Segons l'escriptor, els estudiants que millors notes obtenien en filologia difícilment es convertiran en grans poetes o novel·listes, ni els millors alumnes de belles arts seran pintors destacats, ni els economistes top, titulats de les principals facultats, seran emprenedors reeixits.
I tot això, no per què no tingui valor la formació universitària rebuda. Un poeta requereix de grandíssims coneixements gramaticals i formació humanística, un bon pintor ha de conèixer la història com ningú i les tècniques cromàtiques al detall. Així mateix, un emprenedor ha de tenir bones nocions de comptabilitat i finances, gestió de recursos humans, màrqueting i organització i direcció d'empreses. La formació bàsica és necessària.
Però un emprenedor, com un pintor o un poeta, ha de tenir, sobretot, talent, passió i no aversió al risc.
El talent és una aptitud o conjunt d'aptituds o de competències excel·lents respecte a un grup, per realitzar una tasca determinada de forma reeixida. El talent s'adquireix mitjançant l'aprenentatge, ja des de la infància, encara que cada persona pugui tenir major o menor facilitat per incorporar determinades destreses.
Un geni és qui crea noves formes d'activitat no iniciades abans per d'altres o desenvolupa d'una manera totalment pròpia i personal activitats ja conegudes. Una persona amb talent és qui practica formes d'activitat, generalment o freqüentment realitzades per uns altres, millor que la majoria dels quals cultiven aquestes mateixes aptituds.
La passió és una emoció definida com un sentiment molt fort cap a una persona, tema, idea o objecte. Així, doncs, la passió és una emoció intensa que engloba l'entusiasme o desig per alguna cosa. El terme també s'aplica sovint a un viu interès o admiració per una proposta, causa, activitat, etc.
L'aversió al risc és un concepte usat en economia, finances i psicologia relacionat amb el comportament dels consumidors i inversors. La no aversió al risc és la preferència d'una persona a optar per una alternativa amb més incertesa i major rendibilitat, si funciona.
Un emprenedor no té per què ser un geni. Simplement busca realitzar algunes coses de forma diferent, a poder ser millor, i ho fa perquè té un viu interès a impulsar alguna cosa en la qual ell creu. I s'arrisca.
Si a Miquel Barceló, pintor, a Paul Auster, novel·lista, i a Mark Zuckerberg, emprenedor, els exigíssim que emmarquessin les seves il·lusions amb normes molt estrictes, manuals de bon professional i calendaris estàndards, ens quedaríem sense la cúpula de la Seu de la Catedral de Mallorca, sense Sunset Park o Brooklyn Follies o sense Facebook.
L'alt directiu de la multinacional amb el qual vaig sopar va donar la raó a l'escriptor al final del sopar.