Entre 2007 i 2014 es van sol·licitar més de 500.000 valoracions del grau de dependència1. Darrera d'aquesta realitat, emergeix la necessitat de formar i dotar de tot tipus de recursos a professionals i futurs professionals que hauran de donar resposta a les noves necessitats d'un col·lectiu creixent.Des d'aquesta perspectiva, la Fundació Pere Tarrés ha posat en marxa el CFGM d'Atenció a les Persones en Situació de Dependència, consolidant així la seva llarga trajectòria de col·laboració amb associacions, centres i empreses del sector i donant resposta a una demanda formativa cada cop més important.
Així mateix, la Fundació Pere Tarrés ha elaborat el primer Diccionari Català de la Dependència. Aquest document pretén donar resposta a tres necessitats. Una primera és recollir les paraules i expressions en català més significatives de la professió de l'atenció a les persones dependents. Abans de realitzar-se aquest diccionari, no hi havia cap document en el qual es presentessin els termes més representatius de l'atenció a les persones amb dependència independentment de la llengua emprada. Aquest document, que es original en aquest aspecte, vol ajudar a optimitzar la comunicació entre l'usuari i el/la professional, especialment en els casos en què hi ha un ús lingüístic en català. Aquest recurs pot ser d'interès rellevant per a persones que opten a formar-se en un Cicle de Atenció a les Persones en Situació de Dependència ja que la terminologia que poden trobar en el document pot ser-los d'utilitat per apropar-se a l'entorn en el qual es desenvoluparan com a futurs professionals.
Una segona necessitat és la millora de la competència lingüística del professional. Saussure (1991)2 afirma que per adquirir una competència lingüística és convenient reforçar el coneixement de la gramàtica però, també i de manera especial, el vocabulari. Aquest document es centra en aquesta última qüestió: l'optimització del vocabulari. Conèixer els termes, el seu significat i ampliar el número de paraules és cabdal per conèixer la llengua catalana com també aprofundir més en el sector de l'atenció a la persona amb dependència. L'adquisició de noves paraules o la recuperació d'algunes d'aquestes possibilita una riquesa comunicativa entre el/la professional i l'usuari. A la vegada, aquest recurs també pot ser d'ajuda als futurs professionals, és a dir persones que s'estan formant com a tècnics Atenció a les Persones en Situació de Dependència, possibilitant-los apropar-se al llenguatge propi del context d'intervenció i facilitant així la seva aproximació a la realitat on es trobaran com a professionals.
Una última necessitat és proporcionar els/les professionals amb poc domini de la llengua catalana i que intervenen amb persones amb diferents nivells de dependències recursos lingüístics. En els últims anys, ha augmentat considerablement el nombre de persones d'origen extracomunitari que treballen a l'atenció de les persones dependents. El poc coneixement de la llengua catalana ha contribuït a què l'usuari adopti una llengua diferent a la pròpia com a vehicle de comunicació. Aquest diccionari pot ajudar a aquests professionals a disposar de les paraules més representatives de l'atenció i específiques en català.
En definitiva, el Diccionari Català de la dependència és un bon recurs creat en el marc de la Fundació Pere Tarrés amb la finalitat de dotar els estudiants que volen optar a estudiar el CFGM d'Atenció a les Persones en Situació de Dependència i els professionals de l'atenció sociosanitaria de recursos per a millorar les seves competències lingüístiques i contribuir a una millor qualitat d'intervenció.
Notes al peu:
1. Seguiment del desplegament de la Llei 39/2006. Històric i evolució de les dades de la dependència a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Gener de 2015.
2. Saussure, F. (1991). Curso de Lingüística en general. Madrid: Akal
