Entre el 17 i 19 de novembre se celebrarà a Barcelona el Congrés Internacional Barcelona Inclusiva 2017, organitzat per l'Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO) i l'Associació Catalana d'Orientació Escolar i Professional (ACO). Educaweb, com a responsable de la secretaria tècnica del congrés, comença des d'ara i fins llavors una sèrie d'entrevistes a alguns dels ponents, amb la finalitat d'estimular el debat sobre la inclusió des de diferents punts de vista. En aquesta ocasió, Educaweb ha entrevistat a Manel Pousa, sacerdot i creador de la Fundació Pare Manel que treballa amb persones en situació de vulnerabilitat. Pousa participarà en la taula rodona sobre Pobresa i exclusió.Què significa ser pobre avui?
Entenc que ser pobre avui és, com sempre, no tenir mitjans per viure i per menjar, però que també per a mi seria no tenir capacitat de resoldre els conflictes personals.
La filòsofa Adela Cortina diu que hi ha un fenomen, l'Aporofòbia o fòbia al pobre, que té molt arrelament a la nostra societat. Hi està d'acord?
Sí, perquè la situació de pobresa crearà sempre una tensió entre els que vivim bé i els que viuen malament.
Per què excloem els pobres?
Perquè lògicament molesten, són pesats i ens han de seduir.
Per què hauríem de tenir-los en compte?
Perquè considero que és una qüestió de justícia i que potser amb una mica menys també viuríem bé. Hi ha massa distància entre la població benestant i la població pobra.
On es troben les principals dificultats per fer front a la pobresa, no a les persones pobres?
Considero que una de les raons és l'acumulació per part dels molts rics i en general de la gent benestant, i la inhibició i inconsciència de no voler veure la realitat.
Què es fa des de la Fundació Pare Manel?
La nostra és una història de barri i, en concret, l'atenció a la infància i a la joventut en els diferents projectes de complementar l'educació que poden trobar als col·legis i a les famílies, que és el nostre primer pressupost; i, en la mesura que es pot, alleujar i completar la vida dels interns en alguns Centres Penitenciaris i de les seves famílies.
Què es pot fer des del punt de vista polític per viure a una societat que integri les persones pobres?
Que siguin honestos i que siguin conscients de la realitat i de les causes que originen la pobresa en general, i que segurament quasi sempre, almenys de moment, tindrem pobres, perquè jo crec que aquest tema de la pobresa l'hem de contemplar per tot el món, no només pel meu país. La història és un testimoni prou clar per mostrar com els països rics han explotat i segueixen explotant els països pobres.
I què poden fer els professors, tutors i orientadors acadèmics i professionals?
Jo diria que tenim una situació privilegiada per educar als infants i joves i animar que facin el que sigui possible.
I un ciutadà?
Que estigui molt atent a les mogudes veïnals que consideri justes i en l'àmbit personal que faci el que pugui.
