La 9a edició de la Menció Enric Renau i Permanyer a la recerca aplicada en educació, formació i treball ha correspost al projecte europeu CHIEF, Cultural Heritage and Identities of Europe's Future (Herència cultural i identitats del futur d'Europa), realitzat per l'equip de recerca de la Universitat Pompeu Fabra juntament amb altres 8 universitats estrangeres.
L'objectiu principal de la iniciativa és facilitar el diàleg intercultural a Europa gràcies a la comprensió de l'alfabetització cultural dels joves. De fet, la pregunta central del projecte és la següent: com impacten les experiències dels joves i la comprensió del patrimoni cultural europeu en les identitats culturals i la capacitat per participar en la societat?
Per respondre aquesta qüestió i altres relacionades amb el tema, s'han dut a terme recerques que utilitzen mètodes quantitatius i qualitatius en nou països de dins i fora de la Unió Europea.
Si vols conèixer més informació sobre el projecte, pots accedir-hi aquí.
Com va néixer Cultural Heritage and Identities of Europe's Future?
El projecte va sorgir per l'interès d'estudiar les pràctiques culturals dels joves i com aquests entenen i experimenten la cultura i el patrimoni cultural. Es va aprofitar una convocatòria de la Unió Europea per obtenir el finançament necessari per fer una recerca que ha durat 3 anys i mig. A més, una part dels equips de les diferents universitats del consorci europeu ja havien treballat conjuntament en altres projectes europeus amb la joventut com a element comú. Es partia d'una relació de confiança prèvia que va facilitar la definició i la implementació del projecte de recerca.
Què és l'alfabetització cultural i quina importància té per al foment del respecte a la diversitat?
L'alfabetització cultural pot tenir significats diferents. En el projecte CHIEF es defineix com el conjunt de coneixements, competències i referents culturals que pot adquirir un individu al llarg de la vida. Des de CHIEF s'intenta ser innovador quant a l'enfocament i la comprensió del concepte d'alfabetització cultural dels joves, prioritzant la importància de la producció i la transmissió del coneixement cultural en entorns educatius formals i no formals, així com també en les diverses interaccions humanes informals. Aquestes interaccions informals, sovint, se solen passar per alt, malgrat que influeix molt en l'adquisició de la cultura per part dels joves i en la construcció de les identitats.
L'alfabetització cultural inclusiva té una mirada no jeràrquica dels referents culturals i oberta a la diversitat cultural existent en les societats actuals.
Per què s'han centrat en els joves i han triat els contextos de l'educació formal, no formal i informal?
La recerca analitza la relació dels joves amb la cultura en diferents àmbits (educació formal, no formal, famílies, companys o grups d'amics, etc.), amb la finalitat d'investigar com les interaccions que es produeixen en aquests diferents espais de socialització incrementen l'alfabetització i el coneixement cultural de les persones joves. També es vol comprendre la manera com els joves incorporen la interculturalitat a les pràctiques culturals. Parteix d'una definició de cultura i de pràctiques culturals no jeràrquiques i flexibles.
La joventut es considerava un grup social de particular interès perquè ens permetia estudiar com impacten diferents processos de socialització i d'aprenentatge cultural en un moment particularment rellevant de la vida de l'individu. Els contextos educatius que es van triar són molt rellevants en aquest període vital i estàvem interessats a veure com afectava cada un en l'aprenentatge cultural dels joves.
Quins resultats han aconseguit fins avui?
Els resultats són molt diversos i és difícil fer-ne un resum aquí.
A grans trets, en primer lloc, s'ha observat la rellevància que tenen els contextos educatius no formals i informals en l'aprenentatge cultural dels joves, i que va molt més allà dels contextos més tradicionals de la família i l'escola.
En segon lloc, s'ha comprovat el rol creixent que tenen Internet i, més concretament, les xarxes socials, els videojocs, les plataformes en streaming, etc. en els referents culturals i el temps d'oci dels joves, i aquí s'han observat diferències rellevants pel que fa al gènere.
En tercer lloc, s'evidencia que la comprensió de la cultura i del patrimoni cultural és limitada. La concepció de la cultura és, sovint, unidimensional, externa a l'experiència viscuda, reproductora de les jerarquies dominants sobre els valors culturals, i basada en dicotomies (passades i poc funcionals) d'alta cultura i baixa cultura, valors tradicionals i valors contemporanis, etc.
L'objectiu principal de la iniciativa és facilitar el diàleg intercultural a Europa gràcies a la comprensió de l'alfabetització cultural dels joves. De fet, la pregunta central del projecte és la següent: com impacten les experiències dels joves i la comprensió del patrimoni cultural europeu en les identitats culturals i la capacitat per participar en la societat?
Per respondre aquesta qüestió i altres relacionades amb el tema, s'han dut a terme recerques que utilitzen mètodes quantitatius i qualitatius en nou països de dins i fora de la Unió Europea.
Si vols conèixer més informació sobre el projecte, pots accedir-hi aquí.
Com va néixer Cultural Heritage and Identities of Europe's Future?
El projecte va sorgir per l'interès d'estudiar les pràctiques culturals dels joves i com aquests entenen i experimenten la cultura i el patrimoni cultural. Es va aprofitar una convocatòria de la Unió Europea per obtenir el finançament necessari per fer una recerca que ha durat 3 anys i mig. A més, una part dels equips de les diferents universitats del consorci europeu ja havien treballat conjuntament en altres projectes europeus amb la joventut com a element comú. Es partia d'una relació de confiança prèvia que va facilitar la definició i la implementació del projecte de recerca.
Què és l'alfabetització cultural i quina importància té per al foment del respecte a la diversitat?
L'alfabetització cultural pot tenir significats diferents. En el projecte CHIEF es defineix com el conjunt de coneixements, competències i referents culturals que pot adquirir un individu al llarg de la vida. Des de CHIEF s'intenta ser innovador quant a l'enfocament i la comprensió del concepte d'alfabetització cultural dels joves, prioritzant la importància de la producció i la transmissió del coneixement cultural en entorns educatius formals i no formals, així com també en les diverses interaccions humanes informals. Aquestes interaccions informals, sovint, se solen passar per alt, malgrat que influeix molt en l'adquisició de la cultura per part dels joves i en la construcció de les identitats.
L'alfabetització cultural inclusiva té una mirada no jeràrquica dels referents culturals i oberta a la diversitat cultural existent en les societats actuals.
Per què s'han centrat en els joves i han triat els contextos de l'educació formal, no formal i informal?
La recerca analitza la relació dels joves amb la cultura en diferents àmbits (educació formal, no formal, famílies, companys o grups d'amics, etc.), amb la finalitat d'investigar com les interaccions que es produeixen en aquests diferents espais de socialització incrementen l'alfabetització i el coneixement cultural de les persones joves. També es vol comprendre la manera com els joves incorporen la interculturalitat a les pràctiques culturals. Parteix d'una definició de cultura i de pràctiques culturals no jeràrquiques i flexibles.
La joventut es considerava un grup social de particular interès perquè ens permetia estudiar com impacten diferents processos de socialització i d'aprenentatge cultural en un moment particularment rellevant de la vida de l'individu. Els contextos educatius que es van triar són molt rellevants en aquest període vital i estàvem interessats a veure com afectava cada un en l'aprenentatge cultural dels joves.
Quins resultats han aconseguit fins avui?
Els resultats són molt diversos i és difícil fer-ne un resum aquí.
A grans trets, en primer lloc, s'ha observat la rellevància que tenen els contextos educatius no formals i informals en l'aprenentatge cultural dels joves, i que va molt més allà dels contextos més tradicionals de la família i l'escola.
En segon lloc, s'ha comprovat el rol creixent que tenen Internet i, més concretament, les xarxes socials, els videojocs, les plataformes en streaming, etc. en els referents culturals i el temps d'oci dels joves, i aquí s'han observat diferències rellevants pel que fa al gènere.
En tercer lloc, s'evidencia que la comprensió de la cultura i del patrimoni cultural és limitada. La concepció de la cultura és, sovint, unidimensional, externa a l'experiència viscuda, reproductora de les jerarquies dominants sobre els valors culturals, i basada en dicotomies (passades i poc funcionals) d'alta cultura i baixa cultura, valors tradicionals i valors contemporanis, etc.
"S'ha observat la rellevància que tenen els contextos educatius no formals i informals en l'aprenentatge cultural dels joves, i que va molt més allà dels contextos més tradicionals de la família i l'escola".
En quart lloc, a Europa, en el sentit de la identitat i la pertinença cultural, la cultura apareix en general com una categoria més aviat buida, entesa com un element distant o no directament associada a l'experiència propera i les identificacions dels propis joves. Finalment, hi ha un sentiment compartit sobre el valor de la diferència cultural i de l'acceptació de la diversitat, però queda molt camí per recórrer pel que fa a les pràctiques inclusives de l'aprenentatge cultural, en particular, en l'àmbit educatiu formal.
Quins consells pot oferir al professorat i a les famílies de cara a fomentar el respecte a la diversitat cultural?
És necessari desmitificar la cultura i ampliar l'àmbit de l'aprenentatge cultural per arribar i connectar amb les vivències dels joves. Ens hem d'allunyar dels models de "dèficit cultural" incorporant, en el procés d'aprenentatge, les múltiples formes de cultura locals, informals i quotidianes, al costat de manifestacions més formals i institucionalitzades. Cal canviar el vocabulari entorn de l'aprenentatge cultural per connectar la cultura amb les experiències quotidianes, guiat pel principi de: "tots som culturals, tots fem cultura".
També és important avançar en la gestió de la diversitat més enllà de la inclusió, amb reconeixement i foment de l'apoderament. S'ha de permetre l'expressió de la diversitat cultural en l'espai i el temps de l'educació formal, més enllà de determinades assignatures establertes, dies fixos o esdeveniments (com el "dia de la diversitat cultural"), així com també fomentar iniciatives que fomentin la descolonització del coneixement i la diversificació del currículum.
De cara a les famílies cal ser conscients de com d'importants és l'aprenentatge digital per als joves i entendre'n l'impacte, ja sigui positiu o negatiu. Un ús crític i divers dels canals d'aprenentatge cultural és rellevant per fomentar una mirada diversa i inclusiva.
Creu que els governs europeus i, en concret, l'espanyol, són sensibles a aquesta qüestió? Com podria millorar l'alfabetització cultural de la ciutadania?
Hi ha una certa consciència, però falten més recursos i polítiques més inclusives. Calen més recursos financers i humans per a l'educació cultural, i afavorir les col·laboracions entre actors diversos i potenciar el paper de l'educació no formal i els àmbits informals.
L'accés a la cultura i als recursos destinats al desenvolupament de l'aprenentatge cultural és limitat per als joves. A més, encara hi ha distància entre els referents culturals dels joves i els recursos disponibles, poca representació dels interessos i les identitats juvenils, així com també una implicació limitada en els processos de presa de decisions, i tot això dificulta el compromís amb l'aprenentatge cultural dels joves. És important ser conscient que els models de creació cultural i les formes més accessibles d'experiències d'aprenentatge permeten als joves mantenir un vincle i fer una inversió emocional més gran en el procés d'aprenentatge cultural.
Com a resultat de l'evidència recollida en el projecte i la realització d'un procés participatiu amb diversos actors i organitzacions dels àmbits de l'educació, la cultura i la joventut, s'ha elaborat un document que recull 22 recomanacions per fer polítiques públiques més inclusives.
