Podria descriure'ns breument el projecte «Orientació acadèmica i professional com a procés d'acompanyament en la presa de decisions al llarg del procés vital per mitjà del coaching personal i educatiu»?
Vivim en una societat en la qual es disposa d'una oferta acadèmica variable, tant des del punt de vista reglat com des del punt de vista no reglat. Una vegada finalitzada l'educació obligatòria, són nombrosos els ja exalumnes que no saben què fer amb la seva vida. De la mateixa manera, hi ha un percentatge preocupantment elevat de persones que vaguen de titulació en titulació a la recerca d'alguna cosa que veritablement els atregui, però no culminen de manera satisfactòria cap estudi. Tampoc no són escassos els nanos que, un cop finalitzada l'educació secundària, s'incorporen al mercat laboral en professions que no els resulten atractives, i que acaben abandonant amb més freqüència de la desitjada i intenten tornar als estudis sense saber exactament què fer. S'estableix així una mena d'espiral sense sortida de la qual costa sortir i que, de vegades, deriva en situacions d'insatisfacció vital.
Resulta evident que en molts d'aquests casos aflora d'una manera directa una orientació acadèmica i professional insuficient, que cal ser pal·liada per mitjà d'una guia i un acompanyament adequats, tant per al procés de presa de decisions com per al desenvolupament satisfactori del procés de canvi. I és que el fet de culminar l'educació obligatòria i continuar amb la no obligatòria, o tornar a reprendre els estudis, constitueix un procés de canvi en el qual es requereix un esforç per part de la persona, la qual cosa demana la motivació suficient per perseverar-hi. És aquí on entra de ple aquest projecte, que utilitza el coaching com a arma principal per combatre tot el que s'ha exposat. Aquest entrenament atorga a aquestes persones un recurs amb el qual es pot potenciar l'orientació acadèmica i professional amb l'objectiu de dur a terme una presa de decisions correcta, principalment en àmbits tan importants com l'acadèmic i el laboral.
Quins han estat els màxims assoliments aconseguits fins ara? I les principals dificultats a les quals han hagut de fer front?
No hi ha cap èxit més gran que el fet de comprovar com les persones que decideixen formar part d'aquest projecte n'absorbeixen tots els continguts amb atenció i entusiasme, tot participant plenament en les activitats que el constitueixen. És la prova més objectiva que la feina no tan sols no resulta en va, sinó que a més col·labora directament en l'orientació acadèmica i professional de les persones que hi participen. No obstant això, tot projecte nou inclou algunes dificultats. En el meu àmbit geogràfic, el coaching és una disciplina nova, i no s'ha dut a terme cap tipus d'intervenció des d'aquesta òptica. Per tant, s'ha hagut de partir de zero i construir un camí nou que no requereix pas pocs esforços, com ara diverses preses de contacte amb els agents externs implicats en el projecte, difusió continuada i estesa al llarg del temps, etc. En definitiva, bastants esforços per superar l'obstacle principal al qual s'enfronta qualsevol projecte nou: el desconeixement que se'n té.
Com es poden aplicar estratègies de coaching en l'orientació al llarg de tota la vida?
El coaching és una disciplina que pretén potenciar les habilitats de què disposa una persona per solucionar diferents problemes vitals. D'aquesta manera, el coaching, concretament des del seu vessant educatiu, aplica diferents estratègies adreçades a aconseguir un punt de ruptura en la persona, és a dir, un punt en el qual la persona reordena totes les seves perspectives i, segons la motivació –que també es treballa en el projecte– pren una decisió, però sota la guia i l'acompanyament del professional responsable del projecte. Aquest responsable dissipa qualsevol dubte professional i acadèmic relacionat amb la situació o problema de la persona, però no imposa cap decisió: la persona pren la decisió final després del procés d'acompanyament dut a terme per mitjà de les estratègies de coaching. Es tracta, per tant, d'una innovació en matèria d'orientació, ben diferent de l'enfocament tradicional que es manté en els serveis d'orientació de diversos centres i institucions.
Com es treballen aquestes estratègies en tallers grupals?
En els tallers grupals té lloc el que s'anomena aprenentatge col·laboratiu. Les persones que hi participen poden ser agents d'acompanyament molt valuosos i poden aconseguir resultats marcadament positius. El projecte disposa d'una part de treball en grup en el qual es persegueix precisament això, que siguin els mateixos participants els que col·laborin d'una manera bidireccional en la potenciació de la presa de decisions correcta. Per a això, en els tallers grupals s'expliquen les tècniques que s'apliquen en el projecte i s'ofereix temps per al treball en grups de quatre persones, aproximadament. Durant el temps de treball grupal, els participants apliquen aquestes tècniques a casos ficticis que actuen com a trampolí del cas personal de cada persona, de manera que són comentats dins de cada grup i els membres comencen a actuar com a agents d'acompanyament i com a guies en la situació o problema particular. És molt interessant i enriquidor comprovar que les persones participants són, moltes vegades, agents importants implicats en una presa de decisions correcta dels seus semblants.
Quina importància té l'autoconeixement en el projecte? Què és la tècnica «zero paràsits»?
La importància de l'autoconeixement és cabdal: sense autoconeixement, el projecte està totalment desvirtuat. Al llarg del projecte es treballa d'una manera directa l'autoconeixement, que permet arribar a la solució final de la situació o problema que presenten els participants: la presa de decisions en l'àmbit acadèmic i/o professional. La majoria de les vegades, aquesta presa de decisions pot ser dificultosa per una sèrie d'elements que impedeixen avançar la persona al llarg d'aquest procés. Es tracta d'una sèrie de pensaments i concepcions de tipologia personal totalment erronis que ataquen la motivació de la persona, i fan que el recorregut en el procés de la presa de decisions es torni difícil i tortuós. És el que en coaching es coneix com a paràsits. La tècnica «zero paràsits» consisteix a eliminar-los radicalment, la qual cosa comporta un augment directe dels nivells de motivació de la persona participant.
Creu que cal millorar les competències en intel·ligència emocional per aconseguir l'èxit acadèmic i professional?
La intel·ligència emocional té cinc bases: l'autoconsciència, l'autoregulació, la motivació, l'empatia i les habilitats socials. Conèixer quines són les emocions experimentades en cada cas, regular-les, tenir motivació per avançar en el procés vital, saber posar-se en el lloc dels altres a l'hora d'afrontar una situació determinada i saber com interaccionar d'una manera satisfactòria amb terceres persones són elements que estan íntimament relacionats amb l'èxit acadèmic i professional. Per tant, cal incloure l'entrenament per millorar les competències en intel·ligència emocional i per fer que l'èxit acadèmic i professional sigui una realitat.
Què suposa per a vostè guanyar el segon Premi Educaweb d'Orientació Acadèmica i Professional en la categoria individual 2014?
Personalment, aquest premi suposa una injecció de motivació important per continuar treballant en aquest àmbit i continuar difonent les bondats del coaching amb relació a l'orientació acadèmica i professional, una cosa en la qual, sens dubte, col·laborarà aquest guardó, gràcies a la difusió que obtindrà el projecte en l'àmbit nacional. A més, es tracta d'un reconeixement que em fa sentir orgullós: els Premis Educaweb estan totalment establerts en l'entorn acadèmic i professional, i el fet de pertànyer al conjunt dels premiats d'aquestes vuit edicions és tot un honor i un motiu de satisfacció.
