El desenvolupament del mercat de treball en els darrers anys, degut a la crisi econòmica, ha produït un fort impacte negatiu, tant en el sistema econòmic i sobretot als col·lectius més dèbils, hi aquests ha estat el cas de les persones amb discapacitat i dels Centres Especials de Treball.En els darrers anys els Centres Especials de Treball han tingut que fer front a nombroses situacions conjunturals que han anat minvant la seva funció social, i que han dificultat la forma i manera d'atendre i d'accedir al mon del treball de les persones amb discapacitat.
En l'actualitat poden afirmar, que l'accés al mon del treball és una eina per adquirir, per accedir, a la identitat social, la independència i l'autonomia de les persones, siguin o no amb discapacitat intel·lectual, però en el model actual, hi conviuen dos models, clarament, diferenciats de Centre Especials de Treball, d'una banda els que tenen un clar afany de lucre i en un segon els CET, als que hauríem d'anomenar protegits que tenen un important valor social, i que acullen a les persones que tenen difícil, per no dir impossible, per les seves característiques i problemàtiques l'accés al mercat laboral ordinari amb igualtat de condicions.
Aquesta diferenciació fa que en el model actual dels CETs de caire social, s'estan convertint en empreses que realitzen els treballs precaris, que comporten ingressos precaris i que a l'hora fa que es tractin a les persones que els realitzen com a subjectes precaris.
Es per això que el model d'atenció de les persones amb discapacitat ha d'introduir importants canvis, i el principal canvi esta en el mateix paradigma de l'atenció, és a dir hem de posar a la persona en el nucli de la nostra acció social, i el centre o servei no ha de limitar o condicionar aquesta intervenció.
Hem de dissenyar un model, que no estigui centrat en la producció centrat en les capacitats i els talents de les persones amb discapacitat, un model que respecti les seves possibilitats i les seves limitacions, en definitiva els seus sabers: saber fer, saber ser, saber estar, i els professionals, les institucions i les administracions hem de saber esperar.
Si plantegem models de planificació centrats en la persona, els nostres centres i serveis s'han d'adequar-se a les persones amb discapacitat, els hi de facilitar els processos de participació i de pressa de decisions.
Així, entre els principals reptes que ha d'assolir aquest nou model, podem entreveure:
- Com planificar l'accés al mon de treball de les persones amb discapacitat, principalment pels nois i per les noies que tenen més capacitats
- Que el treball sigui un espai que permeti i garanteixi la identitat social de les persones, atenent a les seves capacitats.
- Projectar les eines necessàries per poder iniciar, de manera palatina, el traspàs de la situació d'ocupació a la situació de jubilació.
- Crear espais de transició de l'edat laboral a la l'edat de jubilació, establint polítiques i accions que garanteixin una òptima atenció a les persones que pateixen un envelliment prematur.
