Podríeu explicar-nos breument en què consisteix el projecte: Programa d'Orientació Ocupacional per a la Gent Gran (POOGG)?
El Programa és concebut com un servei d'assessorament psicopedagògic orientador aplicat a la gent gran, concretament s'aplica al subcol·lectiu que fa estada en una residència, en el nostre cas, uns centres privats i estableix:
1. uns serveis comuns, comunitaris i grupals, i
2. uns serveis privats, personalitzats,
Tots ells mitjançant la intervenció del professional orientador qualificat, no d'un orientador "voluntarista" com tot sovint es dóna en els processos de presa de decisions de l'etapa adolescent.
Tenim l'atenció centrada en tres punts:
- l'autoavaluació contínua del Programa,
- l'obertura i atenció personalitzada,
- una contextualització i adaptabilitat manifestes.
Aquest Programa (POOGG) en les seves variades activitats té al darrera una estructura teòrica de suport que el justifica i valora i que podem sintetitzar en tres punts:
1. Una concepció de l'orientació ocupacional dins la visió global OVPO (Orientació Vocacional, Professional i Ocupacional) al llarg de tota la vida.
2. Les grans etapes d'aquest procés de presa de decisions per a la gent gran semblant al de les altres etapes de la vida.
3. Importància dels trets i competències polivalents adquirides en la vida laboral
Sintetitzant, el POOGG es proposa oferir eines de control sobre la gestió de l'envelliment per tal de preservar la qualitat en el procés d'afegir anys que, generació a generació, més s'allargassa. Volem ajudar a orientar a aquelles persones grans que saben o intueixen que l'envelliment es un terreny hipertextualitzat, verb, que es pot conjugar, no és substantiu, i que fer d'aquest camí quelcom atractiu i engrescador i gratificant depèn de cada un d'ells i no d'una mirada macrosocial, sovint estereotipada. Tal i com resa el lema del Programa, es tracta d'orientar en això de saber afegir vida als anys, i no tot just anys a la vida. Aquí, l'ordre dels factors resulta del tot determinant i sí altera el producte.
Ens agrada dir que no plantegem un Programa assistencial per a la Vellesa, substantiva, o ni tant sols un Programa pel procés d'envelliment aquest, si més no, més verbal, sinó que ens agrada pensar que estem ajudant a projectar un programa sènior, que vol veure aquesta etapa de la vida com una etapa viva, recreativa i amb clara aposta per l'excel·lència.
Considereu que hi ha un buit en quant a l'orientació destinada a la tercera edat? Quines accions es poden portar-se a terme per millorar aquesta situació?
Sí, hi ha un buit, no s'acostuma a fer orientació a la tercera edat. Si més no, la que hi ha, gairebé sempre resulta fragmentada, desconnectada d'una mirada biopsicosocial, poc holística, i molt ben intencionada, segur, però poc professionalitzada.
Possiblement tot aquest escenari empobrit per atendre a una massa social cada vegada més nombrós, és dóna per una qüestió econòmica. Perquè gastar diners en gent improductiva? En una societat que solament valora els diners, menysté l'experiència i prima la competència, l'escalament i la depredació, la gent gran, ben bé, què hi pinta?
En la nostra societat, quan una persona es jubila, desapareix del mapa, no se la contempla per res, se l'ignora, amb la simulació de deixar-la que faci el seu fet... I no molesti massa.
Solament interessa en tant i en quan, com a persona, generi alguna activitat laboral als altres professionals: metges, assistents socials o agències de viatges. Bé, de fet no hi ha massa diferència amb la preocupació i interès que desperten les altres persones ocupants d'altres franges d'edats: solament interessen en la mesura que poden ser útils, bàsicament a nivell de mercat consumista: comprador-venedor.
L'interès per l'orientació de la persona gran que, com sovint ens trobem, no té ni un entorn familiar immediat sensible a aquest tema, ens fa reflexionar i copsar en quines poden arribar a ser les dificultats amb que es pot trobar algú que vol tenir accés a aquesta optimització del seu procés d'agafar anys amb qualitat i garanties de plenitud de les seves potencialitats i desigs. Per això, per una banda, creiem que algunes de les accions imprescindibles son les saber construir les interconnexions necessàries per tal d'establir una xarxa entre tots els recursos que cada persona pot arribar a tenir a l'abast, es trobi on es trobi, en una gran capital o en un poblet més petitó sense tants recursos. Una xarxa de fàcil i intel·ligible d'accés, sense burocràcies enrevessades. I per una altra banda, és clar, pensem que seria imprescindible destinar recursos a posar en funcionament Programes d'Orientació com el que nosaltres proposem a tots els llocs on un col·lectiu de Gent Gran es troba o hi accedeix periòdicament.
Les etapes de la presa de decisions en la Gent Gran, tenen algun tret diferencial amb la presa de decisions de l'edat pre-professional?
De fet tota presa de decisions ha de seguir uns passos claus molt semblants, la diferència se situa en les circumstàncies pròpies de l'edat.
La Gent Gran no ha de buscar un espai vocacional, però sí un espai ocupacional variat.
La Gent Gran no ha d'optar a la tria d'una professió però si que a d'optar a triar una ocupació del seu temps.
La Gent Gran no ha de reflexionar sobre com ha de ser i actuar, però si que ha de millorar com ser i actuar en una nova etapa vital.
Per altra banda, en general, i és del tot comprensible, la perspectiva temporal sempre resulta tenir un pes específic en la presa de decisions de la gent gran, siguin les que siguin. Qualsevol cosa projectada a llarg termini o de resolució temporal indefinida, té les de perdre i aquest fet l'hem tingut molt present a l'hora de proposar les activitats, les iniciatives i els projectes que conformen el POOGG.
També apuntar que, si bé els canvis cognitius que es van donant amb l'edat no segueixen un patró uniforme i predeterminat com pronostiquen les lectures estereotipades de la vellesa, i que gràcies a capacitats com ara la plasticitat neuronal o bé la reserva cognitiva, els canvis que apareixen no es poden considerar irreversibles, és cert que hi ha uns canvis per exemple en el processament, en la memòria de treball o en el control atencional, als quals s'ha de ser sensible a l'hora d'orientar en la presa de decisions en aquest col·lectiu que ens ocupa.
Els experts apunten a la necessitat de l'orientació al llarg de tota la vida per minimitzar les errades i contribuir a l'èxit personal i professional, reconduir uns estudis o professió, etc...
Efectivament el nostre programa aplicat en una Residència, Las Arcadias_Fleming, s'insereix directament en aquesta percepció.
L'etapa vital de la Gent Gran necessita un projecte, sigui gent jubilada, amb malalties cròniques, baixes laborals indefinides, atur prolongat o altres situacions.
Un projecte que implica afegir vida qualitativa als anys, requereix un expert que orienti i acompanyi, no pot fer-ho bé qualsevol professional proper, com demostra abastament l'orientació voluntarista dels tutors en l'etapa d'Educació Secundària.
Cal minimitzar, aquí també, les errades. I s'ha de fer amb activitats que busquin la complicitat dels grups i també amb actuacions que suposin l'atenció, millora i cura individual propera a una intervenció terapèutica o no.
En el nostre cas específic, l'objectiu principal d'aquest servei d'atenció psicològic integral a Las Arcadias és ajudar a crear en tots i cadascun dels i les residents autèntics gestors de recursos que desenvolupin les seves respectives tasques de desenvolupament i aprenentatge damunt un teixit psicopedagògic concebut des del model de maduresa, d'una gerontologia positiva, on la capacitat d'adaptació converteix les pèrdues en reptes. Des d'aquesta concepció constructiva d'atenció a la vellesa, proposem eixamplar el ventall de recursos amb què cadascun d'ells i elles pot comptar gràcies a la promoció de l'autonomia personal que s'assoleix, un fet crucial per seguir protagonitzant la seva pròpia vida.
Potenciar residents realistes i objectius, sí, però també residents en els quals les possibilitats de canvi futures, no deixant que tingui efectes secundaris en el present, i residents que sentin i creguin raonablement que avui encara hi ha un tot possible. Residents que decideixin prescindir dels estereotips i facin una lectura raonada, però tanmateix subjectiva, de les seves potencialitats i dels seus desigs.
Com podem fer assequible l'orientació a les diferents etapes de la vida?
Com a professionals, els orientadors hem d'intentar aplicar la psicologia i pedagogia, en el nostre cas, a la comunitat de gent gran, residents en un centre o no, mitjançant dues premisses bàsiques:
a) molts dels problemes de les persones grans, igual que passa amb d'altres grups d'edat, són modificables i
b) atesa la importància de les condicions ambientals en l'adquisició, manteniment i eliminació de diversos problemes, l'envelliment psicològic s'ha de tenir en compte com un fenomen contextual.
I en el nostre cas particular, hem arribat a la conclusió que per fer assequible l'orientació en la Gent Gran, ens cal un determinat llenguatge: i el llenguatge més efectiu és l'afectiu, el de la tendresa, no infantilitzat, sinó essencialment humanitzat. Un llenguatge que els permeti expressar vivències, les seves riqueses, que quan les han après a reconstruir reflexives i adaptatives, esdevenen realment pròsperes, i en lloc d'ancorar-los exclusivament a altres èpoques, els permeten resoldre la quotidianitat amb prou saviesa com per seguir cristal·litzant més vida en un mosaic nítid, exacte i sense ús de l'eufemisme existencial, fent-los, llavors, protagonistes calms de la seva vida. Protagonistes, doncs, de l'aprenentatge significatiu del seu procés d'envelliment, un envelliment en el qual ja és hora de saber-hi entreveure una darrera actualització de la plenitud. I aquest Programa es proposa poder aportar algun o altre gra de sorra a aquesta plenitud que, insistim, més enllà de col·laborar en la tasca d'afegir anys a la vida es proposa afegir vida als anys.
Quines accions teniu previstes després de guanyar el 2n Premi Educaweb d'Orientació Acadèmica i Professional en la categoria individual 2013?
Hem d'ampliar l'accés a Gent Gran que es trobi en altres àmbits contextuals.
Nosaltres treballem sobre residents de dia. Però hi ha moltes persones que viuen en cases o pisos: soles, amb parella, amb familiars, en residències allunyades d'entorns urbans. Que fan vida en Centres de Dia o bé en Centres de Nit. Que viuen en domicilis diferents durant l'any: residències d'estiu i d'hivern, en llocs turístics o no. Que viatgen amb molta freqüència, estan poc a casa. Possiblement tenen més gama de varietats de vida que les persones que estan treballant o en atur.
Un cop adaptat a les circumstàncies concretes de cada cas, a tots ells els pot ajudar el nostre programa "Afegir vida als anys", per tal d'augmentar així la qualitat de vida.
Per altra banda, cal afegir que el nostre Programa, com la majoria de destinataris són sensibles i adaptables a la realitat canviant en la que estan empeltats, precisa d'una revisió contínua. Aquesta és una acció que periòdicament duem a terme.
A més a més de l'avaluació dels resultats evidents del propi Programa o de la Gent Gran que hi ha participat, més enllà, doncs, de considerar les millores específiques, objectives i subjectives, per exemple, d'un taller de memòria o de recordar els trets principals d'una determinada conferència, o de saber reproduir sense ajut un o altre exercici informàtic, ens caldria saber avaluar i poder donar a conèixer el grau de qualitat de vida que la seva incursió a les respectives activitats els comporta, donat que, tots així ho certifiquen, l'ocupació satisfactòria del temps els permet percebre's amb més autoestima, més realitzats, més socials, més, en definitiva, protagonistes de la seva vida, una vida que, malgrat tot i gràcies a aquest mateix tot, segueix valent la pena viure-la.
Per això, aprofitem l'avinentesa d'aquesta entrevista com una "nova acció" després de guanyar el premi, per donar a conèixer aquest grau de satisfacció i de protagonisme en les seves vides que obtenen els nostres alumnes octogenaris, nonagenaris o centenaris, i ho fem per ells i pels de les generacions immediates... i per nosaltres, perquè demà, si els déus volen, serem nosaltres els que ocuparem els seus llocs i hi voldrem sentir plenitud i, per damunt de tot, protagonisme.
