Contingut
El Consell de Ministres va tancar el 2021 amb l'aprovació d'una nova reforma laboral que té com a objectiu principal reduir les elevades taxes de temporalitat dels contractes existents i de desocupació, que són de les més altes de la Unió Europea i que afecten principalment les dones i els joves. De fet, Espanya encapçala el rànquing europeu de temporalitat laboral, amb una diferència de gairebé 12 punts percentuals sobre la mitjana de la Unió Europea.
El Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball ha entrat en vigor el 30 de desembre de 2021 després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)). No obstant això, algunes modificacions, com les que es refereixen als contractes formatius, temporals i fixos discontinus, així com a les mesures de protecció del Mecanisme XARXA, es consolidaran fins al març de 2022.
Coneix a continuació 7 aspectes clau de la nova reforma laboral que marcaran el present i futur del mercat de treball…
Una de les principals novetats de la nova reforma laboral és l'eliminació dels contractes d'obra o servei, la generalització del contracte indefinit i la configuració d'un sistema eficient de lluita contra la precarietat, que segons el text de la nova norma són "imprescindibles per a la construcció d'una economia competitiva".
Així, les contractacions d'obra i servei actuals només continuaran vigents entre 3 i 6 mesos des de l'entrada en vigor de la reforma laboral.
Ara bé, en el cas del sector de la construcció, que és el que més contractacions d'obra o servei ha realitzat, el contracte ordinari serà l'indefinit. A més, una vegada que la persona treballadora acabi una obra, l'empresa haurà d'oferir-li una proposta de recol·locació en la mateixa empresa, encara que prèviament haurà d'oferir-li formació si fos necessari.
2. Hi haurà un tipus de contracte temporal, però només per a dues situacions concretes
El Reial decret assenyala que només existirà un tipus de contractació laboral temporal: el contracte de treball de durada determinada, que es podrà realitzar per circumstàncies de la producció o per substitució. En tots dos casos, el contracte haurà d'especificar amb precisió la causa de la contractació temporal, les circumstàncies concretes que la justifiquen i la durada prevista.
El contracte de durada determinada per circumstàncies de producció només s'utilitzarà quan una empresa necessiti més personal de manera temporal a causa d'un augment inesperat de la seva activitat productiva, o bé per causes que es poden preveure, encara que en aquest cas seran de durada reduïda i delimitada.
Els contractes de durada determinada per circumstàncies de producció imprevisibles no podran durar més de 6 mesos i només seran ampliables 6 mesos més per conveni col·lectiu. Les contractacions de durada determinada per situacions previsibles i de durada reduïda i delimitada només podran dur-se a terme durant un període màxim de 90 dies i mai de manera continuada.
Els contractes de durada determinada també podran dur-se a terme per a substituir a persones treballadores durant una suspensió del contracte amb reserva de lloc de treball, o per a cobrir una jornada reduïda per causa legal o convencional. En aquestes circumstàncies, la durada de la contractació serà igual al període de suspensió del contracte de la persona a la qual se substitueix.
Així mateix, es podrà realitzar un contracte de durada determinada per substitució quan l'empresa necessiti cobrir vacants durant un procés de selecció. En aquest supòsit, la durada de la contractació no podrà ser major a 3 mesos.
El Reial decret llei determina que el contracte fix-discontinu s'utilitzarà per a ocupar persones que fan feines vinculades a activitats productives de temporades, o bé per a aquelles feines que, encara que no tinguin aquesta naturalesa, es realitzin de manera intermitent i en períodes d'execució determinats.
En aquest sentit, la nova regulació assegura que aquest tipus de contracte ha d'especificar "la informació sobre la jornada i els períodes d'activitat, atorgant un paper fonamental a la negociació col·lectiva".
La norma també estableix que les persones treballadores subjectes a aquest tipus de contractes hauran de rebre formació per part de l'empresa durant els períodes d'inactivitat, amb la finalitat de millorar la seva ocupabilitat.
El Reial decret llei sobre la reforma laboral estableix que es modifica la denominació dels contractes d'aprenentatge en pràctiques per dos tipus de contractes formatius: en alternança i per a l'obtenció de la pràctica professional. Tots dos comporten menors terminis de durada que en la llei anterior.
El contracte formatiu en alternança té com a objectiu que les persones que manquen de la qualificació professional reconeguda per les titulacions existents puguin compatibilitzar la seva formació amb una activitat laboral retribuïda, per a així obtenir la competència professional corresponent a un determinat nivell d'estudis.
Aquest tipus de contractació té una durada de 2 anys com a màxim (enlloc de 3, com passava abans) i 3 mesos com a mínim. Així mateix, podrà concertar-se amb persones de qualsevol edat que estiguin formant-se, excepte per als qui busquin adquirir competències relatives a les qualificacions professionals del Sistema Nacional d'Ocupació, ja que en aquest cas el límit d'edat és fins als 30 anys.
Les jornades de treball en el contracte formatiu en alternança han de ser compatibles amb el temps dedicat als seus estudis en el centre de formació, per això no podran ser superiors al 65% durant el primer any, o al 85% en el segon, respecte a la jornada màxima prevista en el conveni col·lectiu corresponent o de la jornada màxima legal. Les persones amb aquest contracte no podran realitzar tampoc hores extra, treball per torns o jornades nocturnes.
Quant a la retribució, aquesta no podrà ser menor del 60% el primer any i del 75% en el segon, respecte a la fixada en conveni col·lectiu per al grup professional i el nivell retributiu corresponent a les funcions exercides. Així mateix, la retribució mai podrà ser menor al Salari Mínim Interprofessional (SMI) proporcional a la jornada.
A més, l'estudiant empleat o empleada sota aquest contracte comptarà amb una persona tutora designada pel centre formatiu i una altra designada per l'empresa. Aquesta última, haurà de tenir la formació o experiència adequades per a tals tasques.
Aquest tipus de contractació no podrà ser menor de 6 mesos ni major a 1 any (abans eren 2) i la seva retribució es fixarà d'acord amb la marcada pel conveni col·lectiu de l'activitat professional, mentre que abans podia ser del 60 i 75% del que aquest designava. Un altre punt important és que les jornades laborals d'aquest tipus de contractes ja poden ser a jornada completa i parcial, quelcom que no era possible anteriorment.
D'altra banda, en aquest tipus de contractes l'empresa haurà d'elaborar el pla formatiu individual de l'empleat o empleada, en el qual s'especifiqui el contingut de la pràctica professional, i assignarà tutor o tutora que compti amb la formació o experiència adequades per al seguiment del pla i el correcte compliment de l'objecte del contracte.
La nova reforma laboral estableix que el conveni sectorial estarà per sobre del de l'empresa en matèria de salaris i jornada. D'aquesta manera, les retribucions que pactin els sindicats d'un sector determinat amb les empreses sempre tindran prioritat sobre els sous pactats per les pròpies empreses amb els seus treballadors.
Així mateix, el Reial decret llei disposa que els convenis sectorials que caduquin segueixin en vigor fins que siguin reemplaçats per un altre, mentre que en l'anterior norma aquests perdien la seva vigència a l'any i deixaven d'aplicar-se durant el seu període de negociació i renovació, permetent que les empreses poguessin modificar substancialment les condicions de treball dels seus empleats.
Un altre punt important de la nova reforma laboral respecte als convenis sectorials afecta principalment a la subcontractació. I és que la norma disposa que el conveni de referència per a les empreses contractistes i subcontractistes serà "el del sector de l'activitat desenvolupada en la contracta i subcontracta".
La reforma endureix les sancions a les empreses que abusen dels contractes temporals, de manera que aquestes s'enfrontaran a multes de fins a 10.000 euros per cada treballador que tinguin en aquesta situació.
A més, la nova norma estableix que les companyies paguin una penalització per cada empleat temporal que donin de baixa a la Seguretat Social. Per exemple, quan els contractes temporals siguin inferiors a 30 dies les empreses hauran de pagar a la Seguretat Social una cotització addicional de 26 euros quan els donin de baixa.
Un altre element important de la reforma és la reformulació dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) amb l'objectiu d'evitar la desocupació i fomentar la continuïtat de les relacions laborals entre els treballadors i les empreses. Així, la norma estableix que els ERTO tindran tres modalitats diferents i que es facilitarà la seva tramitació quan es requereixin:
El Mecanisme tindrà dues modalitats:
Vols saber més detalls de la nova reforma laboral? Consulta el text oficial publicat al BOE.
- El contracte fix cobra força i desapareix el contracte d'obra o servei
- Hi haurà un tipus de contracte temporal, però només per a dues situacions concretes
- Es potencia el contracte fix-discontinu per a tasques estacionals
- Hi haurà dues modalitats de contractes formatius
- El conveni sectorial mana sobre l'empresa quant als salaris
- Es penalitzarà més a les empreses que abusen dels contractes de curta durada
- Noves modalitats d'ERTO i el Mecanisme XARXA per a frenar acomiadaments
El Consell de Ministres va tancar el 2021 amb l'aprovació d'una nova reforma laboral que té com a objectiu principal reduir les elevades taxes de temporalitat dels contractes existents i de desocupació, que són de les més altes de la Unió Europea i que afecten principalment les dones i els joves. De fet, Espanya encapçala el rànquing europeu de temporalitat laboral, amb una diferència de gairebé 12 punts percentuals sobre la mitjana de la Unió Europea.
El Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball ha entrat en vigor el 30 de desembre de 2021 després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)). No obstant això, algunes modificacions, com les que es refereixen als contractes formatius, temporals i fixos discontinus, així com a les mesures de protecció del Mecanisme XARXA, es consolidaran fins al març de 2022.
Coneix a continuació 7 aspectes clau de la nova reforma laboral que marcaran el present i futur del mercat de treball…
1. El contracte fix cobra força i desapareix el contracte d'obra o servei
Una de les principals novetats de la nova reforma laboral és l'eliminació dels contractes d'obra o servei, la generalització del contracte indefinit i la configuració d'un sistema eficient de lluita contra la precarietat, que segons el text de la nova norma són "imprescindibles per a la construcció d'una economia competitiva".
Així, les contractacions d'obra i servei actuals només continuaran vigents entre 3 i 6 mesos des de l'entrada en vigor de la reforma laboral.
Ara bé, en el cas del sector de la construcció, que és el que més contractacions d'obra o servei ha realitzat, el contracte ordinari serà l'indefinit. A més, una vegada que la persona treballadora acabi una obra, l'empresa haurà d'oferir-li una proposta de recol·locació en la mateixa empresa, encara que prèviament haurà d'oferir-li formació si fos necessari.
2. Hi haurà un tipus de contracte temporal, però només per a dues situacions concretes
El Reial decret assenyala que només existirà un tipus de contractació laboral temporal: el contracte de treball de durada determinada, que es podrà realitzar per circumstàncies de la producció o per substitució. En tots dos casos, el contracte haurà d'especificar amb precisió la causa de la contractació temporal, les circumstàncies concretes que la justifiquen i la durada prevista.El contracte de durada determinada per circumstàncies de producció només s'utilitzarà quan una empresa necessiti més personal de manera temporal a causa d'un augment inesperat de la seva activitat productiva, o bé per causes que es poden preveure, encara que en aquest cas seran de durada reduïda i delimitada.
Els contractes de durada determinada per circumstàncies de producció imprevisibles no podran durar més de 6 mesos i només seran ampliables 6 mesos més per conveni col·lectiu. Les contractacions de durada determinada per situacions previsibles i de durada reduïda i delimitada només podran dur-se a terme durant un període màxim de 90 dies i mai de manera continuada.
Els contractes de durada determinada també podran dur-se a terme per a substituir a persones treballadores durant una suspensió del contracte amb reserva de lloc de treball, o per a cobrir una jornada reduïda per causa legal o convencional. En aquestes circumstàncies, la durada de la contractació serà igual al període de suspensió del contracte de la persona a la qual se substitueix.
Així mateix, es podrà realitzar un contracte de durada determinada per substitució quan l'empresa necessiti cobrir vacants durant un procés de selecció. En aquest supòsit, la durada de la contractació no podrà ser major a 3 mesos.
3. Es potencia el contracte fix-discontinu per a feines estacionals
El Reial decret llei determina que el contracte fix-discontinu s'utilitzarà per a ocupar persones que fan feines vinculades a activitats productives de temporades, o bé per a aquelles feines que, encara que no tinguin aquesta naturalesa, es realitzin de manera intermitent i en períodes d'execució determinats.
En aquest sentit, la nova regulació assegura que aquest tipus de contracte ha d'especificar "la informació sobre la jornada i els períodes d'activitat, atorgant un paper fonamental a la negociació col·lectiva".
La norma també estableix que les persones treballadores subjectes a aquest tipus de contractes hauran de rebre formació per part de l'empresa durant els períodes d'inactivitat, amb la finalitat de millorar la seva ocupabilitat.
4. Hi haurà dues modalitats de contractes formatius
El Reial decret llei sobre la reforma laboral estableix que es modifica la denominació dels contractes d'aprenentatge en pràctiques per dos tipus de contractes formatius: en alternança i per a l'obtenció de la pràctica professional. Tots dos comporten menors terminis de durada que en la llei anterior.
-
Contracte formatiu en alternança
El contracte formatiu en alternança té com a objectiu que les persones que manquen de la qualificació professional reconeguda per les titulacions existents puguin compatibilitzar la seva formació amb una activitat laboral retribuïda, per a així obtenir la competència professional corresponent a un determinat nivell d'estudis.
Aquest tipus de contractació té una durada de 2 anys com a màxim (enlloc de 3, com passava abans) i 3 mesos com a mínim. Així mateix, podrà concertar-se amb persones de qualsevol edat que estiguin formant-se, excepte per als qui busquin adquirir competències relatives a les qualificacions professionals del Sistema Nacional d'Ocupació, ja que en aquest cas el límit d'edat és fins als 30 anys.
Les jornades de treball en el contracte formatiu en alternança han de ser compatibles amb el temps dedicat als seus estudis en el centre de formació, per això no podran ser superiors al 65% durant el primer any, o al 85% en el segon, respecte a la jornada màxima prevista en el conveni col·lectiu corresponent o de la jornada màxima legal. Les persones amb aquest contracte no podran realitzar tampoc hores extra, treball per torns o jornades nocturnes.
Quant a la retribució, aquesta no podrà ser menor del 60% el primer any i del 75% en el segon, respecte a la fixada en conveni col·lectiu per al grup professional i el nivell retributiu corresponent a les funcions exercides. Així mateix, la retribució mai podrà ser menor al Salari Mínim Interprofessional (SMI) proporcional a la jornada.
A més, l'estudiant empleat o empleada sota aquest contracte comptarà amb una persona tutora designada pel centre formatiu i una altra designada per l'empresa. Aquesta última, haurà de tenir la formació o experiència adequades per a tals tasques.
-
Contracte per a l'obtenció de la pràctica professional
El contracte de treball en pràctiques passarà a denominar-se contracte per a l'obtenció de la pràctica professional. Està dirigit principalment a persones que posseeixen un títol universitari, de grau mitjà o superior, màster professional o certificat del sistema de formació professional.
Aquest tipus de contractació no podrà ser menor de 6 mesos ni major a 1 any (abans eren 2) i la seva retribució es fixarà d'acord amb la marcada pel conveni col·lectiu de l'activitat professional, mentre que abans podia ser del 60 i 75% del que aquest designava. Un altre punt important és que les jornades laborals d'aquest tipus de contractes ja poden ser a jornada completa i parcial, quelcom que no era possible anteriorment.
D'altra banda, en aquest tipus de contractes l'empresa haurà d'elaborar el pla formatiu individual de l'empleat o empleada, en el qual s'especifiqui el contingut de la pràctica professional, i assignarà tutor o tutora que compti amb la formació o experiència adequades per al seguiment del pla i el correcte compliment de l'objecte del contracte.
5. El conveni sectorial mana sobre l'empresa quant als salaris
La nova reforma laboral estableix que el conveni sectorial estarà per sobre del de l'empresa en matèria de salaris i jornada. D'aquesta manera, les retribucions que pactin els sindicats d'un sector determinat amb les empreses sempre tindran prioritat sobre els sous pactats per les pròpies empreses amb els seus treballadors.
Així mateix, el Reial decret llei disposa que els convenis sectorials que caduquin segueixin en vigor fins que siguin reemplaçats per un altre, mentre que en l'anterior norma aquests perdien la seva vigència a l'any i deixaven d'aplicar-se durant el seu període de negociació i renovació, permetent que les empreses poguessin modificar substancialment les condicions de treball dels seus empleats.
Un altre punt important de la nova reforma laboral respecte als convenis sectorials afecta principalment a la subcontractació. I és que la norma disposa que el conveni de referència per a les empreses contractistes i subcontractistes serà "el del sector de l'activitat desenvolupada en la contracta i subcontracta".
6. Es penalitzarà més a les empreses que abusen dels contractes de curta durada
La reforma endureix les sancions a les empreses que abusen dels contractes temporals, de manera que aquestes s'enfrontaran a multes de fins a 10.000 euros per cada treballador que tinguin en aquesta situació.
A més, la nova norma estableix que les companyies paguin una penalització per cada empleat temporal que donin de baixa a la Seguretat Social. Per exemple, quan els contractes temporals siguin inferiors a 30 dies les empreses hauran de pagar a la Seguretat Social una cotització addicional de 26 euros quan els donin de baixa.
7. Noves modalitats d'ERTO i el Mecanisme XARXA per a frenar acomiadaments
Un altre element important de la reforma és la reformulació dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) amb l'objectiu d'evitar la desocupació i fomentar la continuïtat de les relacions laborals entre els treballadors i les empreses. Així, la norma estableix que els ERTO tindran tres modalitats diferents i que es facilitarà la seva tramitació quan es requereixin:
-
ERTO ETOP
-
ERTO per força major
-
Mecanisme Xarxa de Flexibilitat i Estabilització en l'Ocupació:
El Mecanisme tindrà dues modalitats:
- Cíclica: s'aplicarà quan hi hagi una conjuntura macroeconòmica que afecti de manera important a les empreses, de manera que aquestes podran suspendre a part dels seus treballadors durant un termini màxim d'un any en lloc d'acomiadar-los.
- Sectorial: s'aplicarà quan es presentin canvis en un sector econòmic que generin necessitats de requalificació i de transició professional dels treballadors.
Vols saber més detalls de la nova reforma laboral? Consulta el text oficial publicat al BOE.
Sabies que...?
El nou Reial decret llei és fruit del diàleg social entre el Govern, les organitzacions sindicals Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), i les patronals Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i Confederació Espanyola de la Petita i mitjana empresa (CEPYME).
La nova reforma situarà al mercat laboral espanyol dins dels estàndards de la Unió Europea plasmats en el Component 23 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que va ser aprovat formalment per les institucions europees (a través del Consell ECOFIN) el 13 de juliol de 2021.
