Podria descriure'ns breument el projecte «Health Tech and Coaching. Salut, marca personal i orientació cap al meu futur»?
Es tracta d'una assignatura nova que he creat per a segon de Batxillerat: Health Tech and Coaching. Salut, marca personal i orientació cap al meu futur. Per mitjà d'aquesta matèria intento donar resposta al nou paradigma educatiu en què les metodologies actives basades en els últims corrents pedagògics permeten treballar competències més enllà de l'àmbit cognitiu.
És una realitat, perquè ja fa tres cursos escolars que s'imparteix i disposa de quatre hores lectives setmanals, distribuïdes en tres camps clau:
- oci actiu i salut
- marca personal i entorns personals d'aprenentatge
- desenvolupament personal: intel·ligència emocional, social i creativa
Aquesta matèria disposa de programació, de currículum i de llibre de text. Per tant, és una experiència susceptible de ser compartida amb altres centres.
Quins han estat els màxims assoliments aconseguits fins ara? I les principals dificultats a les quals ha hagut de fer front?
No és senzill parlar d'assoliments en una societat tan obsessionada per la quantificació dels resultats i del rendiment. Així i tot, en distingiria dos: haver posat l'accent en la necessitat imperiosa de canviar el sistema educatiu i no haver quedat atrapat en la queixa o en la crítica.
Crec que ha estat un veritable assoliment el fet de deixar de pre-ocupar-se per centrar-se més a ocupar-se, a incloure en el currículum ordinari dels alumnes aspectes tan vitals en l'èxit personal com la creació i la generació d'idees pròpies, l'ús d'eines que permetin arribar a acords, la reflexió sobre les claus per activar la motivació intrínseca, l'impuls que dóna l'autoconfiança, la suma de forces que permet tenir empatia, el suport vital de ser assertiu...
Si penso en assoliments més tangibles que he observat en aquests cursos passats assenyalaria el següent:
- Alguns alumnes han començat a dissenyar la seva marca personal i han incorporat eines per cercar informació, triar-la, emmagatzemar-la i compartir-la. Veure com ho fan a 17 anys em fa pensar que obtindran grans beneficis en el disseny dels seus currículums futurs.
- D'altres han reincorporat hàbits d'oci saludables que havien abandonat després de descobrir en l'entorn opcions que no coneixien. Ha possibilitat un futur més saludable i allunyat de molts dels perills del sedentarisme i dels hàbits nocius.
- D'altres han millorat la seva gestió emocional i se senten més segurs, més integrats i sociables, més preparats per afrontar reptes.
- Fins i tot alguns han pres les regnes de la seva vida i han canviat radicalment l'orientació dels seus estudis universitaris, perquè han descobert el seu element natural després d'una reflexió que abans no havien fet.
És cert que, en el conjunt d'agents implicats en el sistema educatiu, alguns no creuen en el canvi i s'aferren a la seva zona de confort, i tenen la creença limitadora que innovació i resultats no van junts. És cert, també, que alguns alumnes estan una mica «domesticats» pel sistema tradicional d'ensenyament i els costa passar de metodologies més centrades en la reproducció a altres basades en la producció.
No obstant això, en el meu dia a dia a l'aula no he tingut dificultats significatives. Sempre he tingut la percepció que les dificultats serveixen per mesurar la intensitat amb què persegueixes un objectiu, i l'objectiu que persegueixo val molt la pena.
Com es treballen el coaching, la promoció d'hàbits saludables i l'ús de la tecnologia en un pla integral dirigit a alumnes de segon de Batxillerat?
Fugint de la grandiloqüència de les grans declaracions d'intencions i portant a terme accions reals i concretes. Els que no coneixen el coaching professional, o han tingut la desgràcia de patir algun dels molts «gurus venedors de fum» que hi ha, dubten de la seva eficàcia i es riuen de les seves possibilitats i… fan bé de dubtar-ne!
El procés de coaching està basat a ajudar a percebre de diferents maneres, a reflexionar i a fer plans d'acció d'acord amb el potencial i el context de cada persona: garanteix preguntes, mai respostes. Mobilitza cap a l'acció.
Es bandeja la paraula intenció per la paraula màgica acció, ja que, com diu el refrany, «de bones intencions, l'infern n'és ple». Hem de partir d'un model de persona que pretenem formar i dissenyar les accions que poden ajudar a aconseguir-lo. Així, doncs, algunes de les accions concretes en aquests tres camps són:
Quina importància tenen les competències transversals en aquest context?
Tenen una importància tan fonamental que constitueixen l'eix de la meva acció educativa. Com he comentat, crec que el sistema educatiu ha de reinventar-se i penso que ha de fer-ho situant aquestes competències al lloc adequat: amb pes propi. L'explicació és lògica.
Las exigències del mercat laboral del passat ara són secundàries, i fins i tot podríem dir que algunes sonen una mica ridícules: puntualitat, netedat, disciplina, exactitud, capacitat d'emmagatzemar dades… Actualment, els experts en el camp dels anomenats recursos humans (es comença a parlar més de gestió de talent) difereixen de les seves prediccions sobre el futur, però gairebé tots estan d'acord en una cosa: en un entorn de canvi permanent la capacitat d'adaptació és crítica, i la gestió correcta del canvi és fonamental per estar preparats i esdevenir talent útil.
En aquest terreny, les competències esmentades són les que marcaran la diferència, i, si tenim clar que la nostra missió principal com a docents ha de ser preparar els nostres alumnes per a la vida, no podem obviar la importància de la comunicació, el treball en equip, el lideratge, el pensament crític, la capacitat de negociació, el compromís amb la qualitat…, entre altres competències transversals.
Com es poden aplicar estratègies de coaching a l'orientació al llarg de tota la vida?
Miraré de respondre amb un decàleg de possibilitats d'aplicació:
- Proporcionant un espai per poder observar, pensar i aprofundir en reptes personals.
- Ajudant a entendre que el que és útil és pensar amB la gent i no pensar per la gent.
- Reconeixent com a motor d'autonomia personal la motivació intrínseca i ajudant a trobar-la.
- Generant autoconeixement i consciència, com a mitjà per comprendre les pròpies reaccions davant els canvis i per ser conscient de les possibilitats d'evolució i desenvolupament.
- Aprenent a prendre decisions sense que hi influeixi l'ansietat (ni anticipar massa el futur ni sentir-se massa condicionat pel passat).
- Proporcionar estratègies relacionals per aplicar amb els altres, amb l'autoritat i amb nosaltres mateixos.
- Assumint l'error com a part de l'aprenentatge i vencent les resistències que genera la por de fracassar.
- Desenvolupant una versió personal de lideratge, centrada a potenciar aquelles qualitats i capacitats que tenen.
- Assumint pensament propi i crític, capaç de qüestionar ideologies, i mostrant assertivitat i coherència.
- Ajudant a cercar el punt d'unió entre el que es pensa, el que se sent i el que es fa.
El coaching pretén proporcionar eines per enfrontar-se als conflictes amb les màximes garanties. Els centres educatius solen resoldre aquestes incerteses de futur amb l'oferta de sortides professionals o explicant en què consisteixen els estudis universitaris, però no ensenyen a enfrontar-se a la por que sorgeix quan hi ha incerteses. Les pors generen ansietat, i aquesta bloqueja les decisions. Davant aquesta situació es poden resumir dues accions:
- Fugir, escudar-se en la manca de perspectives de futur i aparentar una desmotivació absoluta. És una actitud molt relacionada amb la manca de confiança (en un mateix i en els altres).
- Córrer cap a allò que és segur, de manera que es confon el que és «segur» i es tria en funció de criteris erronis i creences equivocades que construeixen un futur sobre la base d'una professió, en lloc de fer-ho sobre una vocació.
Quina importància tenen la promoció d'un estil de vida actiu i la tecnologia en una activitat d'orientació?
Començaré parlant de l'estil de vida actiu, encara que tots dos aspectes estan intrínsecament relacionats, ja que vivim en una societat en què la tecnologia té una part «fosca» que constitueix la triple plaga del sedentarisme i que està fent grans estralls: xarxes socials, videojocs i televisió convergeixen en la «tempesta perfecta» de l'oci passiu.
La meitat dels alumnes de Batxillerat són sedentaris i només fan exercici en Educació física: la seva activitat és de dues hores setmanals a primer i CAP HORA a segon. Espanya és l'únic país europeu on l'Educació física no forma part del pla d'estudis en l'últim curs del Batxillerat.
Entenc que l'orientació no pot mirar cap a una altra banda, i ha d'impulsar eines i accions que fomentin un estil de vida saludable. No podrem aconseguir un bon futur laboral sense tenir un futur personal; les dades són alarmants: a Espanya, un de cada sis nens pateix sobrepès i un de cada quinze és obès. A més, convé destacar que el sobrepès està relacionat amb malalties cròniques, com ara la hipertensió arterial i la diabetis, que escurcen la vida una mitjana de deu anys.
Cal promocionar un estil de vida actiu, i el missatge que es transmet amb la no-inclusió de l'Educació física a segon de Batxillerat pot estar enviant una idea molt perillosa: «ara que cal preparar-se per anar a la universitat i per a allò que és important, l'esport i l'activitat física no són rellevants i, per tant, queden exclosos».
Pel que fa a la tecnologia, la importància rau en el fet que volem que els nostres alumnes siguin competents a l'hora de desenvolupar-se en la societat del coneixement i de la informació, en què és imprescindible aprendre a aprendre i on un ús adequat de la tecnologia és el principal facilitador i accelerador d'aquest procés.
La creació d'una marca personal amb una bona gestió i uns bons plantejaments en les xarxes socials és prou important perquè sigui una tasca que cal conèixer i planificar. És el que els permetrà ser diferents, el que els aportarà valor afegit. El tradicional currículum estàtic serà substituït; la marca personal implica anar més enllà: a diferència del currículum tradicional la marca demostra, no tan sols mostra.
A més, hem d'orientar-los perquè siguin capaços de separar la seva imatge pública de la seva imatge privada, i per evitar que cometin errors en les xarxes socials que els puguin marcar per sempre.
Crec que avui dia ja no serveix la frase de Hollywood «el que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas». Ara és millor dir «el que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas, i a Twitter, i a Facebook, i a Instagram, i a…».
Finalment destaco que cal activar en els nostres alumnes el radar de la constant actualització tecnològica, ja que en el seu futur laboral hauran de solucionar problemes que no podem endevinar avui dia, amb eines que encara no existeixen.
Què suposa per a vostè guanyar el segon Premi Educaweb d'Orientació Acadèmica i Professional en la categoria individual 2015?
Ha suposat un gran impuls per diverses i nombroses raons.
Perquè de vegades, quan fas alguna cosa diferent, no pots evitar tenir dubtes, i aquest premi m'ha evitat la mala temptació d'imaginar-me com el Quixot: sol i en el seu món irreal. Aquest premi m'ha fet sentir que pertanyo a una tribu, i ja sabem que l'educació és una tasca d'equip, ja que, com diu el proverbi africà, «per educar un nen cal la tribu sencera». Amb aquest reconeixement m'adono que som molts (cada cop més) els que creiem en el canvi. Els que sentim que el que s'ha anat portant a terme fins ara estava ben fet en el context en què es va originar, però actualment aquest context ha canviat.
Perquè ha augmentat el meu sentiment de seguretat, després de veure que hi ha qui comparteix que, gràcies a l'acompanyament (caminant al costat i no pas al davant), aconseguirem que s'incrementin les competències personals dels nostres alumnes, unes competències que més tard enriquiran les organitzacions en què treballin i, amb això, veuran com es multipliquen les seves opcions de futur reeixit.
Perquè he comprovat la importància i transcendència de ser proactiu: he vist que actuar i canviar és possible, i que no hem de limitar-nos. Les possibilitats de concreció curricular i les opcions d'autonomia dels centres permeten fer més accions de les que habitualment aprofitem.
Perquè el reconeixement que ve de lluny ha impulsat el reconeixement que ve de més a prop.
Perquè el sentiment que provoca el fet que t'atorguin un premi per fer el que t'agrada és el millor que et pot passar en l'àmbit professional.
Gràcies, de tot cor.
