Avui el desenvolupament tecnològic pren un lloc central en la consolidació de la societat de la informació i del coneixement. D'aquesta manera, estudiar i exercir en aquests àmbits dóna accés al coneixement i la pràctica avançada de les noves tecnologies; en definitiva, permet treballar en ocupacions amb molta demanda i prestigi i, sobretot, participar en el disseny de les tecnologies i les societats del futur.Tanmateix, la desigualtat de gènere es converteix en una de les principals problemàtiques actuals per al món tecnològic i posar-hi remei esdevé una responsabilitat del conjunt de la societat. Els escassos percentatges de dones que fan estudis tecnològics i tenen ocupacions en aquest camp no ens permeten gaudir del talent que les dones han anat acumulant ni aprofitar les oportunitats que això podria generar per al conjunt de la societat. A més, impossibilita la plena participació de les dones en el desenvolupament d'unes tecnologies i societats del futur més properes a totes les sensibilitats i necessitats.
Per tant, la desigualtat de gènere en els estudis i professions tecnològics és crucial per a entendre les velles i les noves dinàmiques d'exclusió i inclusió de les dones en les nostres societats i per a comprendre el desenvolupament social, econòmic i tecnològic en conjunt. Empreses, governs, universitats i feministes estan especialment preocupats per aquest tema, que s'ha anat agreujant en els darrers anys, perquè sembla que les respostes i els esforços fets fins ara encaminats a afrontar l'exclusió han resultat insuficients per a capgirar la situació, aquí i a la majoria de països occidentals.
La desigualtat de gènere en els estudis i professions TIC
Si ens fixem en les dades del darrer informe publicat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports de l'Estat espanyol per al curs 2013-2014, tot i que les dones ja són la majoria d'estudiants a la universitat, no ho són pas en els estudis d'enginyeria, en els quals les dones representen aproximadament una quarta part dels alumnes matriculats i graduats. Endemés, la situació és especialment preocupant si ens fixem només en els estudis de ciències de la computació, on els percentatges es redueixen al 13% aproximadament. Tot plegat, a més, sembla que en comptes de millorar en el temps s'ha empitjorat i les xifres encara són més reduïdes que algunes dècades enrere.
Font: Estadística de Estudiantes Universitarios. Sistema Integrado de Información Universitaria (SIIU)
Si ens fixem en les ocupacions tecnològiques, també s'hi observa una preocupant divisòria de gènere. En aquest sentit, les darreres dades de l'INE disponibles per a l'any 2013 sobre ocupació en els sectors d'alta i mitjana-alta tecnologia mostren que encara només prop d'un terç de les persones ocupades són dones. Tanmateix, resulta esperançador, per una banda, que la situació no hagi empitjorat notablement en els darrers anys i, per altra banda, que el percentatge de dones en aquestes ocupacions sigui més alt que el percentatge de dones graduades en enginyeria i arquitectura, i finalment que el percentatge de dones més elevat es trobi en els serveis d'alta tecnologia o punta i, per tant, amb més possibilitats de participar en la tecnologia més avançada i de futur.
Avançar cap a l'accés, la retenció i la promoció de les dones en les tecnologies per a progressar tecnosocialment
Davant d'aquesta situació, la recerca feminista de la tecnologia ens exposa que històricament les dones havien estat excloses de l'estudi i la producció de coneixement tecnològic per mitjà de normes legals i socials que costen de canviar. Aquesta discriminació ha dificultat la generació de referents i ha invisibilitzat les contribucions de les dones d'ahir i d'avui. Això retroalimenta l'atribució estereotipada de rols de gènere que resulta d'apartar les dones dels mons tecnològics i que es va reproduint amb els mitjans, les escoles, la família i els entorns laborals. D'aquesta manera es manté una cultura masculinitzada de la tecnologia, farcida de discriminacions i de barreres a la participació i promoció de les dones en aquests sectors.Tanmateix, conèixer les dificultats que pateixen les dones per a accedir i progressar en les professions tecnològiques no és suficient per a capgirar la situació des de les mateixes estructures que la sustenten. Ens cal anar un pas enllà i explorar també les vies, els mecanismes i les bones pràctiques que, específicament, faciliten l'accés, la retenció i la promoció de les dones als llocs de més responsabilitat i capacitat de decisió sobre les tecnologies del futur. En definitiva, ens cal saber què, qui, on, a quin nivell i com algunes dones es desenvolupen amb èxit en els entorns tecnològics. Així, mostrant les diverses facilitats i oportunitats amb què es troben i que generen, podem ajudar a canviar els entorns tecnològics amb problemes de gènere, alhora que aconseguim engrescar moltes més dones a participar-hi.
Justament des del projecte de recerca «GENTALENT: incorporant, retenint i promocionant el talent de les dones en el sector ocupacional de les tecnologies», finançat en la convocatòria del 2014 del programa RECERCAIXA i cocoordinat pel grup de recerca GENTIC de la UOC i el grup de recerca COPOLIS de la UB, volem trobar solucions que facilitin l'accés, la retenció i la promoció de les dones en el sector tecnològic. En aquest sentit, atesos els reduïts percentatges de dones en els estudis i ocupacions tecnològics i la necessitat i oportunitats que podrien generar les dones si participessin més en aquestes professions, per a satisfer les seves demandes, les del mercat laboral i de la societat en conjunt, considerem fonamental conèixer els factors que faciliten que les dones accedeixin als sectors tecnològics, s'hi quedin i hi avancin, més enllà d'identificar-ne les principals barreres. Per això ens hem proposat una recerca que partirà de les experiències de les dones tecnòlogues i treballarà amb diferents agents d'ocupació, empreses i entitats educatives. A partir del coneixement, ens proposem desenvolupar un conjunt d'eines d'orientació i impacte per a les futures estudiants, les professionals, les empreses i les persones responsables de la gestió de recursos humans i la política que ajudin a capgirar la situació actual.
