Qui va tenir la idea d'aprofitar l'experiència dels antics alumnes per orientar-ne els nous?
És una idea que he adoptat al llarg del grau de Pedagogia, on s'insisteix en què el millor aprenentatge és el vivencial i aquell que s'explica entre iguals a través d'experiències reals. Durant l'institut, vaig estar realment perduda a l'hora d'escollir els meus estudis postobligatoris. Simplement m'hagués agradat poder parlar amb algú sobre tots els meus dubtes i inquietuds. Alguns dels meus amics i companys es trobaven en la mateixa situació, així que vaig aprofitar aquest projecte per aplicar allò més important què havia aprés en quatre anys i convertir en realitat el que d'adolescent m'hagués agradat què passés.
Què és el que millor funciona de tot el projecte?
Quan l'alumne de 2n de batxillerat contacta amb l'exalumne de l'institut. És un moment crucial. Es pot donar el cas que parlin durant hores a través el xat del Facebook o del WhatsApp, que es truquin, que quedin per fer un cafè o que s'adoni que la carrera professional que té en ment no és com es pensava. Ambdues parts tenen en comú un mateix interès i resulta més fàcil que hagi feeling. A tothom li agrada parlar, i més quan es tracta sobre les seves experiències i els seus mèrits. La majoria dels exalumnes han explicat amb tanta passió les seves vivències que ha resultat difícil que els alumnes de batxillerat no quedessin més convençuts i/o tranquils en quant a què estudiar.
Cal recordar que el Pla d'Urgell és una comarca petita i que quasi tots ens coneixem, ja sigui de vista o personalment. Els exalumnes han estat prèviament escollits a consciència depenent de les característiques de cada alumne de l'institut. Això ha facilitat l'eficàcia.
A la proposta comenta que a vegades hi ha alumnes que es troben molt desmotivats i desorientats. Com solucionen aquesta circumstància?
Aquest és el vertader repte del projecte. En aquests casos, la majoria són alumnes que no manifesten els seus neguits; de fet, alguns no saben expressar el que volen en realitat perquè realment no ho saben. L'idíl·lic seria començar amb el procés d'orientació des del primer cicle de l'ESO i fer un seguiment de cada alumne al llarg dels cursos. Com que no sempre es dóna aquest fet, un cop arriba 2n de batxillerat caldria que l'alumne en qüestió es senti recolzat, pugui veure que no s'acaba el món i mostrar-li altres alternatives totalment vàlides i satisfactòries a part dels estudis universitaris.
El projecte aprofita la xarxa social Facebook per facilitar l'intercanvi d'idees i experiències. Es podria avançar cap a altres xarxes, o no cal?
Per suposat. Qualsevol xarxa social o plataforma online on es pugui expressar opinions i rebre feedback és totalment vàlida per aplicar aquest projecte. Cal destacar que jo no vaig escollir la xarxa Facebook, van ser els propis alumnes qui per unanimitat van decidir que seria la manera més fàcil i ràpida de contactar. Això porta a concloure què és important crear un espai de confort i facilitat des del primer moment i, sobretot, fer sentir als alumnes que són els protagonistes, ja que provocarà una recepció més positiva cap a la proposta.
Aquesta iniciativa es pot aplicar a qualsevol centre o especialment als que estiguin a zones on l'oferta d'estudis és escassa?
El fet de portar exalumnes a l'institut es pot aplicar a qualsevol centre. Però personalment penso que la vertadera eficàcia és dóna quan s'aplica a les zones on l'oferta d'estudis és escassa. Dit d'una altra manera, a les zones rurals.
El motiu rau en què augmenten les dificultats a l'hora de prendre una decisió quan s'acaba l'etapa de l'institut, respecte a les que tenen els alumnes i famílies de les grans ciutats. És a dir, els estudiants de les poblacions de baixa densitat han de tenir en compte: si són prou madurs per marxar de casa en cas que vulguin estudiar quelcom que la ciutat més propera no oferti, si la família li podrà pagar els estudis (ja que comporta la matrícula, el pis, el menjar, el transport, etc), tenir en compte si les titulacions ofertades a prop de casa són del seu interès. En definitiva, si s'està preparat per començar una nova vida. Totes aquelles persones que hem passat per la mateixa situació podem empatitzar a l'hora de col·laborar en aquesta iniciativa i el resultat esdevé molt gratificant.
Quins consells donaria als equips d'orientació que vulguin fer el mateix?
Els que des de sempre han estat bons estudiants, provablement se'n sortiran i tindran la iniciativa per buscar recursos i informar-se sobre allò que els interessa. En canvi els estudiants que no destaquen o creuen que no passaran de curs són els que realment necessiten suport.
Jo recomano que es tingui en compte ambdós perfils, és a dir, cal buscar exalumnes que acadèmicament tinguin un bon recorregut, i sobretot intentar buscar exalumnes que a l'institut no han destacat (per exemple repetidors) però que un cop a fora han trobat allò que els motiva i per tant, la felicitat. Quan més varietat hi hagi en els perfils dels exalumnes que es portin a l'institut, a més alumnes s'arribarà. I per acabar, m'agradaria recalcar el fet de no desanimar mai a cap alumne si està convençut d'estudiar quelcom "per sobre de les seves capacitats". La capacitat de cadascú només es sap quan es prova.
Què significa per a vostè haver guanyat el premi Educaweb? Com l'utilitzarà?
Significa una gran satisfacció personal. És una manera de corroborar que la idea que durant tant de temps va divagar per la meva ment era vàlida. Des de ben joveneta he estat pensant en com ajudar als altres perquè no es trobessin en el mateixa situació d'incertesa que jo en el moment de decidir què fer després de l'institut. Així doncs, a segon de carrera vaig tenir clar com seria el meu Treball de Final de Grau. A més, he tingut la sort de topar-me amb la Pilar Figuera, tutora del projecte, de la qual he rebut un acompanyament, un suport i un aprenentatge molt valuós.
L'utilitzaré per continuar creixent com a orientadora i/o com a professional del sector. Tot just fa uns mesos que m'he graduat i encara m'estic fent un lloc al món al laboral. Amb aquest projecte m'agradaria demostrar que crec en l'orientació i que duc una vocació a dins.
