Per portar a terme aquest procés d'avaluació ens calen dades: evidències fiables i fonamentades que siguin útils, tant per la millora de la docència com per a la presa de decisions en la gestió i organització del centre.
Bona part d'aquestes dades, d'aquesta informació bàsica, ens la proporciona l'avaluació de l'activitat docent ja que pot afavorir a la visibilització de bones pràctiques a l'aula; ens aporta informació per reflexionar sobre l'activitat pedagògica a diferents nivells (individual, de l'equip docent, departament didàctic...); i ens permet analitzar críticament la realitat per motivar i generar millores en l'organització. Millores que, sens dubte, han de respondre al context específic del centre, al projecte educatiu i a les necessitats canviants de l'alumnat.
En aquest sentit, l'avaluació de l'activitat docent a poc a poc va trancant amb la imatge del docent com a ens individual i cada vegada més s'aposta per una metodologia que afavoreixi les relacions entre el mateix estament (departament, claustre...) però també amb altres membres de la comunitat educativa (famílies, alumnat...)
Així doncs, amb la lògica de la millora continua i el desenvolupament professional, l'avaluació de l'activitat docent hauria de poder implicar diferents metodologies i diferents agents. Visions o perspectives que a vegades, amb més o menys bona intenció, s'han contraposat però que, clarament, són complementàries.
I en aquest punt voldria posar el focus en l'alumnat com a agent avaluador de l'activitat docent, i és que si bé en l'àmbit universitari fa anys que s'ha incorporat en els processos d'avaluació (generalment de la mà de l'àrea o oficina de qualitat) en el marc de l'educació obligatòria encara és incipient el nombre d'escoles que han incorporat, i menys les que han sistematitzat, aquest tipus d'avaluació com a eina que complementa l'anàlisi de l'activitat a l'aula.
Tanmateix és un servei que cada vegada genera més interès per part de les escoles. I de raons no en falten, ja que incorporar la valoració de l'activitat docent per part de l'alumnat en la dinàmica de l'escola aporta:
- Informació molt valuosa (i única!) sobre les percepcions i expectatives de l'alumnat vers l'activitat docent.
- Contribueix a situar l'alumnat al centre del procés d'aprenentatge.
- Reforça el projecte educatiu i els principis del centre en relació al perfil d'alumnat.
- Aporta continguts a la resta d'instruments d'avaluació de la funció docent (per exemple, a les entrevistes del director/a amb el professorat, la planificació de les diferents àrees curriculars…)
Amb tot, sent realistes, cal tenir en compte que la sistematització de l'avaluació docent per part de l'alumnat pot generar algunes resistències, sobretot (i en general només) en el moment que el centre fa el pas per incorporar aquest tipus d'avaluació com a estratègia de desenvolupament professional:
- Resistències per part del professorat: és una feina bàsica de la direcció explicitar-ne les finalitats i limitacions, garantir un procés d'obtenció de dades de qualitat, i acompanyar als docents en l'anàlisi dels resultats i l'elaboració dels plans de millora.
- Resistències per part de la mateixa direcció, que sovint considera que el seu professorat no està preparat (si bé, a tall d'exemple, segons l'informe TALIS (OECD, 2013) els mestres assenyalen que rebre avaluacions, valoracions i retroalimentació influeix positivament en la seva satisfacció personal; motiva canvis a nivell pedagògic; i impacte en el seu desenvolupament professional).
- I resistències per part del mateix alumnat: per això cal dissenyar un procés que motivi la participació, garantint l'anonimat i transparència del procés, exigint responsabilitat i honestedat, i acompanyant l'aplicació amb treball a classe (activitats lligades a l'avaluació, treball tutorial previ...)