La Declaració de Bolonya
El 25 de maig de 1998, els ministres d'Educació de França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit van signar a la Sorbona (França) una declaració instant al desenvolupament d'un "Espai Europeu d'Educació Superior", un primer pas d'un procés polític de canvi a llarg termini de l'ensenyament superior a Europa.S'arriba així a la celebració d'una nova Conferència, que donarà lloc a la Declaració de Bolonya el 19 de juny de 1999. Aquesta Declaració compta amb la participació 30 Estats europeus. Actualment, un total de 48 països formen part de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).
La Declaració de Bolonya assenta les bases per a la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior, organitzat conforme a certs principis (qualitat, mobilitat, diversitat, competitivitat) i orientat cap a la consecució entre altres de dos objectius estratègics: l'increment de l'ocupació a la Unió Europea i la conversió de sistema Europeu de Formació Superior en un pol d'atracció per a estudiants i professors d'altres parts de món.
Els objectius recollits en la Declaració de Bolonya són:
- L'adopció d'un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions.
- L'adopció d'un sistema basat, fonamentalment, en dos cicles principals (grau i postgrau).
- L'establiment d'un sistema comú de crèdits: el Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS).
- La promoció de la cooperació europea per assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris i metodologies comparables.
- La promoció d'una necessària dimensió europea en l'educació superior amb particular èmfasi en el desenvolupament curricular.
- La promoció de la mobilitat i remoció d'obstacles per a l'exercici lliure de la mateixa pels estudiants, professors i personal administratiu de les universitats i altres institucions d'ensenyament superior europeu.
La Declaració de Bolonya té caràcter polític: enuncia una sèrie d'objectius i uns instruments per a aconseguir-los, però no fixa uns deures jurídicament exigibles. La Declaració va establir un termini fins al 2010 per consolidar l'EEES, amb fases biennals de realització, cadascuna de les quals acaba mitjançant la corresponent Conferència Ministerial que revisa el que s'ha aconseguit i estableix directrius per al futur.
La primera conferència de seguiment del procés de Bolonya va tenir lloc a Praga el maig de 2001. En ella, els ministres van adoptar un Comunicat que recolzava les actuacions realitzades fins a la data, assenyala els passos a seguir en el futur, i admetia a Croàcia, Xipre i Turquia, com a nous membres del procés.
El Comunicat de Praga de 2001 i el Comunicat de Berlín de 2003 suposen la ratificació dels progressos realitzats fins a la data, incorporant les conclusions dels seminaris internacionals realitzats. Els comunicats realitzats han estat: Praga (2001), Berlín (2003), Bergen (2005), Londres (2007), Lovaina (2009), Budapest i Viena (2010), Bucarest (2012), Erevan (2015) i París (2018).
El Procés de Bolonya està d'acord amb els objectius de la UE de crear un Espai Europeu d'Educació a assolir en 2025 per promoure la mobilitat i el reconeixement acadèmic dels ciutadans europeus. Espanya ha signat voluntàriament les declaracions per fer realitat el contingut de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), renovant el seu compromís periódicament.
