Kees Kouwenaar és director del Centrum voor Internationale Samenwerking (CEI) i Gerent del Programa del Programa Estratègic d'Internacionalització de la Universitat Lliure d'Àmsterdam (UV). Kouwenaar va obtenir un Màster en Història i ha centrat la seva carrera en la internacionalització de l'Educació Superior: en el reconeixement internacional dels títols, la mobilitat internacional d'estudiants i l'intercanvi. Kouwenaar ha estat un membre actiu de l'EAIE des de 1989 , membre de la Junta ACE EAIE i del Comitè de Planificació de la Conferència de Berlín 1992. Actualment, lidera el projecte Mastermind Europa, una iniciativa que compta amb el suport financer de la Unió Europea com a associació estratègica.En motiu de la seva visita a Barcelona, Educaweb l'ha entrevistat per parlar de temes com les vies d'accés i els criteris d'admissió als màsters, el perfil d'alumnat i el projecte Mastermind Europa.
¿Què es el projecte Mastermind Europa?
Es tracta d'un projecte per abordar el problema que tenen molts programes de màsters a Europa: volen una aula amb molta diversitat d'alumnat però el seus sistemes d'admissió es basen en acceptar una majoria d'estudiants propis. La pregunta que s'haurien de fer no és si s'admeten estudiants propis, sinó si aquests tenen la combinació de coneixements, habilitats i característiques personals que són necessàries per a tenir èxit en el programa, i un cop acabat el màster.
Han de ser diferents les habilitats i necessitats que demani cada màster?
Sí, un mateix requisit no funcionaria per tots els màsters. Nosaltres ajudem als centres a articular els seus propis requisits específics. Primer s'hauria de demanar quin és el coneixement que les persones han de tenir per accedir a aquest programa, el primer dia. Nosaltres diem que hi ha tres grups de competències necessàries: les habilitats relacionades amb l'assignatura o àmbit del màster; aquelles que són competències acadèmiques generals (comprensió lectora, escriptura...) i aquelles a nivell personal, com el treball en equip.
Canviaria la qualitat del màster si es tinguessin en compte aquests tres grups de competències en el procés d'admissió?
Jo crec que sí, per dos motius. El primer és que el professor tindrà la possibilitat d'ajustar el programa als estudiants i el segon, és que amb aquest punt de partida, ja s'haurà fet l'anàlisi de les mancances i fortaleses de l'alumnat i es podrà fer una orientació més individual. És una manera de canviar la perspectiva: enlloc de centrar el màster en el professor, el focus és l'alumne.
Què pensa sobre el pla d'admissió GMAT de les escoles de negocis?
El GMAT és una eina més per saber si l'estudiant és bo pel programa. Ajuda a fer aquesta triangulació de en què ha de ser bo l'estudiant, com és de bo en això i com valorem que és suficientment bo.
És necessari repensar els programes d'internacionalització de les universitats?
A la majoria d'universitats l'estratègia es basa sobretot en les activitats i no tant amb els objectius. L'experiència internacional és important per a que els estudiants siguin capaços de treballar en un món globalitzat, però és cert que es mira sobretot el per a què, però no s'analitza què ni com. En canvi, a les universitats on es fa recerca, sí que hi ha programes molts bons d'internacionalització, perquè s'aprofiten els contactes dels altres investigadors.
Com descriuria l'estudiant de màster europeu?
És impossible! Un dels conceptes clau de Bolònia és aconseguir un marc comú que ens aporti molta més diversitat tant d'estudiants com de programes: màsters d'investigació, professionals, interdisciplinars...
I això no provoca que hi hagi moltíssimes possibilitats i opcions i es diversifiqui massa?
Sí, però l'important és que els governs organitzin l'educació superior de manera que els programes de màster no es converteixin en un camí a l'atur i siguin poc atractius. Però no és només responsabilitat del govern, també és dels estudiants que trien màsters inútils.
Però hi ha estudiants que trien un programa per aconseguir feina després del màster.
Sí, la investigació demostra que una educació superior val la pena, tant si és de filosofia, història, economia o enginyeria. És cert que els ingressos seran superiors si estudies economia, però si estudies filosofia el sou serà més alt que si no n'estudies. I no només en termes de sou, si no també en risc d'atur. L'educació superior, sigui quina sigui, val la pena, encara que el programa no et prepari clarament per a una professió.
Creu que l'orientació en programes de màsters és necessària?
Crec que al meu país no tenim projectes com Educaweb, però sí que crec que serveix de guia en aquesta gran immensitat de possibilitats, tant en assignatures com en habilitats. Per això donar la informació no només sobres les matèries sinó sobre altres dimensions pot ajudar a triar a l'estudiant.
