot i que són moltes les decisions que hauran de prendre els adolescents durant la seva etapa formativa és important fer-los comprendre que cap d'elles és definitiva perquè sempre hi ha temps de revalorar i reconduir el camí que hagin iniciat.Quins agents cal que participin en l'acompanyament emocional dels adolescents?
1. La família
La família és el principal agent que entén i coneix el i la jove i amb qui ell o ella manté el seu major vincle emocional. Segons els experts és rellevant que els pares i mares no envaeixin l'espai de l'adolescent i l'atenguin quan ho necessiti.Els experts consultats apunten també que si bé el desenvolupament de les habilitats emocionals dels adolescents han de formar part dels continguts formatius de diferents assignatures als centres educatius és imprescindible desenvolupar aquesta feina en col·laboració directa amb les famílies, ja que "les emocions d'una persona s'aprenen amb la interacció amb els membres de la seva família, especialment a través de la relació amb les seves figures de referència", indica al seu article per Educaweb l'investigador i docent universitari José Daniel García Fraga.
2. Professionals de l'orientació dels centres educatius
Juntament amb els equips educatius que programen accions per a treballar l'educació emocional a les diferents etapes educatives i de manera transversal és rellevant que aquest abordatge es pugui dur a terme també des de l'acció tutorial i orientadora, com apunten Alicia Prats, psicopedagoga i Àngel Casajús, doctor en pedagogia, tots dos membres del Col.legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC)."És convenient enfortir l'autoconeixement de l'alumne i el control de les emocions des dels primers cursos de l'ESO: la consciència i la regulació emocional: l'autonomia i l'empatia; les habilitats socials, comunicatives, per a la gestió i resolució de conflictes; les habilitats de benestar, personal i social", apunten Prats i Casajús al seu article per Educaweb.
Més endavant, a 3r i 4t d'ESO, "s'han de portar a terme aspectes més propis de l'orientació escolar i professional sense oblidar allò treballat prèviament".
3. Altres professionals de la psicologia en l'entorn educatiu
Juntament amb la família, docents, especialistes i entorn educatiu amb qui es relaciona diàriament l'adolescent, també resulta necessari que els centres educatius comptin amb més suport psicològic per aquells alumnes que passin per un mal moment personal expliquen per la seva banda experts com la psicòloga i presidenta del consell social del Col.legi de Psicologia de Catalunya, Núria Casanovas."La intervenció de més psicòlegs a les escoles seria no només una mesura necessària per a prevenir les conegudes situacions d'exclusió social, fracàs escolar, assetjament escolar i altres conflictes, sinó que permetria fer net de part d'aquestes problemàtiques més "invisibles" de molts altres alumnes que es troben submergits en dolors personals que els afecten l'autoestima i la integritat mental", afirma Casanovas al seu article per Educaweb.
Joves i salut mental: com ajudar-los a escollir?
Al costat de més diagnòstics d'ansietat i depressió generalitzats, la pandèmia també ha visibilitzat els problemes de salut mental que pateix la població més jove.Un informe de Save the Children alerta que els trastorns mentals han augmentat de l'1,1% al 4% entre la població infantil i adolescent; mentre que els trastorns de conducta ho han fet del 2,5% al 7%, "en relació amb les darreres dades oficials de l'Enquesta Nacional de Salut (ENS) del 2017", segons una nota de premsa de l'organització.
L'estudi també posa de relleu que els nens i adolescents que viuen en situacions de vulnerabilitat -els pares s'han quedat sense feina o bé la llar rep ingressos baixos-, poden arribar a quadruplicar la incidència de problemes de salut mental.
"Veig molts casos de nois o noies que pateixen alguna malaltia de salut mental. No sabria dir si és per la COVID o per l'etapa que vivim, però més o menys hi ha un cas a cada classe del meu curs", explica la Neus .
Al seu article per a Educaweb, Irene Alabau, responsable del projecte What's Up Obertament, parla de la importància de treballar l'estigma i els prejudicis que hi ha cap a les persones amb problemes de salut mental i que ells mateixos s'autoimposen, l'anomenat "auto estigma" .
L'experta indica que el 31,7% de les persones amb problemes de salut mental han evitat estudiar per por a patir discriminació, un 39% han eludit buscar feina i un 39,2% no han volgut treballar. "L'estigma i la discriminació (…) tenen una gran influència en la capacitat de decisió dels joves sobre el seu projecte acadèmic i professional. Així mateix, els posiciona com un dels col·lectius més vulnerables i condicionats cap als processos de presa de decisions", assenyala.
Per poder acompanyar joves amb problemes de salut mental en el camí de presa de decisions és necessari, segons Alabau, que es faci front a l'estigma cap a la salut mental dins de l'aula perquè aquests adolescents puguin triar sense prejudicis i segons les seves preferències més arrelades .
Sabies que…?
- El 56% de l'alumnat de Batxillerat no té clar què cal estudiar després de finalitzar aquests estudis, segons l'informe Impacto de los ciclos económicos sobre las decisiones de los estudiantes de educación superior. L'estudi també posa de relleu que les decisions de l'alumnat sobre els estudis d'educació superior es poden veure alterades per les conseqüències econòmiques de la crisi del COVID-19.
- Més de la meitat dels estudiants no tenen en compte els seus interessos a l'hora de prendre decisions acadèmiques i professionals, segons un informe recent de la UAB.
- Educaweb ofereix consells per escollir uns estudis i una professió, així com informació sobre els condicionants que poden influir en la presa de decisions acadèmiques i professionals.
