La iniciativa va sorgir a partir d'una proposta del sindicat Unió de Músics de Catalunya i amb la participació d'entitats representatives del sector, intèrprets i compositors.
Les primeres accions previstes seran aglutinar als professionals del sector creatiu, tècnic i de producció musical; promocionar la música catalana i dotar-la de prestigi; investigar i analitzar el llenguatge musical; contribuir a la internacionalització de la música regional; promoure l'ensenyament de la música i impulsar la innovació i la formació contínua, etc. A més, es persegueix la creació dels Premis de la Música Catalana, un certamen que reconeixeria els mèrits d'obres, iniciatives i persones al llarg d'un any, amb la finalitat de dotar-los del prestigi que tenen altres premis europeus i internacionals.
La nova Acadèmia ha presentat els seus estatuts i objectius davant la comissió de cultura del Parlament de Catalunya. El portaveu dels impulsors de l'Acadèmia Catalana de la Música i músic, Gerard Quintana, ha defensat la necessitat de crear una llei de la música, una regulació laboral, una especificitat fiscal, uns premis que ajudin a difondre la música catalana i una llei de mecenatge efectiva.
Segons Quintana, "la música és un instrument eficaç per a la vertebració cultural i la integració dels nouvinguts" i té "una clara funció social". Per això, és necessari impulsar aquest tipus d'associacions, també per protegir els drets dels músics, "els músics es troben amb molts obstacles per exercir la seva professió. La llista de requisits per actuar en directe és llarguísima, perquè la música no es considera un be cultural sinó un problema", ha afegit.
Per la seva banda, els parlamentaris han acollit amb interès la iniciativa i el portaveu d'ERC, Pere Bosch, ha proposat consensuar una resolució conjunta de suport a l'Acadèmia Catalana de Música.
