Per a les institucions educatives, els rànquings d'universitats constitueixen un indicador per conèixer si es troben per sota dels seus objectius i del seu propòsit d'aconseguir l'excel·lència acadèmica i poder així reorientar el rumb.
Entre els principals rànquings mundials que publiquen regularment empreses, organitzacions i algunes universitats cal destacar l'ARWU (Academic Ranking World Universities), també denominat Shangai Jiao Tong Universities Ranking, que es realitza a la Xina, el Times Higher Education i el QS University Ranking. Tots ells inclouen universitats espanyoles.
A Espanya cal destacar el Rànquing web o webometrics. "És el més complet dels que es publiquen actualment, perquè té en compte més de 20.000 universitats d'arreu del món, mentre que la majoria dels seus competidors amb prou feines en classifiquen les 500 primeres, per la qual cosa s'exclouen, per exemple, moltes de les institucions castellanoparlants", diu l'editor del Rànquing Web d'Universitats, Isidro F. Aguillo. "A més a més, és l'únic que es publica dues vegades l'any (gener i juliol), la qual cosa permet auscultar la dinàmica i la ràpida evolució dels continguts en el web. Com el seu propi nom indica, utilitza el web per avaluar el conjunt de les missions universitàries: investigació, internacionalització, transferència de tecnologia, educació presencial, formació a distància, compromís social, etc.".
El web, el millor aparador de la universitat
Isidro F. Aguillo subratlla que "en un mercat educatiu global, cada dia més competitiu, el web és el millor aparador d'una universitat; en el web, la universitat mostra les seves potencialitats i resultats, i gràcies a ell atreu talent i finançament. Donat el seu caràcter ubic i el seu relatiu baix cost de producció, el web és també una eina molt útil per a universitats amb menys recursos o menys conegudes, que poden guanyar prestigi i rellevància sense necessitat de fortes inversions". Un bon exemple d'això és la Universitat Shanghai Jiao Tong, que ha adquirit rellevància internacional gràcies a la seu web del seu rànquing d'universitats.Els resultats del Rànquing Web d'Universitats mostren un domini del webespai acadèmic per part de les universitats nord-americanes, seguides a certa distància de les britàniques. Les grans universitats llatinoamericanes apareixen millor posicionades que les espanyoles. Aquestes, encara sense aconseguir les posicions de privilegi, tenen un pes considerable a escala europea, competint i fins i tot superant en termes globals les italianes i les franceses.
Un altre rànquing destacat que es realitza a Espanya és el del diari "El Mundo". Nombrosos mitjans de comunicació realitzen rànquings d'universitats que són un referent mundial. El "New York Times" impulsa un rànquing molt consultat, que mesura el grau d'ocupabilitat dels graduats universitaris procedents de diverses universitats. Els mitjans sempre han tingut interès a calibrar la qualitat de les universitats. De fet, els primers rànquings van néixer patrocinats per mitjans de comunicació. El primer el va impulsar Robert Morse l'any 1988 a "US News&World Report".
"El rànquing d'universitats desperta molt interès i expectatives entre els potencials estudiants i ajuda les universitats que se situïn dins un context global i que aprenguin les unes de les altres. Al candidat li proporciona una eina per comparar universitats en un context homogeni", diu José Antonio Cruzado, director regional per a Espanya, l'Amèrica Llatina i Portugal de QS (Quacquarelli Symonds), empresa anglesa creada el 1990.
"A QS ajudem els candidats de programes de postgrau, MBA i universitaris internacionals a maximitzar el seu potencial posant al seu abast les eines perquè escullin els millors programes i carreres, amb fires, publicacions digitals i impreses, investigacions, rànquings, programes informàtics, així com també la publicació d'articles editorials amb temes com elegir correctament un programa de postgrau, les tendències dels sous, etc., que els ajuden a triar correctament", explica José Antonio Cruzado.
Les universitats espanyoles que apareixen en el rànquing mundial de QS són la Universitat de Barcelona (al lloc 174), la Universitat Autònoma de Barcelona (194) i la Universitat Complutense de Madrid (253).
Barcelona i Madrid, en llocs destacats en el rànquing mundial de ciutats per estudiar a la universitat
QS també ha elaborat l'estudi QS Best Student Cities in the World, que avalua les millors ciutats del món per estudiar a la universitat. Aquí sí que ocupem llocs destacats. Al lloc 11 es troba Barcelona, mentre que Madrid ocupa el lloc 16. La classificació l'encapçalen París, Londres, Boston i Melbourne. L'informe assenyala Barcelona com un dels entorns més atractius d'Europa pel seu clima, estil de vida, llegat artístic i cultural, així com pel seu cost de vida i de matrícula raonable en comparació amb ciutats com Londres i París. Segons QS, la reputació dels graduats de les universitats de Barcelona entre els empresaris internacionals és positiva, la qual cosa indica bones perspectives d'ocupació per als estudiants estrangers que escullen estudiar a la capital catalana. Madrid obté puntuacions per sobre de la mitjana en els indicadors que mesuren aspectes com la qualitat de vida i la internacionalització dels estudiants.
És interessant conèixer els elements que té en compte QS per calcular el rànquing d'universitats. Són els següents: resultats acadèmics, treballs publicats, investigacions que es realitzen… (40%), opinió de les empreses que contracten llicenciats de les universitats (10%), nombre d'alumnes per universitat (20%), percentatge d'estudiants estrangers (5%), percentatge de professors estrangers (5%) i nombre de professors del total d'estudiants (20%).
No obstant això, cadascun dels rànquings que mesuren el prestigi -un vocable altament subjectiu- de les universitats es realitza amb elements diferents. És a dir, no hi ha pràcticament dos rànquings amb els mateixos elements. Álvaro Balibrea, director del Servei de Relacions Internacionals de la Universidad de Navarra, recorda els principals elements que es tenen en compte a l'hora d'establir un rànquing: la bibliometria -índex de l'impacte de les publicacions-, el nombre d'alumnes internacionals, el nombre de Premis Nobel -siguin alumnes o professors-, el nombre de patents que genera anualment la universitat, el "Peer Review" -que recull les opinions dels investigadors d'una disciplina sobre altres universitats o centres d'investigació on s'investiga la mateixa disciplina-, etc.
"Els rànquings d'universitats són útils, però hem de ser conscients de quins són els aspectes que mesuren. Són parcials, valoren aspectes de grandíssima magnitud i en reduir-los s'obté una valoració esbiaixada", diu Álvaro Balibrea. A més a més, les universitats més grans, en ser les que tenen un pressupost més gran -per tant, més capacitat per investigar-, que solen ser les més dedicades a les ciències experimentals i tècniques -enginyeries, bioquímica, medicina, etc.-, estan sobrerepresentades; en canvi, les que es dediquen a les ciències humanes (sociologia, art…) estan infrarepresentades.
Mesurar la generació de coneixement de les universitats és l'objectiu principal dels rànquings
Els rànquings mesuren universitats i no facultats, fet que és una mancança o un aspecte millorable, segons alguns experts del sector. L'únic rànquing que estableix una certa fragmentació de les universitats és el de QS, que compara àrees de coneixement. Finalment, cal assenyalar que els rànquings no tenen en compte la qualitat de l'ensenyament -encara que, lògicament, a les universitats que estan situades en els primers llocs dels rànquings, l'ensenyament és de qualitat-. La missió de qualsevol universitat és generar i transmetre coneixement. La majoria dels rànquings mesuren la generació de coneixement, però no la seva transmissió. Tenen en compte la investigació -un element fonamental de la universitat- però no la docència.
